Tag Archive for: Any Jordi Rovira

III Col·loqui al pati: Termes romanes. La salut i la higiene a l’antigor

Us anunciem el tercer Col·loqui al pati-jardí dedicats a la cultura i l’arqueologia.

Els dijous a les 19:00h.

Programa del tercer Col·loqui Obert de 2024:

“Conscenci i els còdexs màgics”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 19 d’octubre de 2012 titulat “Consenci i els còdexs màgics“.

 

Consenci i els còdexs màgics

Sens dubte que una de les novetats, pel que fa a la historiografia de l’antiguitat tardana a Tàrraco de les darreries del segle XX, va ser el descobriment de les cartes o epístoles de Conscenci a Agustí d’Hipona de l’any 419. En Jordi Rovira fa un magnífic relat tant del seu contingut com de la seva transcendència pel coneixement de la societat de Tàrraco en el segle V, presentant una metròpoli consolidada que encara conserva certa auctoritas del passat, en el vessant religiós i també civil, per la importància i rellevància dels personatges que es veuen implicats en l’afer, amb el fort component d’heretgia que suposava la tinença i coneixement dels còdexs “màgics” objecte del conflicte.

La primera notícia que jo vaig tenir d’aquests còdexs va ser en una conferència que el professor Dr. Pere de Palol, catedràtic d’arqueologia paleocristiana de la Universitat de Barcelona, pronuncià a la Facultat de Lletres de Tarragona (avui a la Universitat Rovira i Virgili). Era el curs 1982-1983 i aleshores em trobava cursant el cinquè any de la llicenciatura a Barcelona i vaig tornar a Tarragona, juntament amb altres alumnes del professor Palol tarragonins, per sentir la seva conferència.

Recordo el fort impacte que a tots els assistents ens provocà per les informacions i novetats que sobre aquell període de Tàrraco ens proporcionaven aquelles epístoles de Consenci, el fet de celebrar un Concili per jutjar un bisbe per presumpta heretgia, la descripció dels espais de l’episcopi tarraconense, la vinguda de l’autoritat militar de tota Hispania, el comes Asterius. Sortint de la conferència, vaig sentir com el professor Rodolf Cortés li deia al professor Pere de Palol “estem tots flotant!”. I és que la visió que tothom tenia de Tàrraco al segle V havia canviat completament.

I així ha estat des d’aleshores. En Jordi Rovira aportà al gran públic una valuosa informació sobre un període que havia quedat una mica enfosquit. Semblava que després dels grans emperadors (August, Adrià…) a Tàrraco pràcticament no passava res interessant. Però la important necròpolis paleocristiana, els diferents vestigis arqueològics, i les epístoles de Conscenci ens proporcionen una visió molt més real i acurada d’aquell període fascinant de la nostra història.

Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau

II Col·loqui al pati: La defensa de la ciutat

Us anunciem el segon  Col·loqui al pati-jardí dedicats a la cultura i l’arqueologia.

Els dijous a les 19:00h.

Programa del segon Col ·loqui Obert de 2024:

“La farmàcia del Don”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 24 de juliol de 2009  titulat “Una farmàcia de pel·lícula“.

 

 

 

 

La farmàcia del Don

Per aquells que no coneixem tan profundament la ciutat de Tarragona com l’enyorat amic Jordi Rovira, la lectura de l’article de la farmàcia del Don va ser tot un descobriment. No només pel significat que va tenir al llarg de dos segles aquell establiment, sinó perquè ocupava els baixos de l’edifici on rau la seu de la nostra Societat Arqueològica. El Jordi va recollir les dades que li oferia un altre tarragoní de soca-rel, Adolf Alegret, en la seu llibre Tarragona a través del siglo XIX, publicat l’any 1924. Alegret, també soci actiu de l’Arqueològica, havia fet una acurada descripció de l’establiment que va conèixer en la seva joventut, abans que tanqués definitivament cap el 1880.

Ara bé, què podem aportar nosaltres de nou d’una botiga tancada fa quasi 150 anys i de la que no queda altra cosa que la descripció d’Alegret? Cal pouar als arxius històrics, hemeroteques i biblioteques per descobrir noves dades, en una recerca que tenim en curs. Amb les dades dels llibres sagramentals de la Catedral hem pogut reconstruir tota la seqüència de farmacèutics, en total quatre generacions, que comença a mitjans del segle XVIII (no del XVII, com deia Alegret) i acaba amb l’últim representant de la família, Francesc Domingo, que s’havia esposat amb una Castellarnau i va morir el 1878. El va succeir el farmacèutic Malet que al cap de poc va desmantellar la farmàcia i va traslladar-se a Barcelona.

Un dels farmacèutics, el Dr. Joan Domingo Arnau (1768-1809), és sense dubte el representant més il·lustre. Va estudiar a Tarragona, Cervera, Barcelona i Madrid. Va conrear, a més de la farmàcia, les belles arts, les ciències naturals, la botànica i la química. El 1800 va retornar a Tarragona i es va dedicar al llarg de vuit anys a fer excursions per Catalunya per formar un autèntic museu, reunint un herbari amb milers de plantes, una col·lecció de minerals, fòssils, esquelets, animals dissecats i restes arqueològiques trobades a Tarragona, tot completat amb pintures i una biblioteca de més de 1.000 volums. Morí en l’epidèmia de 1809 i les seves col·leccions van quedar pràcticament destruïdes en l’assalt dels francesos a la ciutat el 1811.

Hi ha, encara, moltes més dades interessants que esperem publicar en un futur.

Jordi López Vilar

Conferència “Ora et labora” i visita-excursió al Reial Monestir de Santes Creus

El passat dijous 31 de maig, a les 19:00h, la Sala d’actes de la RSAT va acollir la conferència “Ora et labora“, a càrrec de Joana Virgili. Només va ser una pinzellada del per què del Monestir de Santes Creus; només una introducció dels motius que van portar a una comunitat provinent de Cluny a instal·lar-se en aquest lloc tan fèrtil com tranquil; només una mostra del reflex sobre l’arquitectura dels ideals cistercencs més purs; només una reflexió sobre el poder de la reialesa i la religiositat medievals; només una menció a la rellevància del patrimoni que tenim a casa nostra i que cal preservar. Ens va passar el temps volant, immersos en les seves explicacions, tan senzilles com clares i detallades. I tots vam pensar si no podríem haver estat una bona estona més aprenent sobre aquest lloc tan ric. No cal dir que la sala es va quedar petita per fer-hi cabre tots els assistents; va ser un èxit!

 

 

 

 

 

 

Dissabte, dia 1 de juny, era el moment de la visita al Reial Monestir de Santes Creus. L’audiovisual, recuperat després d’un temps aturat, ens va fer posar a la pell dels monjos que un dia hi dedicaren la seva vida i fe. I un cop acabat, l’acompanyament de la Serra, la nostra guia d’excepció, ens va ajudar a identificar tot el que havíem après el dijous. El recorregut, des de l’antiga Capella de la Trinitat i les estances primitives, passant pel palau reial (o de l’abat, segons el moment), comparant els dos claustres que té com a excepció aquest monestir, i observant les reformes del claustre antic, va cloure’s a l’interior de l’església, on l’entusiasme de la guia ens va fer posar la pell de gallina a més d’un quan descrivia les tombes de Pere el Gran i el seu almirall Roger de Llúria, de qui es diu que el va protegir en vida, i també un cop mort, restant als seus peus.

Amb aquesta activitat, emmarcada en les jornades de l’associacionisme cultural, es clouen les xerrades de primavera de l’any Jordi Rovira de la RSAT. A la tardor esperem poder-vos oferir noves activitats que siguin del vostre agrat i que responguin a un dels nostres propòsits: la difusió del patrimoni cultural, perquè sabem que allò que estimem, ho protegim.

 

“Santa Tecla la Vella”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 28 de gener de 2011  titulat “Santa Tecla la Vella“.

 

 

 

 

 

SANTA TECLA LA VELLA

 “L’antiga capella del jardí de darrere de la Catedral…ja NO és uns dels indrets més desconeguts del patrimoni tarragoní…”

Seguint el fil de l’article que va escriure Jordi Rovira Soriano el divendres 28 de gener del 2011 a La Vanguardia, i recollit al llibre “Visions Tarragonines”, podem dir ben alt que hem recuperat l’antiga capella de Santa Tecla la Vella després de 12 anys del seu article i després de dècades tancada, per fi al dia 4 de març del 2023 l’hem recuperat.

Amb un importantíssim projecte en comú del Museu Diocesà amb el seu director, Andreu Muñoz, amb l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona i els Serveis Territorials de Tarragona de la Generalitat de Catalunya.

S’ha fet dins del marc de la commemoració dels 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona, una data emblemàtica que ha posat fi a la restauració d’un procés que va començar al 2021.

Ha passat de ser un magatzem lapidari abandonat a recuperar la capella per la ciutadania, museïtzant l’espai com a referencial per explicar l’historia del món funerari paleocristià. També es vol preservar el jardí i recuperar l’idea de fer l’entorn un jardí romàntic.

Personalment crec que en Jordi Rovira Soriano estaria molt content de veure que algunes coses per les que va lluitar tant es van recuperant poc a poc, malgrat que li agradaria que fossin moltes més i que seguiria lluitant amb totes les seves forces perquè això fos així.

 

M. Lluïsa Serres Cirujeda

“El Mèdol”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 5 de setembre de 2008  titulat “En los orígenes de Tárraco: EL MÈDOL”, un altre al mateix diari, del 3 de setembre de 2010 titulat “L’altre Mèdol“, i un article publicat al Diari de Tarragona del 21 de juliol de 2013 titulat “La aguja de El Mèdol crece 4 metros a raíz de la excavación en su base“.

 

 

 

 

 

EL MÈDOL – 10 ANYS SENSE J. ROVIRA

Rellegir  “Visions Tarragonines”, el recull d’articles de premsa de Jordi Rovira, és entrar en un món inesperat, que ens porta a ampliar els nostres coneixements sobre monuments i personatges de Tarragona. Sempre trobem alguna cosa d’interès que ens porta records.

L’any 2008, Jordi va fer el seu primer article sobre la Pedrera del Mèdol, i m’han vingut al cap records d’infantesa, de quan hi podíem entrar lliurement, i on anàvem per Nadal a buscar molsa per fer el Pessebre.

Més tard  vaig saber que era una pedrera romana, reconeguda com a monument històric-artístic i que forma part del Patrimoni Mundial, però com ell deia , és “el menos conocido y frecuentado monumento arqueológico”.

Va tornar a escriure sobre el Mèdol a causa de l’incendi del 2010, que malgrat la desgràcia va permetre descobrir la veritable extensió de la pedrera, i va ampliar la informació que en teníem.

L’any 2013 trobem un nou article on parla de les excavacions que es van fer per la museïtzació del monument, i van donar l’alçada real de l’Agulla.

El fet que Jordi hi dediqués tres articles, em fa pensar que per ell aquest monument era molt especial, un lloc màgic, tranquil, on conviuen historia i naturalesa.

Actualment no sé en quina situació està la gestió i manteniment del Mèdol. Espero que no es perdi tot el treball dut a terme, es conservi la museïtzació i es puguin ampliar les excavacions dins la pedrera, que segur encara ens amaga molts secrets.

Pilar Alió Borràs

“El sanatori de la platja”

 

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 20 d’agost de 2010 titulat “El sanatori de la platja” i un altre publicat al Diari de Tarragona del 22 de desembre de 2013 titulat “El Preventorio de La Savinosa y su indudable valor arquitectónico

El Preventori de la Savinosa

Tot ciutadà de Tarragona coneix l’estrafolari conjunts d’edificis abandonats que ocupen un dels morrots de la nostra costa més propera, entre la platja de l’Arrabassada i la de la Savinosa. Ja fa molts anys que no hi ha rabasses plantades en una ni creixen les savines a l’altre. Uns quants més que el malaguanyat Preventori resta abandonat. Construït als anys 20 del segle passat com a recurs sanitari, no va funcionar com tal fins una dotzena d’anys després. Durant la Guerra civil del 36 es va fer servir temporalment com hospital de sang, fins que finalment inicià l’activitat per a la qual s’havia construït: acollir infants de pares afectats de malaltia tuberculosa dels que havien d’estar aïllats fins que els pares deixessin de ser contagiosos. Cap dels infants acollits patía tuberculosis, això a banda del fet biològic conegut de què la infecció tuberculosa als infants no és bacil·lífera i, per tant, els nens no contagien.
Malgrat això, ben conegut a l’època, l’article de Jordi Rovira a La Vanguàrdia relata les reticències i rebuig de la gent de Tarragona del Preventori.
Amb l’adveniment de tractaments antituberculosos eficaços com l’antibiòtic estreptomicina i les hidrazides, el Preventori va perdre utilitat i es va tancar als anys 60. Fins avui.
A l’article de Diari de Tarragona de tres anys després, Jordi Rovira reivindica el valor arquitectònic de les edificacions, discussió oberta des de l’abandonament de la institució que els successius governs de la Diputació Provincial, propietària de les runes i l’espai, han estat incapaços de resoldre, per vergonya de tots.
Des d’aquí, i en aquesta ocasió, em permeto discrepar del valor de l’obra de l’arquitecte Francesc Monravà (“l’altre Monravà”). Massa anys i massa oportunitats perdudes. Arribant al primer quart d’un segle en el qual la recuperació del paisatge i el retorn a la natura són doctrina, la meva idea va per altres camins. Havent participat en diverses ocasions en projectes i discussions sobre el futur de les restes del Preventori, a hores d’ara crec que el millor fora enderrocar les edificacions i deixar l’espai com un de natural i protegit.
Això, però, sense oblidar la constant observació de l’entorn de Tarragona que sempre va guiar en Jordi, en els seus escrits i en el seu cor.

Xavier Allué

 

 

“Teatre romà i democràcia”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 24 de setembre de 2010 titulat “Teatre romà i democràcia

El teatre romà

La ventafocs del patrimoni arqueològic tarragoní. Aquesta frase del Jordi Rovira s’escau a la perfecció al malaurat teatre romà de Tarragona. Descobertes les grades a finals del segle XIX en un estat de conservació magnífic, va ser greument malmès en successives etapes per una indústria d’olis que s’hi va instal·lar a sobre. Salvat a mitjans dels anys 70 gràcies a la pressió popular encapçalada pel Col·legi d’Arquitectes i la nostra Societat Arqueològica, ha romàs en un lamentable estat d’abandonament durant 40 anys. De tots els grans monuments de la ciutat, aquest ha estat el que ha trigat més anys en ser adequat per a la visita.

Ara bé, com es presenta el teatre, dotze anys després de l’article publicat pel Jordi? Cal reconèixer que la Generalitat ha fet un esforç; s’han dut a terme excavacions arqueològiques en profunditat  dirigides per Jacinto Sánchez que han aportat un cúmul de dades científiques  que delegem veure aviat publicades. Altra cosa és el tractament que s’ha fet al monument. De res han servit les queixes expressades al projecte de l’arquitecte Toni Gironès -adjudicat a dit per la mateixa Generalitat- que el malmet estèticament i física. En un article que vaig publicar al Diari de Tarragona el 24 de juny de 2016 conjuntament amb el Josep M. Macias, reflexionàvem sobre aquest projecte de “restauració”, tot comentant alguns punts que crec importants. Primer, que cal donar una solució definitiva al gran desnivell existent entre el solar del teatre i el carrer Caputxins, que actualment està limitat per una sèrie de murs de diferents èpoques que conformen una mena de patchwork arquitectònic d’aspecte tercermundista.

L’estructura de malla metàl·lica que s’ha implementat sobre les grades -segons el projecte de l’esmentat arquitecte- presenta una sèrie d’inconvenients, més enllà de l’efecte estètic -o millor antiestètic- que produeix, i és que, malgrat l’intent d’explicar la volumetria de l’edifici, és un atractiu per se; és a dir, que en l’aspecte visual té més visibilitat que el monument mateix. El resultat és una mena d’escultura de ferralla postmoderna plantada sobre unes restes romanes en mig d’un entorn sense cap mena de tractament integral. Aquest fet s’agreuja  amb el problema del rovell que genera tacant les pedres originals romanes i les defecacions dels coloms que viuen allí. La rocambolesca història d’aquesta restauració ha estat explicada per Rafa Marrasé en diversos articles de Porta Enrere que recomanem llegir.

Des del meu punt de vista, és urgent desmantellar aquest monument metàl·lic al despropòsit i fer una actuació assenyada i consensuada. Llàstima de diners llençats.

Jordi López Vilar

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano

Aquest any 2024 la nostra entitat commemora dos esdeveniments: el 180è aniversari de la seva fundació i els deu anys del traspàs del president Jordi Rovira i Soriano, prematurament mort en plena activitat investigadora i divulgadora del patrimoni històric, arqueològic i cultural de Tarragona i el seu entorn, que va difondre abastament en infinitat de publicacions fruit de la seva intensa capacitat de treball manifestada al llarg de tota la seva vida.

Nosaltres, com a Reial Societat Arqueològica Tarraconense, volem reiterar-li el nostre agraïment i reconeixement a tota aquesta tasca. Per aquest motiu durant aquest any hem volgut recuperar dotze temes que ell va tractar i difondre a la premsa, al Diari de Tarragona i a la Vanguàrdia, oferir un punt de vista actualitzat i personal sobre cadascun d’ells per part de socis de l’entitat, i publicar-ho a la nostra web. Els articles referenciats els vam publicar en un recull l’any 2015, sota el títol Visions Tarragonines. Recull d’articles de premsa de Jordi Rovira Soriano, amb la col·laboració de Bibliòfils de Tarragona i la Diputació de Tarragona.

 

Convidem als socis que ho desitgin a sumar-se a aquest homenatge de reconeixement i aportar el seu comentari i visió personal sobre algun dels temes que el president Jordi Rovira va tractar a la premsa esmentada.

 

Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau

President de la RSAT