Mor Theodor Hauschild

“La llave de los judíos”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 25 d’abril de 2008 titulat “La llave de los judíos”.

 

El call de Tarragona, juheria en la documentació medieval conservada, palesava urbanísticament la segregació dels jueus en els àmbits religiós, social, econòmic, jurídic i cultural. Segons el Llibre de Censalsde 1409, quedava limitat per la plaça dels Àngels, la plaça d’en Rovellat, el Forat Micó, el Carrer de la Portella, el carrer Talavera i el Carrer de Sant Bernat. Malgrat Sherif al Edrisi (1152) va definir la nostra ciutat com jueva, la població semita no devia de ser nombrosa; de fet, vint anys després Benjamín de Tudela ni tant sols la mencionaria. No obstant això, els textos medievals conservats constaten la seva presència i que la relació amb els cristians era constant i fluïda.

Però el context de crisi iniciat a partir de 1333 (amb l’anomenat lo mal any primer) i que va suposar un llarg període de ruïna social i econòmica afavorida i agreujada per les pestes, les males collites i les guerres, va desembocar en els coneguts disturbis antisemites de 1391 a tota la Península que, durant el mes d’agost d’aquell any, van afectar directament els jueus de la nostra ciutat, tant a nivell personal com material. A partir de llavors, la comunitat hebrea, percebuda com la responsable de totes les misèries i dificultats, va anar patint, amb onades més o menys intenses, l’odi i els conseqüents atacs dels cristians fins que, el 31 de març de 1492, es va promulgar el temut i conegut edicte d’expulsió. Amb ell, totes les famílies que no s’acollissin a la religió cristiana disposaven d’un termini per vendre els seus béns i marxar, el que va iniciar el periple de la major part dels sefardites que, com demostra la família londinenca hereua de la clau d’un habitatge tarragoní i que inspiraria la ploma de Jordi Rovira amb l’article La llave de los judíos (28 d’agost de 2008), mai no oblidarien els seus orígens hispans.

Tarragona té un significatiu llegat de patrimoni jueu: des de la pileta trilingüe del segle V, per citar una de les peces més famoses de la col·lecció del tan conegut Museo Sefardí de Toledo, fins a Ca la Garsa, avui malmesa ossada del que devia ser una de les residències més notables de la nostra juheria. La cavitat al brancal de l’accés a l’immoble per col·locar la mezuza confirma que els seus residents eren hebreus, fet que va permetre catalogar-lo com l’únic vestigi arquitectònic conservat del call tarragoní i, en conseqüència, expropiar-lo per evitar majors pèrdues de les que ja havia patit l’edificació. Qui escriu aquestes línies, de la mà de la llavors Tinent d’Alcalde de Patrimoni M. Mercè Martorell, va ser part implicada en el procés i, sincerament, és molt conscient del que queda per fer envers aquest patrimoni. És ben cert que des de 2008 el nostre coneixement envers els qui van ser els nostres veïns jueus ha avançat molt per part dels estudiosos, però l’estat en el qual es troba Ca la Garsa no dista molt del que els ulls del nostre homenatjat van veure: “Primer paso es la dignificación del solar para que pueda servir como centro de interpretación del mundo judío y su contextualización con otras religiones y mentalidades que convivieron en la Tarragona medieval”, aconsella.

Que aquest petit escrit serveixi de denúncia. El nostre patrimoni jueu, “aunque es tenue”, com afirmava el nostre estimat Jordi Rovira, és rellevant i significant, per petit o dispers que sigui. En el cas de Ca la Garsala nostra tasca ja no és només evitar que la seva estructura es malmeti definitivament, sinó actuar convenientment per ennoblir l’espai com es mereix i explicar-lo adequadament. Tinguin per segur que qui aquí signa, amb el recolzament i actitud proactiva del grup municipal del que forma part i que ja fa mesos que es planteja iniciatives, farà el que estigui en les seves mans per aconseguir-ho.

Marta Serrano Coll

“Històries sobre el Castell del Patriarca”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 25 de maig de 2012 titulat “El castell desaparegut”.

 

Com era habitual en ell, en Jordi Rovira va ser capaç de sintetitzar en aquest article el més rellevant de la historia d’aquell castell avui desaparegut que va ser residència dels arquebisbes. Conegut amb el nom de Castell del Patriarca era, després de la Catedral, l’edifici més representatiu de l’època medieval a la nostra ciutat. En aquest escrit voldria, però, exposar uns fets que en Jordi no va esmentar segurament per la limitació d’espai que disposava.

 

Tant el canonge Josep Blanch en el segle XVII com l’investigador Eduard Juncosa en el segle actual ens descriuen els esdeveniments que van passar durant la confrontació que pel control del govern municipal va existir entre els co-senyors feudals de Tarragona (Pere III de Catalunya i IV d’Aragó, dit el Cerimoniós o el del Punyalet, i l’arquebisbe Pere de Clasquerí, patriarca d’Antioquia).

 

El 1373 el Consell municipal de Tarragona declarà que la ciutat i el seu territori estaven sota la jurisdicció reial i el jurament a l’arquebisbe era tan sols de corpore et onore. Com a reacció, l’any següent l’arquebisbe va excomunicar a tota persona que hagués jurat fidelitat el rei i el 1375, davant el fet que aquest mantenia l’interdicte, el Consell va emetre un estatut conforme l’estament eclesiàstic estaria subjecte al règim impositiu municipal. Indignat, l’arquebisbe feu una convocatòria als ciutadans al Pla de la Seu per tal de revocar l’estatut però la crida se li girà en contra i esclatà una revolta popular, Clasquerí va haver de fugir de la plaça i després de la ciutat, mentre que el castell del Patriarca fou assaltat i saquejat.

 

No acabaren aquí els aldarulls. El 22 de juliol de 1377, després d’unes eleccions municipals, dos-cents homes encapçalats per un veguer de l’arquebisbe provocaren seriosos altercats dins la ciutat al crit de “Muyren los traydors”, i es van fer forts al castell, on restaren encerclats per les forces del veguer reial, tot defensant-se amb pedrades i tirs de ballesta. Però els reialistes ocuparen la Catedral i naturalment des dels terrats dominaven el castell i una vegada s’entregaren els revoltats, el veguer reial ordenà que el veguer de l’arquebisbe i 12 persones més “[…] que eren part de la Iglésia […]” fossin penjats en diferents places i carrers de la ciutat. És el que es coneix com el Factus Tarrachonae.

 

Més tard, per tal d’apaivagar la situació, l’arquebisbe va aixecar l’excomunicació, però el conflicte, iniciat el 1373, va durar fins l’any 1383.

 

Rafael Gabriel Costa

Article al diari Ara sobre els Mongons

 

El passat dia 17 de juliol de 2024, el diari Ara publicava a la secció de Patrimoni del Camp de Tarragona l’article titulat “Els Mongons: el passat medieval oblidat de la ciutat de Tarragona”, signat per Jordi Salvat. Us convidem a llegir-lo clicant en aquest enllaç i reflexionar sobre l’estat del patrimoni tarragoní.

Els Col·loquis al Pati – resum

L’edició de l’Any Jordi Rovira dels Col·loquis al pati s’ha celebrat amb èxit al llarg del mes de juliol. Quatre sessions sobre temes d’interès com les vies romanes, les termes, els baluards  o el comerç han estat participats activament per més de trenta assistents cada sessió.

Agraïm la fidelitat i l’interès, així com la lliure cooperació dels assistents

Això ens anima a considerar aquest model d’activitat participativa oberta com una bona iniciativa per la nostra entitat.

 

IV Col·loqui al pati: El comerç a Tàrraco. “import-export”. La ruta de la seda?

Us anunciem el quart Col·loqui al pati-jardí dedicats a la cultura i l’arqueologia.

Els dijous a les 19:00h.

Programa del quart Col·loqui Obert de 2024:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

III Col·loqui al pati: Termes romanes. La higiene i la salut

Us anunciem el tercer Col·loqui al pati-jardí dedicats a la cultura i l’arqueologia.

Els dijous a les 19:00h.

Programa del tercer Col·loqui Obert de 2024:

Operació “coloms” al Pretori

Una imatge val més que mil paraules. En aquest lloc s’hi va fer una restauració que havia d’evitar la degradació de les façanes del Pretori per l’acció dels coloms. De moment, no sembla que l’assumpte estigui resolt.

 

 

 

 

“Conscenci i els còdexs màgics”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 19 d’octubre de 2012 titulat “Consenci i els còdexs màgics“.

 

Consenci i els còdexs màgics

Sens dubte que una de les novetats, pel que fa a la historiografia de l’antiguitat tardana a Tàrraco de les darreries del segle XX, va ser el descobriment de les cartes o epístoles de Conscenci a Agustí d’Hipona de l’any 419. En Jordi Rovira fa un magnífic relat tant del seu contingut com de la seva transcendència pel coneixement de la societat de Tàrraco en el segle V, presentant una metròpoli consolidada que encara conserva certa auctoritas del passat, en el vessant religiós i també civil, per la importància i rellevància dels personatges que es veuen implicats en l’afer, amb el fort component d’heretgia que suposava la tinença i coneixement dels còdexs “màgics” objecte del conflicte.

La primera notícia que jo vaig tenir d’aquests còdexs va ser en una conferència que el professor Dr. Pere de Palol, catedràtic d’arqueologia paleocristiana de la Universitat de Barcelona, pronuncià a la Facultat de Lletres de Tarragona (avui a la Universitat Rovira i Virgili). Era el curs 1982-1983 i aleshores em trobava cursant el cinquè any de la llicenciatura a Barcelona i vaig tornar a Tarragona, juntament amb altres alumnes del professor Palol tarragonins, per sentir la seva conferència.

Recordo el fort impacte que a tots els assistents ens provocà per les informacions i novetats que sobre aquell període de Tàrraco ens proporcionaven aquelles epístoles de Consenci, el fet de celebrar un Concili per jutjar un bisbe per presumpta heretgia, la descripció dels espais de l’episcopi tarraconense, la vinguda de l’autoritat militar de tota Hispania, el comes Asterius. Sortint de la conferència, vaig sentir com el professor Rodolf Cortés li deia al professor Pere de Palol “estem tots flotant!”. I és que la visió que tothom tenia de Tàrraco al segle V havia canviat completament.

I així ha estat des d’aleshores. En Jordi Rovira aportà al gran públic una valuosa informació sobre un període que havia quedat una mica enfosquit. Semblava que després dels grans emperadors (August, Adrià…) a Tàrraco pràcticament no passava res interessant. Però la important necròpolis paleocristiana, els diferents vestigis arqueològics, i les epístoles de Conscenci ens proporcionen una visió molt més real i acurada d’aquell període fascinant de la nostra història.

Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau

II Col·loqui al pati: La defensa de la ciutat

Us anunciem el segon  Col·loqui al pati-jardí dedicats a la cultura i l’arqueologia.

Els dijous a les 19:00h.

Programa del segon Col ·loqui Obert de 2024: