Això de la recreació històrica, ara tan de moda no és, ni de molt, un invent recent. Els nostres avantpassats romans ja en feien. Unes de les més espectaculars foren les naumàquies.

Naumàquia, paraula derivada del grec que en llatí s’escriu Naumachia, son les representacions de batalles navals que es feien a l’antiga Roma per diversió. De vegades aquestes simulacions es feien dins el recinte d’un circ o amfiteatre, que s’omplien d’aigua per a flotar petits (o no tan petits) vaixells, amb els que representar un combat naval. Altres vegades, però, es construïen estructures amb aquesta idea, anomenades també naumàquia, com un llac al costat del Tiber a Roma o al llac Fucinus.

De naumaquies es varen fer varies als segles I i II, No hi ha evidència clara de que a l’amphiteatre de Tarraco se’n fes mai una, tot i que Andrea Naugieri (1585), patrici venecià, escriu en un llibre de viatges, visitant diverses ciutats de la Provença i, també, de Catalunya, que al referir-se a l’amfiteatre de Tarragona dona per supossat que havia servit per a celebrar naumàquies. (Opera omnia quae quidem magna diligentia colligi potuerunt: Obra que no es podia fer amb més cura).

No ens imaginem omplint l’amfiteatre d’aigua, però igual algun día, si hi hagués diners, podriem veure una batalla naval romana davant de la platja del Miracle…