Tarraco Viva a la RSAT

En l’edició d’enguany del Festival romà de Tarragona, la XXVI, dedicada al Mediterrani en l’antiguitat, la RSAT us proposa les següents activitats:

 

Conferència “Aqua augusta. Els aqüeductes romans als Pallaresos”, a càrrec del nostre vicepresident Jordi López.
Divendres 17 de maig, 19:00h
Lloc: Centre Jujol (c/Nou 31, Els Pallaresos)
Accés lliure limitat a l’aforament.

Més informació a: https://tarracoviva.com/actes/aqua-augusta/

 

 

 

 

Monòleg històric: “Hernánez Sanahuja. Un pioner en la re-descoberta de Tàrraco”.
Passis:
Dissabte 18 de maig, 12:00h (Dia internacional dels Museus)
Diumenge 19 de maig, 12:00h
Dissabte 25 de maig, 12:00h i 18:00h
Diumenge 26 de maig, 12:00h
Lloc: Sala d’Actes de la RSAT (Carrer Major 35, Tarragona)

Més informació i entrades a: https://tarracoviva.com/actes/henandez-sanahuja/

 

 

 

 

Preparant la sortida a Santes Creus

 

Obrim la inscripció a la la tercera i última de les activitats del primer semestre de l’Any Jordi Rovira, consistent en una xerrada sobre l’evolució del Monestir de Santes Creus i del seu entorn. A continuació trobareu els detalls de les dates i l’enllaç per fer-hi la inscripció.

Com ja hem fet per les xerrades i visites a Montblanc i Tortosa, per cada activitat hi haurà una sessió divulgativa a la nostra seu del Carrer Major i, dos dies després, farem una sortida organtizada per veure in situ tot allò de què ens hagi parlat la conferenciant. La sortida de dissabte serà en autobús i en el preu s’inclou el desplaçament, la visita i el dinar.

El Monestir de Santes Creus i el seu entorn:

  • Dijous 30 de maig, 19:00h: Conferència “Ora et labora”, sobre l’evolució històrica del Monestir de Santes Creus i el seu entorn, a càrrec de Joana Virgili.
  • Dissabte 1 de juny: Sortida amb visita guiada al Reial Monestir de Santes Creus, amb dinar a lloc a concretar.

 

Fent clic en aquest formulari els socis i sòcies poden fer la inscripció a la tercera de les activitats. Les 30 primeres persones que s’hagin apuntat rebran un missatge amb les instruccions per fer el pagament. Caldrà respectar les dates límit per fer el pagament; en cas contrari, anirem avisant als següents de la llista fins a tancar el grup.

Finalment, les persones que hagin quedat inscrites en l’activitat, rebran un correu de confirmació on es recordaran les dates i s’adjuntaran tots els detalls de la sortida (lloc i hora de la sortida, detall de la visita, restaurant, lloc i hora de la tornada).

També teniu l’opció d’assistir només a les xerrades dels dijous, però des de la RSAT plantegem l’activitat com un conjunt de presentació del tema i reconeixement in situ dels punts tractats, així que us animem a que us inscriviu a l’activitat completa.

Us hi esperem!

 

 

Aquesta xerrada i sortida s’emmarquen en les activitat promogudes amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural 2024 (#DASC2024)

 

Obituari. Joan Alió Ferrer (1921-2024)

OBITUARI

Ha traspassat a l’edat de 102 anys Joan Alió, apreciat soci nostre i membre de Bibliófils de Tarragona, pare de l’antiga presidenta de la RSAT Pilar Alió Borràs.

Joan Alió Ferrer va fer els seus estudis primaris al Col·legi La Salle i el Batxillerat a l’Institut Martí d’Ardenya a Tarragona. Posteriorment va obtenir el títol de Professor Mercantil a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils i a la facultat el de Ciències Empresarials. Comercialment va dedicar gran part de la seva vida a la importació i comerç de fustes de totes classes, com a continuador del negoci “Fustes Alió” començat l’any 1930 pel seu pare Josep. És precisament per aquesta activitat que des de molt jove va tenir gran relació amb el port, havent rebut vaixells amb fustes de diverses classes d’arreu del món. Soci de l’Arqueològica des de 1954. Fundador i primer president (1989) de Bibliófils de Tarragona, bibliòfil apassionat i gran lector, també va escriure diversos texts, publicant l’any 1991 el llibre “Santa Coloma de Queralt”, l’any 2001 “El món de la fusta a Tarragona”, i el 2015 “La bibliofília i els bibliòfils a Tarragona”, entre altres.
E.P.R. (SETL)

“Santa Tecla la Vella”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 28 de gener de 2011  titulat “Santa Tecla la Vella“.

 

 

 

 

 

SANTA TECLA LA VELLA

 “L’antiga capella del jardí de darrere de la Catedral…ja NO és uns dels indrets més desconeguts del patrimoni tarragoní…”

Seguint el fil de l’article que va escriure Jordi Rovira Soriano el divendres 28 de gener del 2011 a La Vanguardia, i recollit al llibre “Visions Tarragonines”, podem dir ben alt que hem recuperat l’antiga capella de Santa Tecla la Vella després de 12 anys del seu article i després de dècades tancada, per fi al dia 4 de març del 2023 l’hem recuperat.

Amb un importantíssim projecte en comú del Museu Diocesà amb el seu director, Andreu Muñoz, amb l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona i els Serveis Territorials de Tarragona de la Generalitat de Catalunya.

S’ha fet dins del marc de la commemoració dels 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona, una data emblemàtica que ha posat fi a la restauració d’un procés que va començar al 2021.

Ha passat de ser un magatzem lapidari abandonat a recuperar la capella per la ciutadania, museïtzant l’espai com a referencial per explicar l’historia del món funerari paleocristià. També es vol preservar el jardí i recuperar l’idea de fer l’entorn un jardí romàntic.

Personalment crec que en Jordi Rovira Soriano estaria molt content de veure que algunes coses per les que va lluitar tant es van recuperant poc a poc, malgrat que li agradaria que fossin moltes més i que seguiria lluitant amb totes les seves forces perquè això fos així.

 

M. Lluïsa Serres Cirujeda

Signatura del llibre Thorpeness / Stanwell

Durant el dia de Sant Jordi, el secretari de la RSAT, Òscar Martín i la nostra sòcia Txell Navarrete, autors del llibre “Thorpeness / Stanwell. L’atac als mercants anglesos al port de Tarragona (1938) durant la Guerra Civil espanyola”, signaran exemplars del mateix al stand de l’Arxiu del Port de Tarragona ubicat a la Rambla Nova a l’alçada del carrer Adrià.

El llibre analitza els atacs, les conseqüències polítiques i l’impacte mediàtic mundial que tingueren els raids aeris nazifeixistes sobre els mercants anglesos Thorpeness i Stanwell al port de Tarragona el 1938 durant la Guerra Civil Espanyola. Malgrat els luctuosos fets, i en coincidència amb l’estratègia propagandística republicana, es va generar una gran quantitat de documentació d’època que inclou, fins i tot imatges en moviment inèdites dels massius funerals dels mariners del Thorpeness.

Bona Diada de Sant Jordi – 2024

Conferència: “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes” i Visita-excursió a Tortosa

Com es va anunciar, el Dimecres 10 d’abril, 19:00h, a la Sala d’actes de la RSAT, es celebrà la Conferència: “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”, a càrrec de Joan-Vianney M. Arbeloa, president de la nostra entitat, previa a la visita a Tortosa del Dissabte 13 d’abril.

De Hibera – Dertosa a Tortosa: les seves empremtes

La xerrada mostrà l’evolució de l’actual ciutat de Tortosa des de la probable ocupació en època ibèrica fins al final de l’antiguitat, amb la fundació de la ciutat romana en època de Cèsar, documentada per les primeres emissions monetàries amb llegenda HIBERA ILERCAVONIA i les emissions d’època de Tiberi, ja amb el binomi HIBERA DERTOSA. Els motius de vaixells de les encunyacions monetàries fan palesa la importància del comerç per a la ciutat, la seva situació estratègica privilegiada en les rutes, tant les marítimes com cap a l’interior de la península Ibèrica pel riu Ebre. Aquesta importància del comerç també es veu reflectida per l’epigrafia, amb inscripcions que parlen de ciutadans morts mentre es trobaven de viatge, o amb dedicatòries a divinitats com Mercuri o els Diòscurs, relacionats amb el comerç i amb la navegació respectivament. El coneixement arqueològic de la ciutat antiga és dificultós per la capa freàtica del riu Ebre, que impossibilita arribar als estrats fundacionals en diversos indrets, tot i que tenim vestigis parcials de les muralles a l’antiguitat tardana i restes d’ocupació molt parcial d’època romana. Respecte del comerç s’exposà la importància d’un producte exclusiu de Tortosa, l’anomenat “Jaspi de la Cinta” o brocattello, una pedra característica molt apreciada ja des de l’antiguitat, utilitzada com a elements arquitectònics i decoratius, amb una àmplia distribució per tota la Mediterrània occidental. Així mateix es va fer esment de la presència jueva a la ciutat, amb la inscripció trilingüe (en grec, llatí i hebreu) de la jove Meliosa, del segle VI, o altres procedents del cementiri medieval i encastades a les muralles del segle XIV com a material constructiu. Així mateix, la presència andalusina a la ciutat està prou documentada arqueològicament i també epigràficament, amb una inscripció en àrab referida a la inauguració d eles drassanes de la ciutat. La conquesta de la ciutat per Ramon Berenguer IV, el 31 de desembre de 1148 esdevingué l’inic d’una nova etapa amb la cristianització i la reutilització dels espais.

La vista  a l’espai Cota zero, Museu de Tortosa i Catedral de Tortosa va ser conduida magistralment pel professsor Joan Hilari Muñoz.

Selecció d’imatges:

Presentació de les Actes del Congrés Internacional de Centcelles

El dia 4 d’abril a les 7 de la tarda, als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, es va fer la presentació de les Actes del Congrés Internacional “El monument tardoromà de Centcelles” (Tarragona – Constantí, 28-30 juny de 2022), que recullen les aportacions dels diferents investigadors que van participar-hi. El llibre és un gruixut volum editat per l’Ateneu Sant Pacià dins la sèrie Studia Archaeologiae Christianae, actuant com editors Cristina Godoy i Andreu Muñoz.

Malauradament l’acte va coincidir de ple amb la Junta General de la nostra Societat, per la qual cosa va assistir-hi només el Sr. Francesc Barriach, membre de la Junta, en representació de la RSAT, que va seguir l’acte acompanyat d’altres autoritats com l’arquebisbe de Tarragona o l’alcalde de Constantí. A la taula de ponents van parlar la Sra. Mònica Borrell, directora del MNAT, que va presentar el llibre, els Drs. Cristina Godoy i Andreu Muñoz (editors), i el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià quan es va celebrar el congrés. Tots ells han tingut paraules de reconeixement per la feina feta en el passat al monument per l’Institut Arqueològic Alemany, així com pels professors Schlunk i Hauschild.

XLVI Tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona

Dijous, 18 d’abril es celebrarà la XLVI tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona a les 19:00h a la seu de la RSAT. Estarà al càrrec del Sr. Andreu Muñoz Virgili. El tema de la presentació serà “L’església de Sant Miquel del Pla de Tarragona: noves aportacions al seu”.

“La Setmana Santa del Jordi Rovira”

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 20 de març de 2008  titulat “Tras las huellas de la pasión“, i un altre al mateix diari, del 9 d’abril de 2009 titulat “La Setmana Santa de fa 70 anys“.

 

 

 

 

La Setmana Santa del Jordi Rovira

El nostre autor va publicar dos articles sobre la Setmana Santa de Tarragona, al març del 2008, en castellà, i a labril del 2009 en català. A tots dos, amb molt bon to, descriu la Setmana Santa ignorada, l’oculta del 1937 i 1938 i la recuperada del 1939. Les dues primaveres dels anys de guerra és cert que uns tarragonins devots van fer la processó “sub silentio, començant el recorregut a la plaça del Rei, arribant fins a la Rambla i tornant a pujar, potser un darrera de laltre, tal com va explicar moltes vegades mossèn Salvador Ramon, canonge sempre disposat a recordar i a mantenir vives diverses flames, pietoses o no. El Jordi Rovira parla, així, de la procesión particular”, íntima i silenciosa, de la recuperació dels Armats de la Congregació de la Sang i de la reconstrucció dels misteris perduts durant la guerra.

Al segon article proporciona dates conegudes però freqüentment oblidades, des de lassalt i la destrucció desglésies i imatges al juliol del 1936 fins a la recuperació del 1939. Nazaret, Sant Miquel del Pla i Sant Agustí, magatzems de gra i queviures durant la guerra, van ser recuperades per al culte i sacralitzades de nou. La Sang va celebrar la primera junta el 26 de febrer i La Soledat el 15 de març, i es va iniciar el costum doferir el Ciri Pasqual, cada any una confraria, a la Seu. Actualment sacostuma a fer loferiment a la parròquia propera o vinculada, La Sang i la Soledat, conjuntament, a la Trinitat, els Natzarens a Sant Francesc o el Descendiment a Sant Pau.

El primer Via Crucis de La Sang del Diumenge de Rams es va fer arribar, sense imatge pròpia, a les portes del cementiri en un acte dit de reconciliació”. El fossar havia estat dessacralitzat durant els anys de la guerra, desproveït de la Creu i convertit en cementiri civil. El primer acte religiós de la Setmana Santa va congregar a cents de persones, sense vesta, que van tornar a la plaça del Rei resant el Rosari. No sabem, el Jordi Rovira tampoc ho diu, si el va encapçalar la bandera negra. Potser sí. Bandera que oneja al balconet del carrer de la Nau els Divendres Sants o que ho feia quan el reus havien estat ajusticiats a la presó de Pilats. Poques vegades, és cert.

Lautor parla de la relativament ràpida recuperació dels misteris destruïts, primer del natzarè de Sant Miquel del Pla i poc després, ja al 1940, del Sant Crist de la Sang, obres totes dues del Salvador Martorell, el millor escultor tarragoní, civil i religiós, de gran part del segle XX. La Setmana Santa de la postguerra, tal com recorda el Jordi Rovira, no va tornar a ser la mateixa, dita popular que es manté fins avui. Afortunadament és així. No per ser hereus de les tradicions les hem de fer hermètiques i inamovibles. Mantenir també vol dir oxigenar. Crec que el Jordi Rovira estaria dacord. Al cel i a la terra.

 

Manuel Allué