La RSAT debat sobre el futur dels Mongons
El passat 11 de juny l’Arqueològica va acollir la xerrada “Els Mongons: Patrimoni Cultural als barris de Ponent”, on l’historiador Hèctor Mir Llorente i el periodista tarragoní Fran Richart van parlar sobre l’experiència de recuperació i dignificació d’aquest despoblat medieval que avui en dia conserva l’ermita de Sant Julià i el Castell dels Mongons.
La presentació va anar a càrrec de l’historiador i arqueòleg Jordi López, coneixedor del lloc i on va realitzar l’any 1990 una intervenció en un jaciment ibèric al mateix polígon Riuclar, prop d’on es troba l’antic poblat dels Mongons. López va assenyalar com al llarg dels anys va poder comprovar l’espoli patit als Mongons amb la sostracció de les dovelles de l’arc d’entrada a l’església i fins i tot la destrucció total de l’ermita de Sant Isidre dels Castellarnau, datada en el segle XVIII.
Mir, soci del RSAT i autor de l’últim article dels Mongons publicat al butlletí de l’Arqueològica, va explicar els orígens del primer senyoriu de Tarragona que es remunten al 1149. L’historiador basa la seva investigació en els capbreus conservats, on ha pogut detallar els fogatges, les infeudacions i altres característiques per saber com es vivia en el primer terme fora de les muralles de Tarragona. Una llista de noms que comencen amb Guillem de Cervera al segle XII i acaben amb els Barceló venent el terme als cònsols de Tarragona al segle XVI.
Durant la seva intervenció, Mir va destacar la importància d’aquest feu dividit en parcel·les que originalment aplegava unes 280 hectàrees, i on encara no s’ha intervingut ni excavat. Mir va posar en solfa el nom del terme com els Mangons o Mongons i no pas com Montgons, basant-se en les primeres evidències documentals. El rec de la Roca, el Riu Clar i la via romana de Italia in Hispanias, van ser d’altres aspectes que Mir va accentuar com a singularitats de l’emplaçament, així com una pedrera medieval, les coves que poblen la zona i el parament d’opus spitacum conservat i visible en el mur del castell.
Per la seva banda, el periodista Fran Richart —també soci del RSAT— va abordar l’experiència de dignificació dels Mongons per part de l’AVV de Parc Riu Clar, que ha abanderat el procés de recuperació del poblat davant el seu estat actual d’abandonament. Una experiència gairebé inèdita en els últims anys a la ciutat de Tarragona, on són els mateixos veïns i veïnes de Ponent qui reclamen la conservació i desenvolupament dels Mongons com a parc arqueològic. Gràcies al moviment veïnal s’ha constatat que els terrenys són privats i que hi ha projectada l’ampliació d’un polígon industrial entorn l’antiga dominicatura.
La situació actual dels Mongons depèn de la configuració del POUM de Tarragona que decidirà la planificació urbanística de la ciutat pels pròxims 30 anys. Els Mongons està afectat pel pla parcial PPU-38, una ampliació que deixaria els Mongons aïllats del seu entorn natural. Aquest aspecte va formar part de la xerrada on es va parlar del valor dels entorns paisatgístics en les restes tarragonines.
Justament enguany, els Mongons fan 875 anys, una efemèride gens menyspreable i que data l’antiguitat dels primers pobladors del Ponent de Tarragona. Una xifra que es podria quedar curta, ja que les terres dels Mongons també estaven poblades en temps dels romans, formant part de l’ager Tarraconensis i fins i tot amb precedents des de l’epipaleolític.
