Tag Archive for: Tàrraco
Aquëductes romans
/0 Comments/in General/by rsatCom sabeu, l’Ajuntament de Tarragona ha atorgat enguany el Premi Tàrraco al projecte d’investigació sobre els aqüeductes romans de Tarragona dut a terme des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
El director del nostre Bultlletí i destacat membre de la societat, el Dr. Jordi Lòpez Vilar, en qualitat de director del projecte, agraeix aquesta distinció amb aquestes paraules.
“L’aigua és un dels recursos més valuosos a tot arreu, i especialment a la regió mediterrània, que s’ha enfrontat tradicionalment a la qüestió vital del seu accés. Conèixer com els nostres avantpassats van fer front a l’escassetat d’aigua és un tema de primera magnitud.
Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques, per primer cop, a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva, es troben disperses pel Camp de Tarragona, formant un mosaic que ha contribuït a la configuració del paisatge.
Ara be, l’estat del coneixement de la xarxa hidràulica de la Tarragona romana abans de començar el nostre projecte era realment precari. Sabíem només del traçat aproximat de dos aqüeductes i alguns trams concrets, especialment els més propers a la ciutat de Tarragona. Aquest desconeixement generalitzat ha provocat una desprotecció tan gran que en els darrers 40 anys centenars de metres han estat arrabassats sense control en rompudes forestals, obres de grans infraestructures, urbanitzacions, etc. Una destrucció que ha generat una pèrdua d’informació científica i de patrimoni arqueològic.
Per tant, l’objectiu principal del nostre projecte era localitzar, descriure i cartografiar detalladament tots i cadascun dels trams visibles dels aqüeductes, definir el seu traçat i elaborar un document que permetés la seva protecció real i la seva futura posada en valor.
Els treballs de prospecció per anar localitzant el que quedava de l’obra romana van suposar bastantes setmanes de caminades a peu, en total vora uns 400 km, per camps de conreu, erms i boscos, algun cop impenetrables, per anar localitzant: un retall de la roca aquí o unes pedres amb morter de calç allà, testimonis sovint imperceptibles als ulls profans.
Posteriorment, ja en una feina més localitzada, vam realitzar excavacions arqueològiques en diferents punts dels aqüeductes situats en els termes municipals del Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Puigpelat, Vallmoll, els Pallaresos, el Catllar i Tarragona.
Durant els treballs ens vam adonar de la gran complexitat de la xarxa romana de proveïment d’aigües a la ciutat de Tàrraco i les seves vil·les immediates —que arriben a sumar un total de 120 km de conduccions— identificant nous aqüeductes, les seves característiques i cronologies.
A més dels quatre —no dos— aqüeductes que duien aigua a la ciutat, n’hi havia d’altres que la portaven a algunes de les principals vil·les romanes que s’escampaven pel territori —com ara Els Munts, Ferran o Centcelles—.
Un panorama, doncs, força complex, que mostra la riquesa del nostre patrimoni arqueològic, i que ens esperona a seguir aprofundint en l’estudi de la xarxa hidràulica romana.
Les tasques han estat realitzades per un equip format per 10 persones que pertanyen a diferents institucions: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Autònoma de Barcelona. Entre ells, vull destacar especialment Josep Zaragoza, Joan Canela i Anna Gutiérrez en les prospeccions, Josep M. Puche en la realització de la complexa feina topogràfica i Lluís Casas en les analítiques.
A més, hi han col·laborat també EMATSA, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i el Centre d’Estudis del Gaià.
Per altra banda, i malgrat la bona voluntat, aquest projecte no hagués estat possible sense un finançament extern. En el nostre cas, va ser molt ben acollit des d’un principi pel Consorci d’Aigües de Tarragona, que gestiona el modern aqüeducte de l’Ebre, a través del seu director Sr. Josep-Xavier Pujol, que ens va proporcionar un primer impuls. Posteriorment, s’hi van sumar la Fundació Privada Mútua Catalana, els ajuntaments de la Secuita i els Pallaresos, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A tots ells, el meu agraïment.
I voldria acabar amb una petició. Tots sabem que Tarragona necessita de grans inversions en el seu patrimoni monumental. Dediquin també una petita part a restaurar i posar en valor els pocs trams d’aqüeducte que han sobreviscut dins el casc urbà i afores; al Camp de Mart, als Quatre Garrofers, a la carretera de Sant Pere i Sant Pau o a la mateixa finca del Pont del Diable. Són una mostra de l’alt nivell assolit per l’enginyeria romana i cal mostrar-los convenientment a la societat. “
Informació complementària:
Investigadors de l’ICAC identifiquen el primitiu aqüeducte de Tàrraco, que duia l’aigua del riu Francolí, publicat al Butlletí Archeonea (Nov. 2021) https://bit.ly/31KIGct
..
Tàrraco Arqueo Tours, una app per conèixer el patrimoni de Tàrraco
/0 Comments/in General/by rsatL’investigador i secretari de la Reial Societat Arqueològica, Òscar Martín i la biòloga Meritxell Navarrete, han construit una aplicació per la plataforma ArqueoTours del jaciment de l’antiga Tàrraco. El projecte és un dels subvencionats per l’Ajuntament de Tarragona en el marc dels ajuts extraordinaris culturals per la COVID-19, i també ha comptat amb el suport de Tarragona Impulsa.
Tàrraco Arqueo Tours compta amb 500 fitxes temàtiques, entre espais ben coneguts i visitables com el circ i d’altres amagats sota les construccions modernes. L’aplicació està sincronitzada amb el navegador GPS i detecta la ubicació dels usuaris per tal d’indicar on són en temps real. Les explicacions que s’ofereixen de cada monument o resta són científiques, basades en documents tècnics i guies homologades. També hi ha vídeos i àudios, i es poden triar rutes personalitzades per la ciutat. L’app s’adapta a l’idioma del terminal des d’on es descarrega, i en el cas d’estrangers, tradueix els textos automàticament facilitant així als turistes estrangers d’arreu del món el seu ús.
L’aplicació, que ja està disponible per Android, aviat ho estarà també per iOS. Codi QR adjunt.
El barri del port de Tàrraco. Més segles d’activitat
/1 Comment/in General/by rsatLes troballes arqueològiques relatades per n’Ada Lasheras en la seva interessantíssima conferència d’ahir revelen que l’activitat, les construccions i per tant la població de la part baixa, del suburbi portuari de Tàrraco s’estenen ben dins dels segles VII, VIII i fins i tot IX. El relat detallat de les construccions i la disposició urbanística del suburbi portuari mostra al llarg de les èpoques republicana, alta imperial, i posteriors, l’existència de carrers alineats amb la línia de costa, la presència d’edificacions diverses, algunes de caràcter industrial o comercial i altres residencials. Això dóna evidència d’una notable activitat al llarg de centenars d’anys que mostra l’importància continuada del port.
Tots entenem que el port, l’accés marítim al món, ha estat i, 22 segles després, continua essent la raó principal de l’existència de la nostra ciutat. La presència de restes arqueològiques que mostren habitabilitat al llarg de l’antiguitat tardana i qüestiona la creença mantinguda d’un abandonament de la ciutat a l’alta edat mitjana.
Encara ens queda molt per aprendre.
Un mal any: 536 a.D.
/0 Comments/in General/by rsatSovint fem reflexions sobre la part més fosca de la història de Tàrraco, cap al final de l’edat antiga. Recentment la revista Science ha publicat un article sobre el “pitjor any per a viure” i aporta els arguments arqueològics per a demostrar-ho (Archeology doi: 101126/science.aaw0632) (https://www.sciencemag.org/news/2018/11/why-536-was-worst-year-be-alive).
Les marques als gels tant dels Alps com a Groenlandia donen evidència d’erupcions volcàniques que van cobrir l’atmosfera de cendres que provocaren una “edat del gel” a la que es sumaren els efectes de la peste de Justinià. Hauriem de ser capaços de evidenciar el que tot això va produir a la nostra ciutat. Obrim espai als “Comentaris”
Visita als monuments de Tàrraco amb conservadors d’automòbils clàssics
/0 Comments/in General/by rsatAquest passat diumenge (ahir) hem acompanyat a un col·lectiu d’aficionats a la conservació d’automòbils clàssics (17a Siscentada) a una visita als principals monuments de la Tàrraco romana. Una ocasió de generar amistats i difondre el coneixement del nostre patrimoni amb un grup de gent interessada en la conservació del passat, en aquest cas recent, d’automòbils que fa temps ocupaven carrers i carreteres. Arqueologia industrial? Potser sí.
La reunió va comptar amb el suport del Port de Tarragona (Autoritat portuària) i fou promoguda pel nostre soci Josep Moncusí, a la foto al costat del seu Jeep Willis, molt conegut transport militar de l’exèrcit dels Estats Units, de l’època de les guerres de meitat del segle passat.
Per cert, el 13 d’octubre, Dia Mundial del Patrimoni, amb entrada lliure a monuments i museus, comprovàrem que ja només queda una porta oberta d’accés als monuments. El circ, la maqueta i l’antiga Audiència, com les cases museu Castellarnau i Canals, tot tancat. I, és clar, el Museu Nacional. L’oferta cultural arqueològica tarragonina va reduint-se…
IV Tarraco Biennal (21-24 de novembre)
/0 Comments/in General/by rsatEl IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic-Tarraco Biennal es celebrarà conjuntament amb la VII Reunió d’ Arqueologia Cristiana Hispànica els propers dies 21 al 24 de novembre, organitzat des de la Universitat de Tarragona Rovira i Virgili i l’ICAC, amb col·laboració de la nostra societat i un seguit d’altres col·laboradors.
Tota la informació està disponible en el web de TARRACO-BIENNAL a les diferents pestanyes. Us animem a visitar-la i inscriure-s-hi.
Antonius Musa, metge/ Jaume Fontanet, també metge
/0 Comments/in General/by rsat
Amb una nodrida assistència que ultrapassà la capacitat de la nostra sala d’actes, es celebrà ahir, amb la inauguració del curs del 175 anivesari, l’anunciada conferència del Dr. Jaume Fontanet sobre la figura d’Antonius Musa, el metge que va tractar a l’emperador August durant la seva estada a Tàrraco. De l’èxit del tractament es desprenen dos fets: que Tàrraco fos capital de l’imperi durant aquest periode i, conseqüentment, la construcció de l’acròpolis monumentat del recinte de cult, el fòrum provincial i el circ ordenada per l’emperador. I la consideració oficial dels metges com a professió pùblica protegida en agraiment a la feina feta per Antonius Musa. Dos fets determinants per la relitat de Tàrraco i dels metges com corporació.
D’això surt el projecte de construir i dedicar una estatua al personatge, que contribueixi a consolidar la essència de la nostra ciutat i uns dels seus professionals més considerats.
(La foto apareix a DiariMés del 3 d’octubre)
Inauguració del curs 2018-2019- Antonius Musa, metge
/0 Comments/in General/by rsatEl proper dimecres dia 3 d’octubre inaugurarem el curs d’activitats amb la conferència “Antoninus Musa, el metge que va guarir a August” al càrrec del Dr. Jaume Fontanet Torres, metge ginecòleg i vocal de la Junta del Col·legi de Metges de Tarragona.
A la sala d’actes de la nostra seu a les 18.30 hores.
Esteu tots convidats.
Tàrraco (esdrúixola)
/0 Comments/in General/by rsatHa estat l’elecció per uns coneguts fabricants d’automòbils del nom de Tàrraco per un dels seus models que ha dut a Joan Martí Castell, eminent filòleg i amic, a fer unes consideracions sobre la pronúncia del nom antic de la nostra ciutat. Possiblement la decisió del fabricant de cotxes farà el nom de la ciutat imperial (CIVTT) un xic més universal.
CONTACTE
DIRECCIÓ
CARRER MAJOR, 35 PRAL.
43003 TARRAGONA
Verure a Google Maps