El següent text està relacionat amb els articles publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 30 de novembre de 2012 titulat “El llegat d’Alföldy” i al Diari de Tarragona del 10 de novembre de 2013 titulat “El legado científico de Alföldy continúa vivo en Tárraco“. Excepcionalment, durant aquest mes de novembre, fem dues publicacions basades en el llibre Visions tarragonines.

A ulls dels especialistes podria semblar agosarat ‒però penso que al Jordi li hauria fet gràcia‒ titular així aquest breu escrit. I és que, certament, podem afirmar que el Jordi, apassionat com era de la seva ciutat, la seva història i els seus monuments, va exercir d’epigrafista, si amb aquest tecnicisme acadèmic hem de considerar, lato sensu, la persona interessada en la cerca, estudi i conservació de les antigues inscripcions llatines sobre pedra. En efecte, tot i acadèmicament aliè a la disciplina, el Jordi va tenir molt clar que el corpus epigràfic tarragoní, el més extens procedent d’una ciutat de fora d’Itàlia, era també part fonamental del patrimoni arqueològic de la gran Tarraco romana. I ho va demostrar de moltes maneres, però la més exitosa  va ser la fructífera associació esdevinguda amistat amb el gran historiador hongarès-alemany Géza Alföldy, un dels màxims especialistes en epigrafia en general, no només de Tarraco, i referent indiscutible en els estudis de l’Història de Roma, mort sobtadament el 6 de novembre de 2011, a peu del Partenó d’Atenes.

Des de finals dels anys 60, el prof. Alföldy es va dedicar a recollir i estudiar les inscripcions de Tarraco per encàrrec de l’Institut Arqueològic Alemany (DAI), i després de passar-se una bona temporada a la ciutat, va publicar el 1975 el primer catàleg modern, que són els volums de les Römischen Inscriften von Tarraco (RIT), il·lustrat amb les fantàstiques fotografies en blanc i negre de Peter Witte. A inicis dels 90 va començar la fase de reedició, ara dins del Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL), que finalment va ser publicada en tres volums, el primer dels quals presentat a Tarragona el maig del 2011 pel mateix Alföldy. Malauradament els dos últims van sortir pòstumament (2012, 2016).

 La ciutat de Tarragona li va dedicar el I Congrés Internacional d’Arqueologia Tarraco Biennal un any després de la seva mort, glossat pel Jordi en l’article El llegat d’Alföldy (Amb T de Tarragona. La Vanguàrdia. 30 de novembre de 2012). Arran de la commemoració del segon any, ell mateix publicava El legado científico de Alföldy continúa vivo en Tárraco (10 de novembre de 2013 El Forum. Diari de Tarragona). El text arrancava posant en evidència una de les característiques del savi historiador més compartida per molts dels qui vam tenir la sort de conèixer-lo: la seva “sabiduría y calidez humana”.  El breu article manifestava d’una manera clara i explícita com la Tàrraco romana “sigue siendo deudora de la atención especialísima que el docto profesor dedicó a su historia antigua en centenares de artículos y monografías del máximo rigor científico”, afirmació que encara avui en dia es manté plenament vigent.

El Jordi va establir amb el prof. Alföldy una excel·lent relació com a informant, ja que gràcies a les seves cerques, coneixements i contactes locals podia ajudar a localitzar i facilitar informació sobre inscripcions noves o desaparegudes, una feina que difícilment era possible fer des de la seva ciutat Heidelberg. Aquesta col·laboració va quedar plasmada en moltes de les fitxes epigràfiques (schedae) i en el mateix pròleg del CIL de Tarraco, on li dedica aquestes paraules:amico Tarraconensi praestantissimo Jordi Rovira Soriano, qui inter alia mihi etiam titulos nonnullos recentioribus tempotibus repertos descripsit et imagines photographicas, praeterea libros varios misit. (“Al meu molt estimat amic de Tarragona Jordi Rovira Soriano, qui, entre altres coses, m’ha informat d’algunes inscripcions aparegudes recentment i m’ha enviat fotografies i també diversos llibres”). Aquest corpus de l’epigrafia de Tarraco que ens ha deixat el prof. Alföldy conté més de 1.500 inscripcions, unes 500 més de les recollides a les precedents RIT.

La mort del prof. Alföldy va afectar molt el Jordi. El va elogiar en el seu sentit discurs inaugural al congrés internacional dedicat en memòria, discurs que, havent quedat inèdit, va ser publicat al Butlletí Arqueològic (V, 34-35, pp. 270-275) en ocasió de l’aniversari de la seva pròpia mort. En ell posava de manifest l’amistat mútua i la gran admiració vers el gran savi, i va rememorar l’última vegada que es van veure i dinar junts a la part alta, una tarda del juliol del 2011, i es van acomiadar a la Plaça del Rei. Finalitzava el seu text amb una pluja de idees de com la ciutat de Tarragona podria homenatjar-lo, més enllà dels honors ja rebuts en vida, i que volem reproduir, com a mostra de la rellevància del llegat científic i personal que lligava per sempre la seva figura amb la ciutat, però, també, de l’interès personal del Jordi en continuar portant endavant l’estudi del corpus de les inscripcions romanes de Tàrraco, reivindicant la seva importància com a document històric i patrimonial:

Per  commemorar  haver  estat  amic  seu  i  pel  seu  mestratge,  se  m’acudeixen  diverses idees: recopilar un epistolari, que hauria d’incloure els materials eteris -i que podríem creure sense importància- d’internet (e-mails o correu electrònic) però que ben aviat en tindran o podran servir per documentar la seva forma de treball, i el progrés de la seva recerca; no oblidar el fet de mantenir el diàleg entre investigadors sobre les noves troballes i la revisió dels materials ja estudiats susceptibles de ser reinterpretats; tenir un fòrum de debat epigràfic de cara a rectificacions, esmenes, relectures; establir un premi o guardó que dugui el seu nom, que hauria de servir per honorar una vida una trajectòria o una obra consagrada a la recerca epigràfica del món antic, preferentment romà; i que un carrer de la ciutat dugui el seu nom. En suma, implantar a Tarragona un fenomen que no li és aliè del tot, la devotio tarraconense, aquest cop no adreçada a un emperador, sinó a Alföldy, que en va ser el seu ambaixador arreu del món a través de la seva vasta obra.

Personalment vaig tenir l’honor de coordinar un volum per encàrrec de la URV i de l’ICAC que va ser la traducció acadèmica al castellà d’una sèrie d’articles del prof. Alföldy sobre Tarraco escrits originàriament en alemany (i un parell en llatí), homenatge pòstum al mestre que malauradament el Jordi Rovira no va poder veure. És un llibre que es va publicar sense ànim de lucre i és accessible a les biblioteques i de lliure accés online per a tothom que ho desitgi. Es titula Géza Alföldy. Estudios tarraconenses (Tarragona, 2017) i en ell van participar molts investigadors oriünds de tota la seva estimada Hispània Romana, molts de Tarraco, la majoria amics personals seus, que van voler contribuir ja fos a les traduccions o a les introduccions de cada capítol, així com moltíssimes fotografies en color cedides pel Museu Arqueològic Nacional de Tarragona, amb qui el prof. Alföldy va mantenir estretes i cordials relacions. Estic convençuda de que al Jordi li hauria agradat el resultat.