• Link to X
  • Link to Facebook
Reial Societat Arqueològica Tarraconense
  • INICI
  • LA RSAT
    • QUI SOM?
    • LA JUNTA DIRECTIVA
    • QUE FEM?
    • ESTATUTS
    • PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
  • REVISTA «BUTLLETÍ ARQUEOLÒGIC»
  • PUBLICACIONS
  • BIBLIOTECA
  • ENLLAÇOS
    • MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA
    • MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA
    • ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA
    • ARXIU HISTÒRIC ARXIDIOCESÀ DE TARRAGONA
    • INSTITUT CATALÀ D’ARQUEOLOGIA CLÀSSICA (ICAC)
    • TARRACO BIENNAL
  • VIDEOS
  • FES-TE’N SOCI
  • CONTACTE
  • Click to open the search input field Click to open the search input field Cercar
  • Menu Menu
Ets aquí: Inici1 / General

Descobrint «Visions tarragonines»

10 de novembre de 2024/in General/by rsat

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb el conjunt d’articles publicats al llibre Visions tarragonines per Jordi Rovira.

 

 

 

 

 

 

 

 

La lectura -mentre escric això, encara incompleta-  dels articles d’en Jordi Rovira Soriano a Visions tarragonines està sent una sorpresa enriquidora. Puc imaginar el plaer amb què molts lectors entre els anys 2008 i 2014 devien llegir els seus articles, esperant amb avidesa i impaciència el de la setmana vinent per saber-ne més, de Tarragona.

Com si cada article obrís una finestra temporal, hom es pot imaginar el cel amb el què un pescador guardava el secret de la localització d’un banc de peixos important llegint “Els camins del mar”; l’emoció dels tarragonins de meitats de segle XIX estrenant el Gran Passeig de la Unió com s’explica a “De la Rambla a la Rambla” o somiar les muralles de marbre negre i blanc, descrites per Al-Himrayi, d’una Tarragona encara majestuosa. Esfereeix pensar que les imatges de les guerres, que avui per sort només veiem per televisió, s’han repetit a la ciutat malauradament massa

cops durant els segles i que, llavors com avui, els més perjudicats van ser els civils, a qui les circumstàncies els obligà a esdevenir herois, com s’entén de l’article sobre la Guerra del Francès “La guerra oblidada”.

Gràcies a la RSAT i a Bibliòfils de Tarragona per reeditar recollits els articles d’en Jordi Rovira, que tant fan gaudir als qui estimem la ciutat i que permeten viatjar pel temps i per totes les Tarragones de la història que hi ha hagut.

Per sort, en el meu cas, no he d’esperar una setmana per llegir el següent article.

 

Lluís Alejandre Galiano

https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/11/018-Jordi-Rovira-La-guerra-olvidada.png 1642 1750 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-11-10 10:00:282024-11-09 17:35:28Descobrint «Visions tarragonines»

XLVIII Tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona

22 d'octubre de 2024/in General/by rsat


https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png 0 0 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-10-22 18:40:212024-10-28 18:26:36XLVIII Tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona

“Theodor Hauschild, mestre d’arqueòlegs”

10 d'octubre de 2024/in General/by rsat

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 14 de setembre de 2012 titulat “Theodor Hauschild, mestre d’arqueòlegs”.

 

Si en algun moment ha estat oportuna la tria d’un tema per exposar en aquesta secció, ara en tenim un exemple adient. El recent traspàs del Dr. Theodor Hauschild fa escassament un mes ens permet recuperar l’article que en Jordi Rovira li va dedicar en el seu moment, en el qual destacà la seva trajectòria professional i la seva vinculació amb Tarragona, que va mantenir més enllà de l’activitat merament arqueològica, amb l’amistat que va mantenir amb molts tarragonins, fruit de les llargues estades a la ciutat.

 

Tots els qui vam conèixer el Dr. Hauschild som testimonis del seu bon caràcter, proper i afable, sempre obert a escoltar els comentaris que li poguessis fer encara que vinguessin d’un recent llicenciat i arqueòleg novell, com en el seu dia va ser el meu cas. Jo només el recordo un cop força amoïnat per un article del Dr. Sánchez Real que qüestionava una cronologia que proporcionava Hauschild, sempre rigorós i metòdic, en base a l’estratigrafia documentada en l’excavació (crec que de la Torre de Minerva), perquè Sánchez Real havia trobat un document medieval que, llegit literalment, ho posava en dubte. En aquest cas sempre he pensat que la raó estava de la part de Hauschild.

 

El vincle de Theodor Hauschild amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense es va establir des del primer moment, contribuint amb els seus estudis a prestigiar el nostre Butlletí Arqueològic en publicar les seves descobertes i els resultats de les seves intervencions a la Part Alta de Tarragona. Crec també que la difusió dels seus estudis van afavorir l’interès de la comunitat científica d’aquell moment per la Tarragona romana, i els seus treballs van donar peu a noves investigacions arqueològiques, moltes de les quals es basen en les seves aportacions i en donen continuïtat actualment. Ell donà impuls a la recerca arqueològica de la ciutat, que des d’aleshores no s’ha interromput.

 

Tarragona té un deute amb el Dr. Hauschild tot i que en diferents moments li ha rendit els merescuts homenatges, tant la ciutat com l’àmbit universitari, i també la nostra entitat que li dedicà un Congrés i un Butlletí Arqueològic. Penso que ara seria el moment adient per dedicar-li també un carrer a la seva memòria perquè les futures generacions no oblidin la seva contribució al coneixement de Tàrraco.

 

 

Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau

https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/10/250-Jordi-Rovira-Theodor-Hauschild-mestre-darqueolegs.jpg 960 677 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-10-10 10:00:162024-10-01 19:45:02“Theodor Hauschild, mestre d’arqueòlegs”

Jordi Rovira, in memoriam

6 d'octubre de 2024/in General/by rsat

Avui recordem que, ara fa 10 anys, concretament el 6 d’octubre de 2014, un tràgic succés trasbalsava la societat tarragonina. Inesperadament i prematura va morir Jordi Rovira Soriano, deixant commocionats familiars, amics i coneguts.
Jordi Rovira Soriano va ser una persona polifacètica en tots els sentits, historiador, articulista, bibliòfil, guia turístic…, i des de 2011 President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Precisament des d’aquesta institució va dedicar gran part de la seva vida a la difusió, defensa i salvaguarda del patrimoni amb una passió i contundència que no deixava ningú indiferent.
Amb una ingent producció científica, la seva desaparició va implicar la pèrdua d’un dels seus grans actius ciutadans i una veu crítica i lúcida que encara hauria pogut aportar moltíssim més al coneixement històric local i la defensa del patrimoni tarragoní.
Merescudament va ser honrat pòstumament per l’Ajuntament com a Fill Predilecte de Tarragona i una placa a la Plaça del Pallol fa present el seu perenne record en el mateix lloc on va perdre la vida.

 

Durant el 2024, des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense estem publicant, mes a mes, una entrada a la nostra web que recorda i menciona un dels articles publicats per en Jordi Rovira al llibre «Visions tarragonines».

https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2022/10/2-0.jpg 603 680 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-10-06 10:00:012024-10-04 17:49:55Jordi Rovira, in memoriam

Mor Theodor Hauschild

12 de setembre de 2024/in General/by rsat

Aquests dies ens ha arribat la trista notícia del decés del Dr. Theodor Hauschild, ocorregut el passat 8 de setembre a Hamburg. Hauschild formava part d’aquell grup selecte d’investigadors alemanys –com Schulten, Schlunk o Alföldy– que, atrets per la riquesa arqueològica de la nostra ciutat, van dedicar-hi una part de la seva investigació, escrivint treballs científics de gran interès. Nat a Erfurt el 1929, va estudiar arquitectura a Berlin. Des del 1957 fins el 1994 va treballar a l’Institut Arqueològic Alemany a Madrid i, des de 1980, com a director científic a Lisboa. Va centrar els seus estudis a Tarragona i a Centcelles, com també en alguns conjunts arquitectònics romans del sud peninsular (Munigua, Milreu i Èvora).

A Tarragona treballà intensament a la muralla i a la Catedral, definint les tres terrasses que configuraven l’acròpolis. Persona de gran vàlua científica i de tracte en extrem amable, va establir també llaços molt estrets amb la nostra Societat, en la que va ser nomenat Soci d’Honor el 1974. Poc després de ser declarat fill adoptiu de Tarragona (2008), la RSAT va promoure un congrés en homenatge a la seva persona, el gener del 2009, que seria publicat en el Butlletí Arqueològic dels anys 2009 i 2010.

Pels seus mèrits va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 1984 i va rebre la creu de Sant Jordi l’any 1996.

Els que vam tenir la sort de tenir tracte amb ell, el trobarem a faltar.

Sit tibi terra levis.

JLV

https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/09/Hauschild.jpg 829 552 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-09-12 20:02:182024-09-12 20:02:18Mor Theodor Hauschild

“La llave de los judíos”

10 de setembre de 2024/in General/by rsat

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 25 d’abril de 2008 titulat “La llave de los judíos”.

 

El call de Tarragona, juheria en la documentació medieval conservada, palesava urbanísticament la segregació dels jueus en els àmbits religiós, social, econòmic, jurídic i cultural. Segons el Llibre de Censalsde 1409, quedava limitat per la plaça dels Àngels, la plaça d’en Rovellat, el Forat Micó, el Carrer de la Portella, el carrer Talavera i el Carrer de Sant Bernat. Malgrat Sherif al Edrisi (1152) va definir la nostra ciutat com jueva, la població semita no devia de ser nombrosa; de fet, vint anys després Benjamín de Tudela ni tant sols la mencionaria. No obstant això, els textos medievals conservats constaten la seva presència i que la relació amb els cristians era constant i fluïda.

Però el context de crisi iniciat a partir de 1333 (amb l’anomenat lo mal any primer) i que va suposar un llarg període de ruïna social i econòmica afavorida i agreujada per les pestes, les males collites i les guerres, va desembocar en els coneguts disturbis antisemites de 1391 a tota la Península que, durant el mes d’agost d’aquell any, van afectar directament els jueus de la nostra ciutat, tant a nivell personal com material. A partir de llavors, la comunitat hebrea, percebuda com la responsable de totes les misèries i dificultats, va anar patint, amb onades més o menys intenses, l’odi i els conseqüents atacs dels cristians fins que, el 31 de març de 1492, es va promulgar el temut i conegut edicte d’expulsió. Amb ell, totes les famílies que no s’acollissin a la religió cristiana disposaven d’un termini per vendre els seus béns i marxar, el que va iniciar el periple de la major part dels sefardites que, com demostra la família londinenca hereua de la clau d’un habitatge tarragoní i que inspiraria la ploma de Jordi Rovira amb l’article La llave de los judíos (28 d’agost de 2008), mai no oblidarien els seus orígens hispans.

Tarragona té un significatiu llegat de patrimoni jueu: des de la pileta trilingüe del segle V, per citar una de les peces més famoses de la col·lecció del tan conegut Museo Sefardí de Toledo, fins a Ca la Garsa, avui malmesa ossada del que devia ser una de les residències més notables de la nostra juheria. La cavitat al brancal de l’accés a l’immoble per col·locar la mezuza confirma que els seus residents eren hebreus, fet que va permetre catalogar-lo com l’únic vestigi arquitectònic conservat del call tarragoní i, en conseqüència, expropiar-lo per evitar majors pèrdues de les que ja havia patit l’edificació. Qui escriu aquestes línies, de la mà de la llavors Tinent d’Alcalde de Patrimoni M. Mercè Martorell, va ser part implicada en el procés i, sincerament, és molt conscient del que queda per fer envers aquest patrimoni. És ben cert que des de 2008 el nostre coneixement envers els qui van ser els nostres veïns jueus ha avançat molt per part dels estudiosos, però l’estat en el qual es troba Ca la Garsa no dista molt del que els ulls del nostre homenatjat van veure: “Primer paso es la dignificación del solar para que pueda servir como centro de interpretación del mundo judío y su contextualización con otras religiones y mentalidades que convivieron en la Tarragona medieval”, aconsella.

Que aquest petit escrit serveixi de denúncia. El nostre patrimoni jueu, “aunque es tenue”, com afirmava el nostre estimat Jordi Rovira, és rellevant i significant, per petit o dispers que sigui. En el cas de Ca la Garsala nostra tasca ja no és només evitar que la seva estructura es malmeti definitivament, sinó actuar convenientment per ennoblir l’espai com es mereix i explicar-lo adequadament. Tinguin per segur que qui aquí signa, amb el recolzament i actitud proactiva del grup municipal del que forma part i que ja fa mesos que es planteja iniciatives, farà el que estigui en les seves mans per aconseguir-ho.

Marta Serrano Coll

https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/07/007-Jordi-Rovira-La-llave-de-los-judios.png 1640 1814 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-09-10 10:00:392024-08-31 19:40:52“La llave de los judíos”

“Històries sobre el Castell del Patriarca”

10 d'agost de 2024/in General/by rsat

Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 25 de maig de 2012 titulat “El castell desaparegut”.

 

Com era habitual en ell, en Jordi Rovira va ser capaç de sintetitzar en aquest article el més rellevant de la historia d’aquell castell avui desaparegut que va ser residència dels arquebisbes. Conegut amb el nom de Castell del Patriarca era, després de la Catedral, l’edifici més representatiu de l’època medieval a la nostra ciutat. En aquest escrit voldria, però, exposar uns fets que en Jordi no va esmentar segurament per la limitació d’espai que disposava.

 

Tant el canonge Josep Blanch en el segle XVII com l’investigador Eduard Juncosa en el segle actual ens descriuen els esdeveniments que van passar durant la confrontació que pel control del govern municipal va existir entre els co-senyors feudals de Tarragona (Pere III de Catalunya i IV d’Aragó, dit el Cerimoniós o el del Punyalet, i l’arquebisbe Pere de Clasquerí, patriarca d’Antioquia).

 

El 1373 el Consell municipal de Tarragona declarà que la ciutat i el seu territori estaven sota la jurisdicció reial i el jurament a l’arquebisbe era tan sols de corpore et onore. Com a reacció, l’any següent l’arquebisbe va excomunicar a tota persona que hagués jurat fidelitat el rei i el 1375, davant el fet que aquest mantenia l’interdicte, el Consell va emetre un estatut conforme l’estament eclesiàstic estaria subjecte al règim impositiu municipal. Indignat, l’arquebisbe feu una convocatòria als ciutadans al Pla de la Seu per tal de revocar l’estatut però la crida se li girà en contra i esclatà una revolta popular, Clasquerí va haver de fugir de la plaça i després de la ciutat, mentre que el castell del Patriarca fou assaltat i saquejat.

 

No acabaren aquí els aldarulls. El 22 de juliol de 1377, després d’unes eleccions municipals, dos-cents homes encapçalats per un veguer de l’arquebisbe provocaren seriosos altercats dins la ciutat al crit de “Muyren los traydors”, i es van fer forts al castell, on restaren encerclats per les forces del veguer reial, tot defensant-se amb pedrades i tirs de ballesta. Però els reialistes ocuparen la Catedral i naturalment des dels terrats dominaven el castell i una vegada s’entregaren els revoltats, el veguer reial ordenà que el veguer de l’arquebisbe i 12 persones més “[…] que eren part de la Iglésia […]” fossin penjats en diferents places i carrers de la ciutat. És el que es coneix com el Factus Tarrachonae.

 

Més tard, per tal d’apaivagar la situació, l’arquebisbe va aixecar l’excomunicació, però el conflicte, iniciat el 1373, va durar fins l’any 1383.

 

Rafael Gabriel Costa

https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/07/219-Jordi-Rovira-El-castell-desaparegut.png 2468 1746 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-08-10 10:00:012024-07-08 19:41:37“Històries sobre el Castell del Patriarca”

Article al diari Ara sobre els Mongons

2 d'agost de 2024/in General/by rsat

 

El passat dia 17 de juliol de 2024, el diari Ara publicava a la secció de Patrimoni del Camp de Tarragona l’article titulat «Els Mongons: el passat medieval oblidat de la ciutat de Tarragona», signat per Jordi Salvat. Us convidem a llegir-lo clicant en aquest enllaç i reflexionar sobre l’estat del patrimoni tarragoní.

https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/08/Els-Mongons.png 2280 1634 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-08-02 20:44:342024-08-02 20:48:18Article al diari Ara sobre els Mongons

Els Col·loquis al Pati – resum

27 de juliol de 2024/in General/by rsat

L’edició de l’Any Jordi Rovira dels Col·loquis al pati s’ha celebrat amb èxit al llarg del mes de juliol. Quatre sessions sobre temes d’interès com les vies romanes, les termes, els baluards  o el comerç han estat participats activament per més de trenta assistents cada sessió.

Agraïm la fidelitat i l’interès, així com la lliure cooperació dels assistents

Això ens anima a considerar aquest model d’activitat participativa oberta com una bona iniciativa per la nostra entitat.

 

https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/07/Baluard-de-Les-palmeres-i-fortins-exteriors.jpg 1668 1224 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-07-27 11:05:532024-08-02 20:49:50Els Col·loquis al Pati – resum

IV Col·loqui al pati: El comerç a Tàrraco. «import-export». La ruta de la seda?

21 de juliol de 2024/in General/by rsat

Us anunciem el quart Col·loqui al pati-jardí dedicats a la cultura i l’arqueologia.

Els dijous a les 19:00h.

Programa del quart Col·loqui Obert de 2024:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/07/IMG_0246.jpg 1601 1153 rsat https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.png rsat2024-07-21 22:23:432024-07-21 22:25:38IV Col·loqui al pati: El comerç a Tàrraco. «import-export». La ruta de la seda?
Pàgina 7 de 60«‹56789›»

Entrades recents

  • Mor Antoni Pujol Niubó 17 de novembre de 2026
  • Anunci de la Presentació del Butlletí Arqueològic núm. 48 (any 2026) 6 de novembre de 2026
  • Quarta conferència del cicle de Tardor 2026 5 de novembre de 2026
  • Tercera conferència del cicle de Tardor 2026 28 d'octubre de 2026
  • Segona conferència del cicle de Tardor 2026 22 d'octubre de 2026
  • Tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona 19 d'octubre de 2026

CONTACTE

CONTACTO

informacio@arqueologica.org

DIRECCIÓ

DIRECCIÓ

CARRER MAJOR, 35 PRAL.
43003 TARRAGONA

Verure a Google Maps

MENÚ

  • LA RSAT
  • REVISTA «BUTLLETÍ ARQUEOLÒGIC»
  • BIBLIOTECA
  • FES-TE’N SOCI
  • VIDEOS
  • CONTACTE

Categories

  • General
© Copyright - Reial Societat Arqueològica Tarraconense
  • Link to X
  • Link to Facebook
  • POLÍTICA DE PRIVACITAT
  • POLITICA DE COOKIES
Scroll to top Scroll to top Scroll to top

Aquest lloc web utilitza cookies. En utilitzar aquest lloc web i la seva informació i continuar navegant, vostè està acceptant aquestes cookies. Pot canviar-les a la configuració del seu navegador.

AcceptarRebutjarConfiguració general

Cookies i política de privacitat.



QUÈ SÓN LES COOKIES?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web. Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l'usuari. El navegador de l'usuari memoritza cookies en el disc dur només durant la sessió actual ocupant un espai de memòria mínim i no perjudicant l'ordinador. Les cookies no contenen cap mena d'informació personal específica, i la majoria d'aquestes s'esborren del disc dur en finalitzar la sessió de navegador (les anomenades cookies de sessió).

La majoria dels navegadors accepten com a estàndard les cookies i, amb independència d'aquestes, permeten o impedeixen en els ajustos de seguretat les cookies temporals o memorizades.

Sense el seu exprés consentiment –mitjançant l'activació de les cookies en el seu navegador– aquest lloc web no enllaçarà en les cookies les dades memorizades amb les seves dades personals proporcionades en el moment del registre o la compra.

QUINS TIPUS DE COOKIES UTILITZEM EN AQUEST LLOC WEB?

Aquest lloc web utilitza les següents cookies pròpies:

Cookies tècniques: són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través d'una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixin, incloent-hi aquelles que l'editor utilitza per permetre la gestió i operativa de la pàgina web i habilitar les seves funcions i serveis, com, per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d'accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar el procés de compra d'una comanda, gestionar el pagament, controlar el frau vinculat a la seguretat del servei, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, comptar visites a efectes de la facturació de llicències del programari amb el qual funciona el servei (lloc web, plataforma o aplicació), utilitzar elements de seguretat durant la navegació, emmagatzemar continguts per a la difusió de vídeos o so, habilitar continguts dinàmics (per exemple, animació de càrrega d'un text o imatge) o compartir continguts a través de xarxes socials.

Cookies de personalització: són aquelles que permeten recordar informació perquè l'usuari accedeixi al servei amb determinades característiques que poden diferenciar la seva experiència de la d'altres usuaris, com, per exemple, l'idioma, el nombre de resultats a mostrar quan l'usuari realitza una cerca, l'aspecte o contingut del servei en funció del tipus de navegador a través del qual l'usuari accedeix al servei o de la regió des de la qual accedeix al servei, etc.

GOOGLE ANALYTICS COOKIES

Google Analytics: Emmagatzema cookies per poder elaborar estadístiques sobre el trànsit i volum de visites d'aquesta web. En utilitzar aquest lloc web està consentint el tractament d'informació sobre vostè per Google. Per tant, l'exercici de qualsevol dret en aquest sentit haurà de fer-ho comunicant-se directament amb Google.

DESACTIVACIÓ O ELIMINACIÓ DE COOKIES

En desactivar les cookies, alguns dels serveis disponibles podrien deixar de estar operatius. La forma de deshabilitar les cookies és diferent per a cada navegador, però normalment es pot fer des del menú Eines o Opcions. També es pot consultar el menú d'Ajuda del navegador on es poden trobar instruccions. L'usuari podrà en qualsevol moment triar quines cookies vol que funcionin en aquest lloc web.

Pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal·lat al seu ordinador:

Mozilla Firefox
Chrome
Safari
Opera
Safari per a iOS (dispositius iPhone i iPad)
Chrome per a Android
Windows Phone
A més, també pot modificar les dades que recull aquesta web dels següents partners:
Google Webfont Settings:


Google Map Settings:

Google reCaptcha Settings:

Vimeo i Youtube video embeds:

POLÍTICA DE PRIVACITAT

Més informació relativa a la protecció de les seves dades personals en la nostra Política de privadesa.

AcceptarConfiguració general