Mor Antoni Pujol Niubó
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense lamenta profundament la mort del seu estimat soci Antoni Pujol Niubó, traspassat el diumenge 15 de novembre després d’una llarga malaltia.
Nascut a Tarragona l’any 1942, formava part d’una família d’arquitectes de llarga trajectòria a la ciutat i estretament relacionada amb la nostra entitat. Aquesta vinculació es feu especialment palesa amb la creació del Premi «Cronista José M.ª Pujol», una iniciativa que contribuí notablement a l’impuls dels estudis històrics i arqueològics tarragonins durant les dècades de 1950 i 1960, i que propicià l’edició de treballs que encara avui constitueixen referències importants.
L’any 1966 obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on s’especialitzà en urbanisme. En els inicis de la seva carrera exercí professionalment al costat del seu pare i orientà una part significativa de la seva activitat cap a la defensa i la conservació del patrimoni arquitectònic.
La seva implicació en aquest àmbit es manifestà també durant la seva etapa al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, on exercí com a vocal de Cultura de la Demarcació de Tarragona entre 1974 i 1978 i assumí la responsabilitat de l’Arxiu Històric del Col·legi a la ciutat. En aquests anys promogué la identificació i catalogació de nombrosos edificis d’interès historicoartístic, així com la recopilació i documentació del patrimoni arquitectònic del territori.
La seva carrera professional estigué igualment vinculada a l’administració pública, on desenvolupà diferents responsabilitats: fou delegat territorial d’Urbanisme de la Generalitat a Tarragona entre 1978 i 1982, director dels Serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona entre 1982 i 1987, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona entre 1987 i 1995 i president de l’Autoritat Portuària de Barcelona entre 1995 i 1996.
Al capdavant del Port de Tarragona participà en un període de transformació i creixement de les seves infraestructures. Entre les actuacions d’aquella etapa destaquen la construcció de nous molls, la incorporació dels terrenys on s’havia de desenvolupar la futura Zona d’Activitats Logístiques i la recuperació del Moll de Costa, que es consolidà com un espai obert a la cultura i a la ciutadania.
La seva aportació a la transformació urbana de Tarragona i a la preservació del seu llegat històric fou també especialment significativa. Intervingué en l’impuls del catàleg de protecció d’edificis del Pla General de 1978, del Pla Especial de la Part Alta (PEPA) i del Pla Pilats, així com en la recuperació de la capçalera del Circ romà. També destacà per la seva aposta primerenca per les reconstruccions virtuals com a mitjà per donar a conèixer la imatge de la Tàrraco romana, una iniciativa que ja impulsava durant la dècada de 1990.
Al llarg de la seva trajectòria mantingué una estreta relació amb diverses institucions i associacions professionals. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’ICOMOS, de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), de l’Acadèmia del Partal i de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. S’incorporà a aquesta darrera institució l’any 1977 i en formà part de la junta directiva durant alguns anys.
Un cop jubilat, passà temporades a Marràqueix, on centrà la seva atenció en l’estudi del patrimoni arquitectònic de la ciutat. D’aquesta recerca en sorgí el llibre publicat el 2018 amb el títol «L’origen de l’arquitectura moderna a Marrakech. Inventari de l’arquitectura colonial i de l’art decó (1920-1960)».
Una altra de les seves iniciatives destacades fou l’impuls dels congressos Tarraco Biennal, patrocinats per la Fundació Privada Mútua Catalana. Celebrats de manera ininterrompuda des de 2012, aquests congressos han esdevingut un espai de trobada i intercanvi científic, i han donat lloc a diversos volums d’actes que apleguen nombroses aportacions especialitzades sobre el món romà.
La seva trajectòria i el seu compromís amb Tarragona reberen el reconeixement institucional l’any 2024, quan l’Ajuntament li concedí el Premi Tàrraco Patrimoni Mundial per la seva contribució a la conservació i difusió del patrimoni de la ciutat. L’any següent, el 2025, se li dedicà una plaça a l’entrada del Serrallo. Aquell mateix any publicà, dins la col·lecció Tarraco Archaeologica de la nostra Societat, l’obra «El Pla Especial de la Part Alta de Tarragona. L’execució del PEPA i la seva influència en la millora urbana».
La seva empremta a Tarragona és ben visible en les nombroses iniciatives en què participà i en la seva dedicació al patrimoni col·lectiu. Però, més enllà de la seva extensa trajectòria professional i de la seva contribució a la ciutat, volem recordar especialment la seva qualitat humana, la seva cordialitat i el tracte sempre amable que dispensà a les persones que el conegueren.
El trobarem a faltar.
Descansi en pau.
J.L.V.


