¿Conjunt Històricoartístic o mostrari de bastides i estintolaments?

Casa Foxà carrer de cavallersL’any 1966 Tarragona va ser declarada Conjunt Historicoartístic, ressenyant no tan sols els monuments més significatius sinó també la bellesa i interès del conjunt urbà dels carrers i edificis de la Part Alta. Cal assenyalar que en el decurs dels últims anys s’han produït intervencions importants com la recuperació de l’antic Hospital de Santa Tecla, seu del Consell del Tarragonès, i de la Casa del General de Catalunya, seu dels Serveis Territorials de Cultura. També s’han arranjat carrers i places i s’ha eliminat el transit de vehicles en bona part del nucli antic (encara que s’hauria de continuar treballant i dialogant per millorar les necessitats tant dels comerciants com dels habitants de la zona). Alhora, per part de la iniciativa privada,s’han dut a terme reformes i arranjaments de diversos edificis.

Com a conseqüència dels planejaments urbanístics i d’actuació com el “Pla Especial de la Part Alta” i el “Pla Integral” en la dècada dels 90 semblava que la zona tenia perspectives de futur i revifava amb l’arribada de nous veïns que no solament augmentaven la població sinó que la rejovenien.

Però la realitat actual resulta molt decebedora si ens fixem en l’estat d’edificis com l’antiga Rectoria de la Catedral, l’antic Beateri de Sant Domènec (Ca l’Agapito) o la casa Foxà, al Carrer de Cavallers (a la foto). Encara més penós es contemplar els solars vuits del carrers dels Ferrers, de la Civaderia o del Comte entre d’altres, així com els nous estintolaments al Carrer de Sant Llorenç i la gran quantitat de cases de la zona que només tenen façana o que estan embolcallades amb xarxes per evitar el perill de despreniments.

El resultat és que la Part Alta s’està tornant a buidar. Molta gent marxa per la manca de serveis, per les dificultats de circulació i d’aparcament, pels sorolls de terrasses, concerts, berbenes, correfocs i activitats fora d’hores que impossibiliten el descans nocturn. No es pot viure immers en una festa continua.

Tots som conscients que estem en una època de profunda crisi econòmica, però de cara al futur immediat, s’ha de veure si convé canviar el model de ciutat basant-se amb criteris de sostenibilitat. Quatre taules en una terrassa donen per sobreviure de moment però no la rendibilitat que pot permetre atraure inversions. No té futur que quan desapareix un servei sigui substituït automàticament per un bar o una terrassa. No té futur per exemple, la degradació de comerços del carrer Major, carrer on a totes les ciutats es busca mantenir un nivell de qualitat que doni mesura de l’empenta de la Ciutat. El cas del carrer Major es especialment trist atès que pocs anys enrere s’havia creat una atmosfera força cosmopolita amb un estil propi gràcies a nous comerços que cuidaven molt la seva imatge i els seus productes. Malauradament, per manca del suport tant per part de l’administració com de la gent en general, han hagut d’anar plegant o s’han traslladat a altres indrets.

Dins d’una ciutat les centralitats van canviant, es van desplaçant.Pensem per exemple com  a hores d’ara està minvant l’activitat comercial del nostre Eixample i precisament per això s’ha de tenir especial cura en mantenir un equilibri i el que mai s’hauria de fer és condemnar un barri com és la Part Alta, origen i essència de la ciutat, a un “monocultiu” que, portat a saturació, conduirà inexorablement a la seva degradació. Pensem tan sols en com han acabat les en altres temps exitoses zones lúdiques de la Part Baixa i el Port Esportiu.

R.G.

La transferència del coneixement

Aquest article es publicà ahir a DiariMés. La nostra societat contribueix a la transferència del coneixement…el que pot. Potser que, com molts d’altres hauríem de fer-ho més.

La transferència del coneixement DiariMés

 

Les publicacions de la RSAT

Publicaciones RSAT-1Aquesta setmana hem completat l’enviament als nostres corresponsals el darrer volum del nostre Butlletí. Com sabeu aquesta obligació contreta amb els nostres corresponsals, més de 300 arreu del món, a banda de fer-nos present al món de l’Arqueologia, ens permet rebre, mai més ben dit en justa correspondència, els exemplars de les publicacions que composen la nostra biblioteca.
Val a dir que per raons múltiples anàvem (i encara hi anem) enrederits en els enviaments. Una no petita raó és l’econòmica puix que costa quasi el mateix editar el Butlletí que el correu per a fer-lo arribar als destinataris.
Als socis els hi recordem que, pels que no ho hagin recollit, tenen a la seva disposició, a més del Butlletí, les darreres publicacions de la Societat.

(Clicant sobre la foto es veuen en detall)

 

Solstici d’estiu

sun upSolstici d’estiu
En la nit de Sant Joan en època romana se celebrava el matrimoni de Júpiter i Juno. Juny era el mes ideal per als matrimonis i la fecunditat. També se celebrava el dia de Servi Tuli, nascut del foc i favorit de la deessa Fortuna. La tradició era mantenir-se tota la nit sense dormir, encenien llucanes i torxes per il·luminar les cases, i fogueres per la ciutat perquè la força del Sol no decaigués i les collites anessin bones. Aquestes fogueres havien de ser saltades tres vegades, així es purificaven i atreien la fortuna. Però a més de la festa del foc, era també una festa de l’aigua en la qual es passejava en barques adornades amb flors pels llacs i rius.

24 de Juny
El dia de Sant Joan era el dia de Janus, senyor dels solsticis, divinitat ambivalent que mira cap al passat i cap al futur, déu dels canvis, els inicis, els finals i de les portes.
En el solstici d’estiu s’inicia la decadència solar, aquest dia era anomenat “porta dels homes”, en contraposició al solstici d’hivern que es deia “porta dels déus”.

Això és una simplificació divulgativa només per a desitjar a tothom una bona revetlla. I animar a qui ho vulgui a aprofundir en el coneixement de l’arqueologia de les celebracions festives amb els recursos de la nostra societat.

 

Presentat el primer biobanc del món amb ADN antic de mostres humanes

2El 16 de juny del 2015 s’ha presentat a l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) el primer biobanc del món amb ADN antic de mostres humanes. El projecte, amb la col·laboració amb l’ICAC i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona(MNAT), està format per mostres humanes de diferents necròpolis de Tarragona del període romà i visigòtic d’entre els segles III i VII dC.

L’ICAC va estudiar i compilar les dades existents sobre la població funerària de l’antiga Tàrraco i en va extreure mostres dentàries d’esquelets d’entre els segles III i VII dC dipositats al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). És el moment que es generalitza el ritus de la inhumació en lloc de la incineració, un canvi clau per poder fer estudis paleoantropològics.

El biobanc d’ADN antic de l’IDIBAPS és una instal·lació científica formada per un conjunt mostres de material genètic dels habitants de Tàrraco, procedents de diferents necròpolis de l’àrea de Tarragona del període romà i visigòtic d’entre els segles III i VII dC. El biobanc posa aquestes mostres genètiques a disposició de la comunitat científica internacional per a  dur a terme estudis antropològics, de moviments migratoris i, fins i tot, de l’evolució genètica d’algunes de les malalties que patim actualment. Una instal·lació pública que obre nombroses possibilitats de col·laboració entre disciplines tan diverses com la biomedicina, l’arqueologia i la paleoantropologia.

La paleogenètica és una potent eina que tradicionalment s’ha utilitzat en l’estudi de l’origen, estructura i evolució de les poblacions antigues així com en l’estudi de l’evolució de les malalties modernes d’origen microbiològic. Fins ara, només hi havia col·leccions de material antic als museus d’història natural, consistents en teixits de diferents espècies animals per poder interpretar la diversitat genètica, estudiar la conservació o l’evolució de les diferents espècies en el passat o estimar les causes de les extincions. Així, no hi havia grans col·leccions de material genètic antic de mostres humanes.

(Del web d l’ICAC)

 

“Vine a l’Arqueològica”

RSAT portalLa jornada de portes obertes, de fet dues mitges jornades de divendres tarda i dissabte matí, han estat un discret èxit de concurrència. De fet ens animen a fer-ne més en el futur proper. Tot i la modesta exposició, els assistents han mostrat unànimement la seva satisfacció i, alhora, la sorpresa que, si no tenien coneixement previ, els hi representava la societat i la seva seu.

El que volem és recordar als socis precisament que, per a ells, tenim sempre les portes obertes. No cal més que trucar o enviar un e-mail.

 

Jornada de portes obertes “Vine a l’Arqueològica”

Asociacionisme culturalDins dels actes commemoratius del Dia de l’Associacionisme Cultural (4 de juny) a la RSAT ho celebrem amb portes obertes i exposició sobre la història de la nostra Societat.
Horari: divendres 5: de 17 a 21 h, dissabte 6: de 10 a 13 h

Ja sabeu, al Carrer Major, 35, pral.

 

Va de museus

P1030058.jpgEls proppassats dos diumenges el Diari de Tarragona ha publicat sengles articles signats per Rafa Marrasé sobre la situació dels museus arqueològics de la ciutat: el Museu Nacional i el Museu de la necròpolis.

El primer es fa ressò de la sentència judicial que obliga a l’estat a invertir 1,5 milions d’euros per a condicionar l’edifici de la plaça del Rei. Es parla de la necessitat d’obrir portes d’emergència inexistents, accessos de discapacitats i climatització, el que comporta refer tot el finestram. El segon, una mica més trist, revisa l’actual i deplorable situació del museu de la necròpolis, menjat per les humitats i ocupat pels coloms.

Els reportatges-denúncia, al bell mig de la campanya electoral pels ajuntaments, fan palesa la deixadesa que pateixen ambdues estructures museístiques, fruit de la desídia, la incompetència funcionarial i l’abandó per part de les administracions responsables al llarg d’un extensíssim període de temps. A banda del “Fuenteovejuna” de les responsabilitats per la implicació de tres administracions amb responsabilitat i competències, no podem per més que assenyalar alguns personatges concrets que amb un sentit errat i malaltís de la propietat, han deixat que la negligència adquireixi un caràcter de catàstrofe.

Però no ens cansarem de denunciar els fets i les situacions, que tenen mérit propi. I a l’administració més propera, just ara renovada, com és la municipal, continuar recordant que naveguem junts amb aquest vaixell que es diu Tarragona i que no podem restar immòbils mentre alguns llencen per la borda els béns que han estat fruit del treball de molts durant decennis.

(Els articles de R. Marrasé es poden llegir a l’hemeroteca de D de T, enllaçats  una mica més amunt i aquí)

Un article d’opinió sobre el Patrimoni (i el matrimoni)

Article aparegut a DiariMés del 25 de maig de 2015

Matrimoni i patrimoni-DiariMes 25MAY2015

La RSAT participa en la constitució de la Fundació Castell del Catllar

Castell del CatllarLa Reial Societat Arqueològica Tarraconense participa en la constitució de la Fundació Castell del Catllar com a entitat fundadora.
Es la voluntat de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense de constituir, conjuntament amb l’Ajuntament del Catllar, una fundació amb la finalitat de defensar, protegir, conservar, promoure i difondre el patrimoni de titularitat municipal d’interès històric, artístic, arquitectònic, documental i cultural i, en particular, del Castell del Catllar, com a dotació fundacional el conjunt d’obres i publicacions sobre història i arqueologia referents a la matèria que es disposa a la RSAT. (El llista de publicacions està disponible a la biblioteca de la nostra entitat a qui ho demani)
S’ha nomenat el doctor Jordi López Vilar, vocal de la Junta de la RSAT i director del Butlletí, com a membre del Patronat de la
Fundació Castell del Catllar en representació de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma. el castell i els seus voltant, en particular amb el poblat protohistòric de l’Era constitueixen un conjunt d’un elevat interès monumental i arqueològic.