Història d’una figuera
Confiem que avui ens permetran un petit divertiment:
Fa un any vam avisar que naixia una figuera entre els carreus del parament romà de la Plaça del Fòrum. Ara poden veure com ufanosa segueix creixent. Com que en aquest punt es pot presentar un conflicte amb acusacions de desistiment de funcions o de prevaricació si les accions a prendre no són les correctes cal pensar que el més adient seria que algú decidís iniciar un expedient administratiu. L’arqueòleg municipal farà un informe i si és el cas s’iniciarà un projecte on un arquitecte determinarà que s’ha de fer, amb un estudi de costos, descomposició de preus, pressupost total i el pertinent estudi de seguretat atès que es tracta de treball en altura. Ara bé, com que la intervenció a realitzar és sobre un Monument el projecte s’enviarà al Departament de Cultura de la Generalitat per a la seva conformitat. Si es considera l’eliminació de la figuera, primer que res es sol·licitarà un informe al Departament de Medi Ambient per a verificar que aquesta no està inclosa en el catàleg d’espècies protegides, els arqueòlegs i arquitectes del corresponent Servei, ho estudiaran acuradament i prepararan els seus informes que sotmetran a la Comissió Territorial del Patrimoni perquè en el seu cas doni la seva aprovació. Podem estar tranquils, ja que si l’Ajuntament no està conforme amb el determini, sempre podrà recórrer a la Comissió Central de Barcelona. Suposem que algú tindrà la suficient clarividència per preveure que perquè els arqueòlegs municipals, la Consellera del Patrimoni, l’arquitecte autor del projecte, els tècnics de Medi Ambient, els tècnics de Cultura i els membres de la Comissió puguin fer amb seguretat una inspecció ocular de la figuera caldria instal·lar una bona bastida. Aquí podria sorgir el primer entrebanc, puix que cal fer abans un projecte amb informe de seguretat i aconseguir la pertinent dotació econòmica i com que resulta que el pressupost municipal per a manteniment de monuments és limitat i supeditat a la venda de patrimoni, caldrà veure si no es vendre algun actiu municipal primer. Podria donar-se el cas que tot això requerís cert temps i mentrestant la figuera, insensible ella, hagués anat creixent i les seves arrels haguessin mogut els carreus. Llavors ja estem en paraules majors i l’operació resulta massa onerosa per a les arques municipals, caldria fer un nou projecte més acurat amb intervenció de restauradors i més arquitectes, i enviar-ho a la Generalitat, al Ministerio per allò de l’ú per cent cultural i a la Comunitat Europea per si s’aconsegueix algun fons perdut per manera d’aconseguir els recursos necessaris. Llavors vindria la part de la realització. En funció de la quantia podria ser una contractació directa, sinó caldria fer un concurs. En conjunt, pot semblar una mica complex tot plegat, però les autoritats competents podrien garantir que s’ha seguit el procediment administratiu fil per randa i que els recursos dels tarragonins, o en el seu cas dels catalans, dels espanyols o dels europeus s’han utilitzat de manera acurada.
R.G.
