Dijous, 6 de juny, a les 19:00h, es celebrarà la tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona, a la seu de la RSAT. Serà a càrrec del Dr. Antoni Jordà Fernández, i versarà sobre “Una mirada retrospectiva a la transició. La Diputació de Tarragona, 1976-1979“.
El passat dijous 31 de maig, a les 19:00h, la Sala d’actes de la RSAT va acollir la conferència “Ora et labora“, a càrrec de Joana Virgili. Només va ser una pinzellada del per què del Monestir de Santes Creus; només una introducció dels motius que van portar a una comunitat provinent de Cluny a instal·lar-se en aquest lloc tan fèrtil com tranquil; només una mostra del reflex sobre l’arquitectura dels ideals cistercencs més purs; només una reflexió sobre el poder de la reialesa i la religiositat medievals; només una menció a la rellevància del patrimoni que tenim a casa nostra i que cal preservar. Ens va passar el temps volant, immersos en les seves explicacions, tan senzilles com clares i detallades. I tots vam pensar si no podríem haver estat una bona estona més aprenent sobre aquest lloc tan ric. No cal dir que la sala es va quedar petita per fer-hi cabre tots els assistents; va ser un èxit!
Dissabte, dia 1 de juny, era el moment de la visita al Reial Monestir de Santes Creus. L’audiovisual, recuperat després d’un temps aturat, ens va fer posar a la pell dels monjos que un dia hi dedicaren la seva vida i fe. I un cop acabat, l’acompanyament de la Serra, la nostra guia d’excepció, ens va ajudar a identificar tot el que havíem après el dijous. El recorregut, des de l’antiga Capella de la Trinitat i les estances primitives, passant pel palau reial (o de l’abat, segons el moment), comparant els dos claustres que té com a excepció aquest monestir, i observant les reformes del claustre antic, va cloure’s a l’interior de l’església, on l’entusiasme de la guia ens va fer posar la pell de gallina a més d’un quan descrivia les tombes de Pere el Gran i el seu almirall Roger de Llúria, de qui es diu que el va protegir en vida, i també un cop mort, restant als seus peus.
Amb aquesta activitat, emmarcada en les jornades de l’associacionisme cultural, es clouen les xerrades de primavera de l’any Jordi Rovira de la RSAT. A la tardor esperem poder-vos oferir noves activitats que siguin del vostre agrat i que responguin a un dels nostres propòsits: la difusió del patrimoni cultural, perquè sabem que allò que estimem, ho protegim.
Recentment la plaça del Rei ha enriquit el seu aspecte amb la restauració de les façanes del Museu Arqueològic i del Castell del Rei. Malgrat el més que discutible coronament dels merlets de l’edifici militar medieval, no es pot dubtar que el resultat final, en conjunt, ha millorat. Potser per reblar el clau, l’Ajuntament ha decidit plantar unes torretes gegantines de vius colors junt a l’edifici històric. Que una cosa i altra no lliguen de cap de les maneres és evident; no es pot permetre la banalització d’un espai noble amb aquests artilugis. Els comentaris dels veïns i les riotes dels turistes en aquest sentit ja s’han fet sentir.
Un es pregunta qui ha près aquesta decisió. Definitivament alguna cosa hi ha que no funciona. En certa manera, aquest desencert n’evoca d’altres en relació a la jardineria de la Part Alta, com la plantació d’alzines al costat de la Catedral, que acabaran cobrint un espai que hauria de ser diàfan per a la contemplació del temple gòtic. O bé la gran alzina posada vora la creu de Sant Antoni que contribueix a tapar la façana de la Diputació i a la llarga acabarà essent un perill per a la pròpia creu del s. XVII.
Per acabar-ho d’adobar, la meitat dels margallons dels testos gegantins estan mig secs i, fins i tot, un de mort. Sense dubte, tot una metàfora de l’estat del patrimoni arqueològic nostrat.
En l’edició d’enguany del Festival romà de Tarragona, la XXVI, dedicada al Mediterrani en l’antiguitat, la RSAT us proposa les següents activitats:
Conferència “Aqua augusta. Els aqüeductes romans als Pallaresos”, a càrrec del nostre vicepresident Jordi López.
Divendres 17 de maig, 19:00h
Lloc: Centre Jujol (c/Nou 31, Els Pallaresos)
Accés lliure limitat a l’aforament.
Més informació a: https://tarracoviva.com/actes/aqua-augusta/
Monòleg històric: “Hernánez Sanahuja. Un pioner en la re-descoberta de Tàrraco”.
Passis:
Dissabte 18 de maig, 12:00h (Dia internacional dels Museus)
Diumenge 19 de maig, 12:00h
Dissabte 25 de maig, 12:00h i 18:00h
Diumenge 26 de maig, 12:00h
Lloc: Sala d’Actes de la RSAT (Carrer Major 35, Tarragona)
Més informació i entrades a: https://tarracoviva.com/actes/henandez-sanahuja/
Obrim la inscripció a la la tercera i última de les activitats del primer semestre de l’Any Jordi Rovira, consistent en una xerrada sobre l’evolució del Monestir de Santes Creus i del seu entorn. A continuació trobareu els detalls de les dates i l’enllaç per fer-hi la inscripció.
Com ja hem fet per les xerrades i visites a Montblanc i Tortosa, per cada activitat hi haurà una sessió divulgativa a la nostra seu del Carrer Major i, dos dies després, farem una sortida organtizada per veure in situ tot allò de què ens hagi parlat la conferenciant. La sortida de dissabte serà en autobús i en el preu s’inclou el desplaçament, la visita i el dinar.
El Monestir de Santes Creus i el seu entorn:
Fent clic en aquest formulari els socis i sòcies poden fer la inscripció a la tercera de les activitats. Les 30 primeres persones que s’hagin apuntat rebran un missatge amb les instruccions per fer el pagament. Caldrà respectar les dates límit per fer el pagament; en cas contrari, anirem avisant als següents de la llista fins a tancar el grup.
Finalment, les persones que hagin quedat inscrites en l’activitat, rebran un correu de confirmació on es recordaran les dates i s’adjuntaran tots els detalls de la sortida (lloc i hora de la sortida, detall de la visita, restaurant, lloc i hora de la tornada).
També teniu l’opció d’assistir només a les xerrades dels dijous, però des de la RSAT plantegem l’activitat com un conjunt de presentació del tema i reconeixement in situ dels punts tractats, així que us animem a que us inscriviu a l’activitat completa.
Us hi esperem!
Aquesta xerrada i sortida s’emmarquen en les activitat promogudes amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural 2024 (#DASC2024)
OBITUARI
Ha traspassat a l’edat de 102 anys Joan Alió, apreciat soci nostre i membre de Bibliófils de Tarragona, pare de l’antiga presidenta de la RSAT Pilar Alió Borràs.
Joan Alió Ferrer va fer els seus estudis primaris al Col·legi La Salle i el Batxillerat a l’Institut Martí d’Ardenya a Tarragona. Posteriorment va obtenir el títol de Professor Mercantil a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils i a la facultat el de Ciències Empresarials. Comercialment va dedicar gran part de la seva vida a la importació i comerç de fustes de totes classes, com a continuador del negoci “Fustes Alió” començat l’any 1930 pel seu pare Josep. És precisament per aquesta activitat que des de molt jove va tenir gran relació amb el port, havent rebut vaixells amb fustes de diverses classes d’arreu del món. Soci de l’Arqueològica des de 1954. Fundador i primer president (1989) de Bibliófils de Tarragona, bibliòfil apassionat i gran lector, també va escriure diversos texts, publicant l’any 1991 el llibre “Santa Coloma de Queralt”, l’any 2001 “El món de la fusta a Tarragona”, i el 2015 “La bibliofília i els bibliòfils a Tarragona”, entre altres.
E.P.R. (SETL)
Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.
El següent text està relacionat amb l’article publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 28 de gener de 2011 titulat “Santa Tecla la Vella“.
SANTA TECLA LA VELLA
“L’antiga capella del jardí de darrere de la Catedral…ja NO és uns dels indrets més desconeguts del patrimoni tarragoní…”
Seguint el fil de l’article que va escriure Jordi Rovira Soriano el divendres 28 de gener del 2011 a La Vanguardia, i recollit al llibre “Visions Tarragonines”, podem dir ben alt que hem recuperat l’antiga capella de Santa Tecla la Vella després de 12 anys del seu article i després de dècades tancada, per fi al dia 4 de març del 2023 l’hem recuperat.
Amb un importantíssim projecte en comú del Museu Diocesà amb el seu director, Andreu Muñoz, amb l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona i els Serveis Territorials de Tarragona de la Generalitat de Catalunya.
S’ha fet dins del marc de la commemoració dels 700 anys de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona, una data emblemàtica que ha posat fi a la restauració d’un procés que va començar al 2021.
Ha passat de ser un magatzem lapidari abandonat a recuperar la capella per la ciutadania, museïtzant l’espai com a referencial per explicar l’historia del món funerari paleocristià. També es vol preservar el jardí i recuperar l’idea de fer l’entorn un jardí romàntic.
Personalment crec que en Jordi Rovira Soriano estaria molt content de veure que algunes coses per les que va lluitar tant es van recuperant poc a poc, malgrat que li agradaria que fossin moltes més i que seguiria lluitant amb totes les seves forces perquè això fos així.
M. Lluïsa Serres Cirujeda
Durant el dia de Sant Jordi, el secretari de la RSAT, Òscar Martín i la nostra sòcia Txell Navarrete, autors del llibre “Thorpeness / Stanwell. L’atac als mercants anglesos al port de Tarragona (1938) durant la Guerra Civil espanyola”, signaran exemplars del mateix al stand de l’Arxiu del Port de Tarragona ubicat a la Rambla Nova a l’alçada del carrer Adrià.
El llibre analitza els atacs, les conseqüències polítiques i l’impacte mediàtic mundial que tingueren els raids aeris nazifeixistes sobre els mercants anglesos Thorpeness i Stanwell al port de Tarragona el 1938 durant la Guerra Civil Espanyola. Malgrat els luctuosos fets, i en coincidència amb l’estratègia propagandística republicana, es va generar una gran quantitat de documentació d’època que inclou, fins i tot imatges en moviment inèdites dels massius funerals dels mariners del Thorpeness.
Com es va anunciar, el Dimecres 10 d’abril, 19:00h, a la Sala d’actes de la RSAT, es celebrà la Conferència: “De Híbera i Dertosa a Tortosa: les seves empremtes”, a càrrec de Joan-Vianney M. Arbeloa, president de la nostra entitat, previa a la visita a Tortosa del Dissabte 13 d’abril.
De Hibera – Dertosa a Tortosa: les seves empremtes
La xerrada mostrà l’evolució de l’actual ciutat de Tortosa des de la probable ocupació en època ibèrica fins al final de l’antiguitat, amb la fundació de la ciutat romana en època de Cèsar, documentada per les primeres emissions monetàries amb llegenda HIBERA ILERCAVONIA i les emissions d’època de Tiberi, ja amb el binomi HIBERA DERTOSA. Els motius de vaixells de les encunyacions monetàries fan palesa la importància del comerç per a la ciutat, la seva situació estratègica privilegiada en les rutes, tant les marítimes com cap a l’interior de la península Ibèrica pel riu Ebre. Aquesta importància del comerç també es veu reflectida per l’epigrafia, amb inscripcions que parlen de ciutadans morts mentre es trobaven de viatge, o amb dedicatòries a divinitats com Mercuri o els Diòscurs, relacionats amb el comerç i amb la navegació respectivament. El coneixement arqueològic de la ciutat antiga és dificultós per la capa freàtica del riu Ebre, que impossibilita arribar als estrats fundacionals en diversos indrets, tot i que tenim vestigis parcials de les muralles a l’antiguitat tardana i restes d’ocupació molt parcial d’època romana. Respecte del comerç s’exposà la importància d’un producte exclusiu de Tortosa, l’anomenat “Jaspi de la Cinta” o brocattello, una pedra característica molt apreciada ja des de l’antiguitat, utilitzada com a elements arquitectònics i decoratius, amb una àmplia distribució per tota la Mediterrània occidental. Així mateix es va fer esment de la presència jueva a la ciutat, amb la inscripció trilingüe (en grec, llatí i hebreu) de la jove Meliosa, del segle VI, o altres procedents del cementiri medieval i encastades a les muralles del segle XIV com a material constructiu. Així mateix, la presència andalusina a la ciutat està prou documentada arqueològicament i també epigràficament, amb una inscripció en àrab referida a la inauguració d eles drassanes de la ciutat. La conquesta de la ciutat per Ramon Berenguer IV, el 31 de desembre de 1148 esdevingué l’inic d’una nova etapa amb la cristianització i la reutilització dels espais.
La vista a l’espai Cota zero, Museu de Tortosa i Catedral de Tortosa va ser conduida magistralment pel professsor Joan Hilari Muñoz.
Selecció d’imatges:
