Presentació del Butlletí Arqueològic – 2017

El proper dia 25 d’abril, dimarts, es farà la presentació pública del darrer volum del Butlletí Arqueològic  (Vols. 36-37).

L’acte es celebrarà la sala dels Serveis de Cultura de la Generalitat de Catalunya (carrer Major, núm. 14) a les 19.00 hores.

La presentació estarà al càrrec del Sr. Francesc Roig i Queralt, soci de la nostra entitat i president de Caritas Catalunya.

Els socis que ho vulguin podran recollir els seus exemplars allí mateix o, a l’acabament de l’acte, a la mateixa seu de la RSAT, just a l’altra banda del carrer.

 

 

Arqueologia, reconstrucció històrica i folklore religiòs

La Setmana Santa és una celebració cristiana, amplament difosa pel món, que recorda els dies finals de la vida de Crist inserida en la celebració jueva de la Pasqua (Péssah que significa “pas”) alhora coincident amb l’equinocci de primavera o amb la lluna de Nissan.

L’evocació de l’època de l’Alt Imperi, la inserció a la zona monumental de Tàrraco i l’maginari col·lectiu fa coincidir llocs, pedres, gents i símbols. Tant de bo, mentre continuem reconeixent la distància natural entre l’arqueologia, la reconstrucció històrica i el folklore religiós, activitats legítimes distintes i distants, de les que a Tarragona en podem gaudir en diferent moments al llarg de l’any.

 

 

Sandàlies per a cavalls, orinals i fossars de quan la peste

La revista medica mundialment coneguda The Lancet publica aquest semana un article sobre les troballes arqueològiques que ha proporcionat l’excavació del túnel de la nova línia de metro londinenc, la “Crossrail” que ha foradat una llarga porció de la ciutat. http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(17)30899-1/fulltext.

Les troballes son considerables i han donat feina a més de 200 arqueòlegs. Es poden veure al Museu de Londres: https://www.museumoflondon.org.uk/museum-london-docklands/whats-on/exhibitions/tunnel-archaeology-crossrail. 

Que surti com a noticia a una revista médica es justifica per la presència d’evidencies de la tremenda peste (The black death) que Londres va patir al 1348, que se’n va emportar quasi la meitat de la població. També sobre l’estat de salut de la població a diferents èpoques històriques, tot descobrint que la dels habitants de Londres era menys bona que la d’emigrants procedents d’altres zones del Regne Unit. Una ciutat que actualment te un alcalde musulmà d’origens asiàtic, ves a saber que trobaran els arqueòlegs d’ací 700 anys…

(Foto del web del London Museum)

 

 

Col·loqui sobre el Teatre Romà de Tàrraco: 5 d’abril 2017

Ahir a la tarda es va celebrar l’anunciat Col·loqui-debat sobre el jaciment arqueològic del teatre romà de Tàrraco. Amb una nodrida assistència de més de 40 socis, amics i altres interessats, professionals de l’arqueologia i l’arquitectura es va debatre al llarg de 90 minuts sobre l’actualitat i els projectes de futur del monument i el seu entorn. Notable va ser l’absència de representants de les administracions, que van declinar la invitació a assistir al debat, així com de l’arquitecte que ha redactat del projecte de rehabilitació del Teatre, que també havia anunciat l’assistència, convidat per la RSAT.

El detall de les intervencions l’oferirem juntament amb altra informació referent al tema aviat. A la cloenda es va oferir a tall de conclusió provisional un breu text:

“Plantejada la qüestió de si el procés de excavació, restauració i museïtzació de l’espai s’ha de limitar al teatre o, més aviat, donar opció a que tot el jaciment sigui explicable, visitable i interpretable, no tenim cap dubta que tot el jaciment s’ha de tractar en la seva integritat.Propugnem que es completi l’excavació, restauració i interpretació de tot el jaciment a l’entorn del Teatre, que s’amplii l’àrea a estudiar fins a les Termes del carrer Sant Miquel i que s’ofereixi la visió de que el port era, i continua essent, la gran porta de la ciutat”

(Foto de l’acte publicada avui a DiariMés)

 

 

Referencies bibliogràfiques sobre el Teatre Romà de Tàrraco

Hi ha tot un seguit de referències bibliogràfiques sobre l’històric de les excavacions al jaciment del teatre romà de Tàrraco.

Algunes les podem recordar com la de Jaume Massó (“El teatre romà de Tarragona: Història de la recerca arqueològica fins al 1977“, But. Arqueològic, 2013, 34-35: 5-43), o la de Ricardo Mar, M. Roca i J. Ruiz de Arbulo El Teatro Romano de Tarragona. Un problema pendiente (R.Mar; M.Roca; J.Ruiz de Arbulo)  Cuadernos de Arquitectura Romana, 1993, 2: 11-23, per la proximitat. O l’article de premsa de JM Macias i J. López referenciat en aquest web: https://www.arqueologica.org/2016/10/28/la-restauracio-del-teatre-roma-elements-de-reflexio.

I alguna documentació de caire oficial com L’Acord Marc Generalitat-Ajuntament de posada en valor dels monuments, o el projecte complet d’actuacions https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?idDoc=19011234&reqCode=viewCn&idCap=8141798&, revisat 16.02.2016 inclosa la Direcció Arqueològica, al final del qual figura el Plec de Prescripcions Tècniques incloent l’imatge adjunta, i el detall pressupostari. 

Pel vostre interés.

 

 

 

 

 

 

(Clicar a sobre per a ampliar)

 

 

Col·loqui-debat sobre el jaciment arqueològic del Teatre romà de Tàrraco

El proper dimecres dia 5 d’abril, a les 17.00 hores celebrarem a la seu de la Societat (Carrer Major, 35, 1er.) un col·loqui-debat sobre el monument del Teatre romà de Tàrraco, a la llum de les troballes de les noves excavacions fetes actualment.
Hi participaran diferents professionals del MNAT (Agencia del Patrimoni de la Gencat), l’ajuntament (MHT), l’ICAC, la URV i la mateixa RSAT.  
 
L’acte és obert a tots els socis i amics interessats, i te una durada prevista màxima de 90 minuts.

Activitats del primer semestre 2017

– Visites realitzades:

Monestir de Poblet i entrevista-salutació de l’abat (15 de febrer)
Excavacions antiga Caserna Guardia Civil ( 17 de febrer)
Jaciment del Teatre Romà de Tàrraco (9 de març)
Rehabilitació de les muralles, tram Portal de Roser-Fortí negre (22 de març)
Visita de l’Associació d’Amics dels castells ( dissabte 25– diumenge 26 de març)

– Col·loqui-debat sobre el Teatre romà. a la seu de la RSAT (dimecres 5 d’abril)

– Sant Jordi, obert al públic. Oferta de llibres (diumenge 23 d’abril)

– Presentació del Butlletí,, Serveis Territorials de Cultura ( 25 d’abril)

– Jornades “Antoni Agustí” Conferència del Dr. Manuel Parada López de Corselas (ICAC-RSAT):”Los contextos culturales y artísticos de Antonio Agustín en la Europa del Renacimiento“.(16 de maig)

– Jornades de Portes Obertes (2,3,4 de juny)

Amics dels castells i amics nostres

Aquest cap de setmana a la RSAT hem rebut la visita de la societat d‘Amics dels Castells. acompanyats pel nostre secretari, Oscar Martín (primer a la esquerra) i la presidenta Pilar Alió (primera de la dreta davant) que van girar una visita als principals monuments de la ciutat i la nostra seu. Durant la visita hi va haver un intercanvi de llibres de les respectives societats. Benvinguts.

(A Tarragona estant, podem aclarir que són els Amics dels Castells “de pedra”?).

 

 

L’interior de la muralla

Aquest dimecres passat hem tingut la oportunitat de visitar les obres de restauració del tram de la muralla entre el portal del Roser i el fortí Negre que s’han realitzat durant aquest hivern. Com a part del Pla Integral de restauració del monument l’obra ha buidat la runa de replenement, reforçat amb unes estructures de bigam potents i restaurat la cobertura del pas de ronda amb un encofrat de formigó i una cobertura d’impermeabilització encara en curs.

Tota aquesta obra, realment una feinada considerable, reforça les façanes exterior i interior del tram de muralla, però no es visible des del exterior. Això impedeix el reconeixement de la feina feta i el pressupost emprat, que justifiquen abastament que es pugui procedir amb les fase següents del Pla Director si s’aconsegueixen els fons necessaris per realitzar-ho.

L’excavació realitzada permet millorar el coneixement de l’evolució arqueològica i arquitectònica de la muralla al llarg dels segles. Revela els diferents processos de reconstrucció i reforçament de l’estructura d’ús militar i les utilitzacions diverses en altres èpoques. Tot això ajuda a entendre que la muralla, com les altres restes i monuments arqueològics de la ciutat, formen part d’un conjunt ciutadà viu, com ha estat la vida de la ciutat durant 22 segles. Tot i l’enorme consistència i monumentalitat de l’estructura d’origen militar, les pedres recullen el que la gent ha fet del seu patrimoni secular, com vivien i com es comportaven. I com ho continuem fent. Lluny d’una imatge de “foto-fixa” per a contemplació de curiosos i turistes, la muralla i el que inclou el Pla Director, ofereixen un reflex de la vida d’una ciutat mil·lenària d’interès per als científics, arqueòlegs, historiadors, antropòlegs, arquitectes i altres, que podem atreure com a visitants durant molt de temps i tots el temps, no estacional. I un orgull pels que ara gaudim d’aquesta història i ens l’estimem.

Així podrem justificar, davant de les administracions i en just retorn dels nostres impostos, les inversions necessàries per a la continuació dels projectes de reconstrucció i manteniment per a les generacions futures.

 

Portus – porta

La setmana passada vam tenir l’oportunitat de visitar les excavacions del teatre romà, a la part baixa de la ciutat. Acompanyats per Josep Anton Remolà, hem pogut ser testimonis, per una banda, de la tremenda destrucció que les successives ocupacions del solar i les instal·lacions de successives indústries de l’oli des de finals del segle XIX fins a mitjan XX i, per altre, les extraordinàries troballes d’èpoques anteriors a la mateixa construcció del teatre. Pendent de datacions precises i de concloure les interpretacions, l’aparició de restes de construccions de ben segur vinculades a l’activitat industrial i comercial del port, obren tot un nou episodi de coneixement sobre l’antiga Tàrraco. La discontinuïtat de les formacions arquitectòniques ajuden a veure que la proximitat de la línia de costa, probablement d’un centenar escàs de metres, justifica les explicacions de l’origen i destí de les estructures trobades com a magatzems o botigues. Fins i tot es pot arribar a entendre la presència d’estructures d’accés, portes que obrien la ciutat als navegants.

Quan es completi l’excavació, restauració i interpretació de tot el jaciment al voltant del Teatre, caldria que s’ampliés l’àrea a estudiar fins a les Termes del carrer Sant Miquel i que s’ofereixi la visió del que el port era, i continua essent, la gran porta de la ciutat. Per això planegem, entre les activitats de primavera de la societat, un col·loqui-debat obert sobre el Teatre i el seu tractament tan arqueològic com pedagògic i turístic. La data la confirmarem tan bon punt tinguem confirmades les participacions.