El que no sabíem del Teatre Romà de Tàrraco
Com recordareu, el passat 6 d’abril vam celebrar a la seu de la RSAT un col·loqui sobre el teatre romà de Tàrraco, monument tants anys abandonat a la seva (mala) sort i sobre el que existia un projecte de recuperació. També recordareu que les administracions implicades i convidades al col·loqui, van declinar la seva participació. Tot i així, la concurrència va generar un ric debat amb les aportacions de diferents professionals de l’arqueologica i l’arquitectura i altres membres de la nostra societat, exposant criteris diversos sobre les actuacions programades. (Veure les entrades d’aquest blog del 6 d’abril, 5 d’abril, 9 de gener, 28 d’octubre de 2016, 26 d’octubre i potser alguna més anterior)
Just avui, el digital PORTA ENRERA publica una ample reportatge de R. Marrassé sobre un informe dels tècnics municipals sobre el monument, elaborat l’any passat, que mereix lectura detinguda. El reportatge recull els aspectes més substantius de l’informe, que és notablement crític sobre el projecte i els materials emprats per a la recuperació del teatre.
Sembla que caldrà replantejar tot el projecte abans de que ens trobem un nyap de difícil reconducció.
Segóns sentencia ferma del Tribunal Suprem, sala Tercera, sobre la restauració del Teatre de Sagunt, tota restauració que no estigui motivada per motius estructurals no està permesa legalment. Textualment “En la hipótesis -de suyo excepcional- de que hubiera de procederse a su reconstrucción, ésta ha de llevarse a cabo utilizando precisamente partes originales de probada autenticidad. Todo otro intento de reconstrucción de este género de inmuebles resulta, pues, contrario al artículo 39.2 de la Ley y las propuestas de llevarlo a cabo requerirían una modificación legislativa”. Tant les obres del teatre, com les del circ són, senzillament ilegales.