Ets aquí: / General

Cicle Pons d’Icart 500 anys. La Tarragona del segle XVI

/0 Comments/in /by

Aquesta setmana s’endega el cicle d’actes Pons d’Icart 500 anys. La Tarragona del segle XVI. Recorda una època especial d’història de la ciutat tot coincidint amb Antoni Agustí de qui també s’ha fet un recordatori recentment.

(Destacades les que es faran a la nostra seu)

AGENDA D’ACTIVITATS

  • Dimarts, 8 de maig a les 19 h a la Biblioteca Pública de Tarragona
    Conferència: Lluís Pons d’Icart, pioner de l’arqueologia tarragonina, a càrrec de Jaume Massó Carballido, arqueòleg de l’Institut Municipal Reus Cultura. La tasca portada a terme per Lluís Pons d’Icart (1518?-1578) sobre l’arqueologia i l’epigrafia romanes de la seva ciutat natal -i del seu entorn immediat- és el primer antecedent qualificat de la recerca sobre Tàrraco i una font encara molt útil per als investigadors actuals.

  • Dijous, 10 de maig  a les 19 h a la Reial Societat Arqueològica. Presentació bibliogràfica: Bibliofília i col·leccionisme del llibre antic: Antoni Agustí i Lluis Pons d’Icart, a càrrec d’Eloy Hernández Fernández, Associació de Bibliòfils de Tarragona. Exposició i comentari de diversos exemplars antics d’obres originals i primeres edicions d’Antoni Agustí i de Lluís Pons d’Icart.

  •  Dimarts, 15 de maig a les 19 h a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense
    Conferència: Lluís Pons d’Icart i Anton Van den Wyngaerde (Tarragona, 1563)    , a càrrec de  Josep Anton Remolà, conservador del MNAT i professor de la URV

 

  •  Dijous, 17 de maig a les 18 h a l’Antiga Audiència. Plaça del Pallol.

Sortida cultural: Ruta per la Tarragona de Wyngaerde i Pons d’Icart, a càrrec de  Josep Anton Remolà, conservador del MNAT i professor de la URV. Itinerari comentat per la Tarragona del XVI, seguint la topografia que van viure i descriure aquests dos il·lustres personatges. Anton Van den Wyngaerde i Lluís Pons d’Icart. Activitat complementària a la conferència del dimarts 15 de maig. Inscripció prèvia a bptarragona.cultura@gencat.cat.

  •  Dimarts, 22 de maig a les 19 h a la Biblioteca-Hemeroteca Municipal. L’Arxiu M2. Espai Tabacalera.

 Conferència: Tarragona en temps de Lluís Pons d’Icart: institucions, política i dret, a càrrec d’Antoni Jordà, catedràtic d’història del dret de la URV. Durant el segle XVI, època en què va viure Lluís Pons d’Icart, Catalunya quedà  incorporada plenament a la monarquia hispànica i a l’Imperi. Per la seva banda, la ciutat de Tarragona intentà superar crisis passades i recuperar un cert prestigi en el Principat de Catalunya.

  • Dijous, 24 de maig a les 18 h a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp. Passeig dels Caputxins, 18 Casa de Cultura. Valls.

Estranys viatges, com arriben els fons i col·leccions als arxius: els manuscrits de Lluís Pons d’ Icart, a càrrec de Salvador Cabré, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp. Visita a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp per veure els manuscrits originals del llibre de les Grandeses de Tarragona, entendre com i quina documentació arriba als arxius, com es conserva, es tracta i es posa a disposició dels usuaris. Inscripció prèvia a bptarragona.cultura@gencat.cat

  •  Dimarts, 29 de maig a les 19 h al Seminari de Tarragona.

Conferència i cloenda: Agustín i Pons d’ Icart: entre llibres i biblioteques, a càrrec de Joan Alcina Rovira, catedràtic emèrit en Filologia Llatina de la URV. Llibres i biblioteques a Tarragona en època renaixentista, a partir de la descripció de les biblioteques de l’arquebisbe Antoni Agustí i de Micer Pons d’Icart.

Acte de cloenda. Lectura dramatitzada del Llibre de les Grandeses de Tarragona, de Lluís Pons d’Icart, amb les veus de Laura Casas i Josep Suñé.

  •  Dijous, 31 de maig  a les 18.30 h a la Biblioteca Pública 
    Club de lectura En record de Jordi Tiñena. Inscripció prèvia a bptarragona.cultura@gencat.cat
    Dies a la ciutat (1998), club de lectura. En record de Jordi Tiñena, a càrrec de Joan Cavallé. Guanyadora del Premi Pin i Soler, és una història ambientada en el segle XVI que posa en contacte a un vell inquisidor i a un contrabandista provençal als carrers de la Tarragona universitària de l’arquebisbe Antonio Agustín. Una novel·la en què ningú és exactament qui sembla ser.

 

Organitzen:


Biblioteca-Hemeroteca Municipal. Ajuntament de Tarragona
Biblioteca Pública de Tarragona. Departament de Cultura
Biblioteca del Seminari
Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili
Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Reial Societat Arqueològica Tarraconense

Renovació del conveni de col·laboració de la Fundació Mútua Catalana

/0 Comments/in /by

Per quart any consecutiu, la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) dóna suport en aquest 2018 a la publicació i distribució internacional del butlletí que edita la  Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per difondre els diferents treballs de recerca històrica que es fan al Camp de Tarragona. Aquest compendi d’estudis i investigacions es fa des del 1901 i compta amb un ampli seguiment per part de la comunitat científica d’arreu del món, ja que es reparteix  entre 300 entitats de recerca i conservació patrimonial dels cinc continents. Permet, alhora, a la RSAT mantenir un intercanvi d’informació i coneixements amb totes elles.

Un cop més la RSAT agraeix el continuat suport a la nostra institució.

(A la foto els presidents d’ambdues entitats i el bon amic Ramón Marrugat)

 

Nova adquisició per a la biblioteca de la RSAT

/0 Comments/in /by

El març de l’any 2016 l’École Française de Rome va oferir bona part de les seves publicacions com a donació a institucions científiques d’arreu. La nostra Societat, conscient de l’alt interès científic d’aquestes publicacions i de la seva temàtica, molt centrada en arqueologia i història antiga i medieval, va demanar un nombre considerable de llibres. El lot va ser recollit a Roma i guardat a Tívoli pel nostre company Adalberto Ottati, a qui hem d’agrair la seva gestió. Finalment, va ser traslladat a Tarragona en camió, arribant a finals del 2017. Aquests dies s’han fitxat i ja estan a la nostra biblioteca disponibles per consultar. Es tracta de volums monogràfics corresponents a dues sèries:

  1. Collection de l’École Française de Rome: 148 volums
  2. Bibliothèque des Écoles françaises d’Athèneset de Rome: 35 volums

A més de 4 volums fora de sèrie. En total, 187 volums que venen a enriquir considerablement en quantitat i, sobretot, en qualitat la nostra biblioteca. Cal recordar que l’École Française de Rome ja ens envia regularment els Mélanges de l’École Française de Rome – Antiquité (MEFRA), que tenim des de l’any 1971.

J.L. Bibliotecari

Sant Jordi 2018

/0 Comments/in /by

Dilluns celebrem la diada de Sant Jordi, cert que al mig d’una situació complicada pel pais, pero que desitgem a tothom que sigui festiva i lliure. La celebració del amor, del amor als llibres, de la llengua i, també, de llibertat de fer-la servir per a reafirmar la nació, feina de cada dia, el 23 d’abril és de fer-ho en comú.

Com altres anys, tindrem les portes obertes i oferirem llibres–per donar i per vendre–als que ens visitin. I recordem als socis que és una bona oportunitat de recollir el Butlletí anual, si és que encara no el tenen.

Us hi esperem.

 

 

XXXII Tertùlia dels BIBLIÒFILS DE TARRAGONA

/0 Comments/in /by

El proper divendres dia 13 d’abril, a les 18.30 hores es celebrarà la XXXII Tertúlia d’aquesta societat germana a la nostra sala d’actes. La tertùlia estarà presentada per Borja de Querol i Quadras i tractarà sobre  La Biblioteca de Ferran de Querol i de Bofarull, besavi del conferenciant, que fou president de la RSAT entre 1901 i 1912.

 

 

 

Segon Trimestre 2018

/0 Comments/in /by

Passat el parèntesi de la Setmana Santa endeguem el segon trimestre de l’any en el que tenim plans variats: visites col·lectives (Poblet, arxiu diocesà,…), Diada de Sant Jordi, conferències (segona trobada d’arquitectes i arqueòlegs, iniciació a la restauració, etc…) i l’assemblea general anual.

Com es deia a les antigues televisions. “PERMANEZCAN ATENTOS A LA PANTALLA”

 

 

Setmana Santa

/0 Comments/in /by

La presència a la seu i oficina de la societat durant la Setmana Santa quedarà limitada a moments ocasionals. Per contactar amb nosaltres adreceu-vos a la direcció e-mail,  (informacio@arqueologica.org) que es revisa a diari.

RSAT

 

 

Arqueologia i Arquitectura cara a cara

/0 Comments/in /by

El proppassat dijous, a la sala d’actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes com s’havia programat, es va celebrar el Col·loqui-Debat que tenia la voluntat d’ajuntar professionals d’ambdues ciències per parlar de temes comuns. El marc de la sala d’actes del COAC, espectacularment dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo aprofitant restes del témene de la acrópolis de Tàrraco, va acollir una nodrida assistència de més de 70 persones, arquitectes, arqueòlegs, historiadors i altres interessats, i va testimoniar l’interès de la matèria.

La presentació inicial de JM Macias va fer una anàlisi retrospectiva del paper que ha desenvolupat i desenvolupa la figura de l’arqueòleg i la seva incidència en la gestió del Patrimoni.  Per una banda, s’ha reconegut que la situació econòmica actual posicionarà la cura pel Patrimoni Històric dins l’escala de prioritats en una situació més endarrerida i que s’ha desaprofitat la bonança dels darrers temps. El reconeixement de la UNESCO dels monuments com patrimoni mundial és positiu però la ciutat en certs aspectes no ha estat a l’altura del que això representa. Lamentablement no s’ha constituït una entitat de coordinació ni existeix una estratègia a llarg termini, funció que la Comissió de Patrimoni no abasta. El col·lectiu arqueològic, disseminat entre els àmbits de l’administració pública, la museografia, la universitat i les empreses privades, cada cop més presenta objectius divergents i compartimentats, impossibilitant actuacions conjuntes i coordinades. La presentació d’Enric Casanovas va mostrar amb un ample desplegament d’imatges dels diferents monuments, les mancances i incoherències actuals, plantejant les preguntes específiques que requereixen respostes concretes a desenvolupar. A prou breus alhora que concises, van donar pas a un debat que es va perllongar més de 80 minuts, participant una vintena dels assistents.

Finalment, s’ha fet una reflexió sobre les fites i fracassos en la museïtzació de la ciutat i s’han qüestionat els projectes actuals del Teatre romà i la plaça dels Sedassos. Ha estat una discussió que no s’ha cenyit a la forma, sinó també a la seva utilitat social i coherència museogràfica en l’actual context de reproducció digital del Patrimoni Arquitectònic i la necessitat de posar a l’abast dels professionals planimetries i estructures en formats intercanviables com l’AutoCAD. Es comentaren també les limitacions que imposa la normativa i en contrast amb l’incompliment de la legislació vigent estatal i autonòmica.

El compromís és de generar trobades más específiques i de caràcter pràctic, probablement d’àmbit més reduït i temàtica aplicada, de les que la RSAT es compromet a facilitar.

Per això, i a partir d’arà, la nostra societat acollirà propostes d’uns i altres professionals per tal d’organitzar propers esdeveniments.

Les propostes es poden adreçar al correu electrònic:   xallue@arqueologica.org

 

 

 

Col·loqui-Debat Arquitectura-Arqueologia cara a cara

/0 Comments/in /by

ARQUITECTURA I ARQUEOLOGIA: CARA A CARA

1er Col·loqui


15 de març de 2018 , 18.00 hores

Sala d’actes Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona, 

c/Sant Llorenç 20

 

 

 

Presentació. Després de molts anys d’una activitat arqueològica intensa a la ciutat de Tarragona, en els darrers temps es comencen a desenvolupar projectes d’adequació arquitectònica i musealització. Tarragona es troba en un procés incipient de transformació, formal i funcional, en què s’intenta adequar el seu Patrimoni al segle XXI. És un procés que porta retard i que pretén assolir uns nivells de qualitat d’acord amb el reconeixement de l’ UNESCO i amb una demanda creixent de turisme cultural.
Objectius. Plantegem la conveniència d’una sèrie de debats entre arquitectes i arqueòlegs que permeti un coneixement mutu i potenciï les relacions entre uns professionals que sovint no s’han relacionat. D’altra banda es vol construir un espai de debat permanent i independent, amb una visió a llarg termini en què tècnics que viuen o treballen a la ciutat puguin repensar el tractament que requereix el Patrimoni Arquitectònic Històric de Tarragona. Cal contrastar visions al voltant de l’arquitectura i construcció en zones d’alt valor arqueològic, establir límits coherents de treball i coordinar i facilitar l’accés documental arxivístic. Cal abordar la necessitat de simplificació documental i oferir idees a les administracions actuants i responsables de projectes i adjudicacions.

Llista oberta i ampliable dels temes de debat.

L’aportació arqueològica en els projectes arquitectònics i en el model de ciutat.
Una planimetria arqueològica oberta i en contínua actualització
Una Arquitectura integrada i respectuosa amb el Patrimoni
El POUM i els constrenyiments que provoca
La necessitat de finançar la diagnosi arqueològica prèvia
La transparència documental i arxivística
Anàlisis crítiques del passat i visions de futur
El grans agents del Patrimoni: responsabilitats i coordinació

Una proposta inicial de: Xavier Allué (Reial Societat Arqueològica Tarraconense); Enric Casanovas (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya – Tarragona); Josep M. Macias (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).

Col·loqui obert. Per qüestions d’aforament de la sala cal confirmar assistència a:   xallue@arqueologica.org

 

 

 

Teatres Romans de l’antiga Hispania Citerior

/0 Comments/in /by

Ahir vespre l’arquitecte Ramón Aloguin va pronunciar l’anunciada conferència sobre el Teatres Romans d’una part de la Hispania Citerior. va incoure els teatres o els restes de Segóbriga (prop de l’actual Saelices), Màlaga, Cesarea Augusta, Sagunt, Cartagena i Tàrraco amb abundant iconografia i avaluació crítica dels diferents tractaments als que han estat sotmeses les restes.