La nostra societat germana Bibliòfils de Tarragona acaba de celebrar la seva assemblea anual, enguany dedicada a la memòria de Joan Molas i el 75è aniversari de la creació del seu museu.

Per aquest motiu han editat un elegant fulletó  (DINAR BIBLIÒFILS 2018r (1))amb notes biogràfiques, històriques i imatges del món del personatge.

Reproduïm el que diu de la col·lecció Molas:

“La creació d’aquesta excepcional col·lecció privada d’antiguitats diverses es remunta al 1900, per iniciativa del Sr. Joan Molas i Llaveria, fuster dedicat als treballs de manteniment de la Catedral durant aproximadament una quarantena d’anys. Aquesta afició pel col·leccionisme va continuar en el seu fill, el Sr. Joan Molas Sabaté, el veritable fundador del Museu, en sintonia amb altres iniciatives semblants com el barceloní Museu Frederic Marès, artista amb el què va cultivar amistat durant molt de temps. D’aquesta manera el continu atresorament de peces va derivar en la creació d’un peculiar museu privat ubicat al Pla de la Seu que es va inaugurar oficialment el dia de Santa Tecla de 1943 per les més altes autoritats municipals, essent llavors alcalde el Sr. Josep Macián Pérez. Enguany celebrem per tant el 75 aniversari d’aquella efemèride. La col·lecció caracteritzada per un evident horror vacui, era visitable als baixos del número 6 del citat pla de la Catedral i constava de dues úniques sales per exposar l’heterogènia col·lecció de materials arqueològics i arquitectònics antics, així com històrics, religiosos, bibliogràfics, documentals, etnogràfics d’interés local i peninsular, englobant testimonis de la història d’Espanya inclosos els dominis colonials ultramarins. La mostra es va anar enriquint amb el pas de temps esdevenint un referent local (veure p.ex: “El Museo Molas, orgullo de la ciudad” DE 28/12/1958), i sobretot va permetre salvar de la destrucció i l’expoli innumerables peces arqueològiques que avui en dia haurien desaparegut del nostre coneixement i estudi. Amb la mort del seu creador els hereus van cedir aquest interesantíssim llegat a la ciutat amb la condició d’estar sempre a exposició pública. Actualment una part significativa s’exposa a la Casa-Museu Castellarnau, mentre que una altra roman emmagatzemada als soterranis del mateix immoble,”

Aquesta ùltima frase ens fa recordar la manca de disponibilitat per a visites de la Casa Castellarnau i el desaprofitament del considerable llegat de Joan Molas, que hauria d’estar disponible per a gaudi dels ciutadans de Tarragona i els visitants.