El proper dijous, 8 de març, a les 19.00 hores a la sala d’actes de la nostra societat, es farà la conferència sobre TEATRES ROMANS al càrrec de l’arquitecte Ramón Aloguin, amb la que iniciem el curs d’activitats anual.
L’entrada és lliure, tot i que demanem als qui no siguin socis que ens ho notifiquin amb anterioritat al correu de la RSAT (informació@arqueologica.org), per raons d’aforament de la sala.
..
8 de març: Conferència sobre el teatres romans al càrrec de Ramón Aloguin.
15 de març: Col·loqui Arquitectura-Arqueologia.
S’enviaran anuncis concrets i programa aviat.
RSAT
L’associació d’Amics de la Catedral va oferir el proppassat dissabte una visita a l’església primada pels seus socis, convidant també als de la RSAT, com es va anunciar per e-mail.
De la mà del canonge obrer de la Catedral, mossèn Joaquim Gras, vam explorar indrets poc (o gens) coneguts d’aquesta, com les sagristies, la balconada darrera la capella dels sastres, la casa de l’ermità, fins i tot pujant per sobre de les capelles del braç dret del creuer (del Sant Crist de la Salut) des d’on vam fer les fotos que acompanyen aquest post. (clicar a sobre per ampliar)
Finalment tenim TOT el Butlletí Arqueològic penjat per a accés lliure al repositori RACO, des del primer número (http://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/issue/view/25546/showToc).Com ja vam anunciar al seu dia, l’accés permet cerques per paraules i descarregar en .pdf els arxius.
Ha estat un esforç col·lectiu de diferents membres de la RSAT i el suport econòmic de les entitats que ens ajuden, singularment la Generalitat de Catalunya.
La nostra societat germana Bibliòfils de Tarragona acaba de celebrar la seva assemblea anual, enguany dedicada a la memòria de Joan Molas i el 75è aniversari de la creació del seu museu.
Per aquest motiu han editat un elegant fulletó (DINAR BIBLIÒFILS 2018r (1))amb notes biogràfiques, històriques i imatges del món del personatge.
Reproduïm el que diu de la col·lecció Molas:
“La creació d’aquesta excepcional col·lecció privada d’antiguitats diverses es remunta al 1900, per iniciativa del Sr. Joan Molas i Llaveria, fuster dedicat als treballs de manteniment de la Catedral durant aproximadament una quarantena d’anys. Aquesta afició pel col·leccionisme va continuar en el seu fill, el Sr. Joan Molas Sabaté, el veritable fundador del Museu, en sintonia amb altres iniciatives semblants com el barceloní Museu Frederic Marès, artista amb el què va cultivar amistat durant molt de temps. D’aquesta manera el continu atresorament de peces va derivar en la creació d’un peculiar museu privat ubicat al Pla de la Seu que es va inaugurar oficialment el dia de Santa Tecla de 1943 per les més altes autoritats municipals, essent llavors alcalde el Sr. Josep Macián Pérez. Enguany celebrem per tant el 75 aniversari d’aquella efemèride. La col·lecció caracteritzada per un evident horror vacui, era visitable als baixos del número 6 del citat pla de la Catedral i constava de dues úniques sales per exposar l’heterogènia col·lecció de materials arqueològics i arquitectònics antics, així com històrics, religiosos, bibliogràfics, documentals, etnogràfics d’interés local i peninsular, englobant testimonis de la història d’Espanya inclosos els dominis colonials ultramarins. La mostra es va anar enriquint amb el pas de temps esdevenint un referent local (veure p.ex: “El Museo Molas, orgullo de la ciudad” DE 28/12/1958), i sobretot va permetre salvar de la destrucció i l’expoli innumerables peces arqueològiques que avui en dia haurien desaparegut del nostre coneixement i estudi. Amb la mort del seu creador els hereus van cedir aquest interesantíssim llegat a la ciutat amb la condició d’estar sempre a exposició pública. Actualment una part significativa s’exposa a la Casa-Museu Castellarnau, mentre que una altra roman emmagatzemada als soterranis del mateix immoble,”
Aquesta ùltima frase ens fa recordar la manca de disponibilitat per a visites de la Casa Castellarnau i el desaprofitament del considerable llegat de Joan Molas, que hauria d’estar disponible per a gaudi dels ciutadans de Tarragona i els visitants.
Com ampliació de la breu nota a l’entrada sobre Temes domèstics, afegim el següent que ens facilita Rafael Gabriel:
“L’element és la llinda (situada sobre dos mènsules de les que es pot veure l’encaix, veure foto abaix) d’una lladronera situada sobre la porta d’entrada d’un molí fortificat , conegut com “el Molinet”. Estava emplaçat sota el mas dels Frares ( conegut també com mas d’Escofet o de Climent) en direcció al riu, al terme del Molí de l’Horta. Les restes de la edificació avui estan encerclades pels diferents vials que conformen la sortida 33 de l’autopista AP-7″.
Recordem des d’aquí el lamentable i ruïnós estat de l’esmentat mas del Frares, una ofensa als ulls dels milers de automobilistes que circulen per la AP-7 i la A-27. Els propietaris de l’autopista que han defugit de les seves responsabilitats mediambientals i culturals, després de moltes pressions van endreçar la pedrera del Mèdol. Amb prou feina mantenen els accessos al pont del Diable des del descans de l’autopista. Això del mas del Frares resta abandonat.
(A les fotos, Street view de Google Maps i el suport de la pedra in situ)
Aquest any just passat hem publicat al web 68 entrades de temes diversos. S’han rebut 10.501 visites de procedències variades, majorment locals.
Continuarem la feina aquest nou any 2018.
Sembla que el vandalisme contra el patrimoni monumental de la nostra ciutat no té aturador. Alguns anarquistes desnortats han tornat a embrutar la paret de l’aqüeducte de la mina de l’arquebisbe, quan creua el carrer de l’Escultor Verderol, on fa poc es van haver de netejar anteriors pintades, com ja vam comentar aquí. També a la muralla, a la cantonada trencada darrera del pati de l’escorxador/rectorat (a la foto) han aparegut de noves.
En aquest cas sorprèn que la bretolada sembla correspondre a un amant despitat que insulta, això si en anglès, a l’objecte dels seus interessos. Per a que ho avaluïn els ensenyants: no millorem en conducta, però una mica sí en anglès. Fora bo que al món de l’ensenyament s’insistís en el respecte al patrimoni monumental i cultural. Segur que hi ha quilòmetres quadrats de paret on expressar sentiments per part del jovent, aficionat a l’art rupestre contemporani, quan no pot enviar un Whatshapp a una excompanya.
Tot plegat per a recordar que la protecció i el respecte als monuments és una feina de tots. I amb això desitjar-vos a tots, grafiters inclosos, un millor any nou
Prop de tancar l’any us fem avinent uns temes domèstics d’interès als socis.
A l’entrada de la seu tenim una pedra monumental, cedida a la Societat en dipòsit i restaurada per na Olivia Merelo, que probablement formava part d’un frontispici i que porta les armes de Tarragona. Ailàs!, només amb tres franges ondulades, originalment de probable color vermell.(Clicar sobre l’imatge er a veure ampliada la foto)
Amb la generosa, tot i que magre que la situació és la que és, subvenció de la Diputació Provincial hem renovat la il·luminació de les dependències d’ús habitual amb plafons de LED, i també adquirit noves estufes per escalfar els espais més comuns.
I el desembre congelat ens alegra la vista amb els fruits abundosos del taronger i el llimoner que tenim al pati, dels que tan amorosament se’n cuida Francesc Barriach.
Amb aquesta imatge us desitgem unes Bones festes i un millor nou any 2018, el 174 de la nostra història.
El dimarts 12 al vespre es va presentar el darrer volum del nostre més que centenari Butlletí Arqueològic. Correspon al bienni 2016-2017, amb el que es tanca el període transitori d’endarreriment que als passats anys ens va fer perdre el natural ritme de publicació.
A la llarga història del Butlletí hi ha hagut incidències diverses que han motivat irregularitat en la seqüència de publicació. Inicialment el Butlletí era realment això: una publicació breu, més de notícies que d’altra cosa, editat com fulletó i publicació mensual. Amb el temps va esdevenir un llibre, amb articles científics d’exploracions i troballes estudiades d’un caire més acadèmic. Els darrers anys, la nova curosa edició l’ha fet més propers als Jahrbuch o Yearbook a què ens tenen acostumats les grans entitats acadèmiques europees. Jahrbuch es tradueix com “anuari”, però a la nostra cultura aquest és un concepte que s’escau més a llibres de comptabilitat, i tot i que “butlletí” sembli un diminutiu de “butlla”, tot defugint d’aspectes apostòlics, s’ha preservat el títol original que ja els anys li confereixen el seu ben guanyat prestigi.
El volum actual conté un seguit d’articles distribuït de forma diacrònica com en diu el seu director, Dr. Jordi López, abastant des de la Prehistòria fins al passat més recent.