Canvis a la Junta Directiva de la Societat
Recentment ha renunciat a la seva posició de vocal de la Junta Directiva na Diana Gorostidi i Pí, prestigiosa epigrafista que ha compartit els seus esforços a la junta el passat recent i a qui altres compromisos impedeixen mantenir la seva responsabilitat. La Junta vol expressar el seu agraiment i reconeixement a na Diana, tant més especialment per les dificultatas personals que l’han afectat darrerament.
Per a ocupar el seu lloc la Junta ha triat com a vocal, d’acord amb els estatuts, a la senyora Neus Gasull Casanova, arqueòloga de formació, que assumirà, entre altres, tasques de participació de la societat a les xarxes socials.
Tot esperant el retorn de vacances, la Junta anunciarà en breu les activitats a desenvolupar el darrer quatrimestre de l’any, que esperem siguin de l’interés dels socis i amics.
J.D.
Éxit del 2n Col·loqui Obert al pati
El divendres 22 vam fer el segon Col·loqui Obert al pati/jardí de la nostra seu. Una cincuantena llarga de socis, amics i visitants van participar activament sobre la història, l’autoria del relat, la ciència, la subjectivitat, l’arqueologia, les veritats i les mentides o omissions.
Regal afegit va ser la participació espontània de l’historiador britànic Adam Quigley que, en un català perfecte, va oferir algunes realitats del malaurat setge de Tarragona a la Guerra del Francès.
Llegir també: Col·loquis oberts, per afavorir el pensament critic, (clicar a l’enllaç) de na Cinta Bellmunt
Donació de llibres de na Pilar Alió
La nostra anterior presidenta, la senyora Pilar Alió, ha fet donació d’un important lot de llibres centrats especialment en temàtica tarragonina i en els monestirs de Poblet i Santes Creus. S’han incorporat a la biblioteca aquells que mancaven, en total poc més d’un centenar. En destaquen alguns més que centenaris com ara opuscles publicats per Bonaventura Hernández Sanahuja, i d’altres també de difícil adquisició: la primera edició de la Tarragona Cristiana d’Emili Morera (1897), els Tarraconenses ilustres de Joan Ruiz i Porta (1891) o La imprenta en Tarragona d’Àngel del Arco (1916). També els llibres dels grans monestirs cistercencs, entre els quals algunes guies del s. XIX.
Amb aquestes ratlles volem fer palès el nostre agraïment a aquesta contribució que enriqueix encara més el nostre fons bibliogràfic.
..
El pati
El pati/jardí de la RSAT és un pati singular. Tenim UN taronger i UN llimoner. També un parell de rosers i un llorer. Cert que l’hem tingut prou descuidat, però gràcies a la iniciativa d’un dels membres de la Junta Directiva, na Lluïsa Serres, ara està molt més presentable i net.
El taronger és bord, però amb les taronges es pot fer una melmelada estupenda. Les llimones tenen poc suc i la pell gruixuda, però a rodanxes queden fantàstiques al gin-and–tonic.
Tot plegat ens ha permès aprofitar l’espai, al mig de les calorades d’aquest estiu de l’escalfament planetari, per fer unes tertúlies a la “fresca”.
La següent, divendres 22 de juliol, a les 7 del vespre, per parlar del relat de la Història i les històries del relat.
Benvinguts sigueu.
El Museu Diocesà de Tarragona renova dues sales que mostren peces datades des de la prehistòria fins al segle XIV
Diari Més de Tarragona publica avui que el Museu Diocesà de Tarragona ha renovat dues de les sis sales que disposa a la catedral. En el primer espai, s’exposen peces que van des de la prehistòria fins al món islàmic i en el segon obres datades del segle XII al XIV. En total, es mostren un centenar d’obres d’art de les 300 que acull l’equipament. El seu director, Andreu Muñoz, ha explicat que la renovació de la museïtzació ha consistit a reordenar el contingut exposat de forma cronològica i diacrònica per oferir al visitant un viatge en la història mil·lenària del cristianisme. ![](Museu-diocesa.jpg")
Col·loqui al pati/jardí
Imatges del col·loqui fet al pati de la RSAT el divendres 1 de juliol:
Els llibres, els llibreters, els bibliotecaris, les biblioteques i el seu FUTUR
Conferència del nostre Director del Butlletí, Jordi López, a “TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA 2022”
El Dr. Jordi López Vilar, Director del Butlletí i vicepresident de la RSAT, participará a l’esdeveniment TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA 2022
Us recordem que aquest proper dimecres 29 de juny a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió
Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles
Moderadora: Carme Miró i Alaix
Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Més informació a
Congrés “El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes”
L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC) organitzen, entre els dies 28 i 30 de juny de 2022 el Congrés El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes. El congés compta amb la col·laboració de la nostra societat.
Més informació a: https://www.mnat.cat/congres-centcelles-2022/
Tàrraco “nova”?
El teatre romà de Tarraco Nova
Ha fet cap a les nostres mans un llibre publicat l’any 2015 titulat “Teatros romanos de Hispania. Estado actual de conservación”, editat per J. Francisco Noguera i Virginia Navalón, de la Universitat Politècnica de València. Ràpidament fem una ullada a les dues pàgines dedicades al teatre romà de Tarragona i la nostra sorpresa és majúscula quan llegim en el títol “Teatro romano de Tarraco Nova” (!). Pensem que no és possible una equivocació d’aquest calibre en el títol, però mirem el mapa de la pàgina següent i en el precís lloc de la nostra ciutat tornem a llegir Tarraco Nova, i altre cop el mateix a l’índex i a d’altres llocs del llibre. Vaja, que no és una espifiada d’impremta, sinó que els autors creuen realment que el nom llatí de Tàrraco era Tarraco Nova, com Carthago Nova.
Un error de dimensions majúscules que sense dubte presagiava un altre error molt pitjor: l’edifici de ferralla que uns anys després aixecaria un altre arquitecte –Toni Gironès– sobre el malmès monument. Avui, el garbuix de ferro rovellat resisteix, mentre s’hi refugien els coloms i les venerables pedres romanes van tacant-se de rovell. Una altra desgràcia en el patrimoni a afegir a la llarga llista; això sí, amb totes les benediccions de les autoritats competents … (!).
J.L.V.