Cementiri dels Jans, un patrimoni (in)tangible
El passat dia 14 de juliol de 2026 es va publicar, al Diari Mes, un article de l’historiador Òscar Martín, secretari d’aquesta societat, titulat “Cementiri dels Jans, un patrimoni (in)tangible”. El copiem a continuació.
El 25 de març de 2026 es va aprovar en Comissió de Cultura de la Generalitat i per iniciativa del parlamentari de Junts per Catalunya el Sr. Jordi Bertran, incoar expedient per aixecar el Cementiri dels Jans o Cementiri britànic de Tarragona a categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). En l’exposició de motius presentat a la Mesa del Parlament, en destaquem, sense menysvalorar altres qüestions, aquelles que remeten als fets històrics que precisament motiven l’existència dels enterraments i la importància de les persones inhumades.
L’arquitectura d’aquests tipus de recintes històrics anglesos a l’Estat espanyol es caracteritza per ser d’una extrema sobrietat bàsicament per preceptius legals derivats de la Reial Ordre de Ferran II de 1831. Més enllà de l’edificació el cementiri dels Jans de Tarragona és un espai únic entre els altres anàlegs de l’estat espanyol per diversos factors: l‘antiguitat dels enterraments més antics es remuntarien al segle XVIII durant la Guerra de Successió i estan documentats per unes làpides encastades al terra de la cripta A.
Sens dubte el mal estat de conservació en dificulta extreure més dades precises d’aquests documents epigràfics i no en sabem la seva possible ubicació primigènia. En canvi coneixem amb certesa l’emplaçament i cronologia d’adquisició d’un terreny a Tarragona per l’enterrament d’anglesos morts en la guerra del Francès; després d’un procés rocambolesc en la compra del terreny, finalment va ser una realitat el 1817 tot i que des del final de l’esmentada guerra contra les tropes napoleòniques ja estava en funcionament i entenem que s’hi traslladaren les antigues làpides del conflicte bèl·lic precedent.
L’avançament de la pedrera per bastir material en la construcció del port de Tarragona va acabar afectant-ne l’esmentat solar. La Junta Protectora de les Obres del Port es va comprometre a proporcionar un espai (no sense dificultats) en el què finalment es bastí l’actual recinte protestant, traslladant-hi les restes i lloses antigues.
La singularitat dels enterraments
També hi trobem l’existència d’enterraments destacats, valorat en algun cas concret per la Commonwealth. De la Guerra civil espanyola hi trobem els desafortunats 9 mariners dels mercants anglesos Thorpeness i Stanwell bombardejats el 1938 per l’aviació nazi-feixista al servei de Franco; també en el cas de l’Stanwell, el capità danès jubilat Madsen irònicament desenvolupant tasques de control sota l’empara del Comitè de Londres.
La importància dels Jans respon també a la voluntat de voler preservar i fer tangible la memòria d’uns fets que sovint arrabassaren la vida a no combatents. Els Jans preserva la memòria d’aquells morts en contextos bèl·lics de gran transcendència per la història d’aquest país. L’existència de períodes d’esplendor i expansió del comerç vitivinícola al camp de Tarragona des de finals del segle XIX, expliquen les morts d’aquells vinculats a aquest sector i al voltant de la complexa activitat portuària.
A més de les morts anònimes de tècnics nàutics i mariners produïda generalment de manera accidental i tràgica, hi trobem la de rics comerciants i socis d’empreses vitivinícoles, vicecònsols de diferents països amb tasques homònimes, familiars dels cossos consulars, un compositor de cèlebres bandes sonores de pel·lícules i sèries de televisió…, per citar-ne alguns exemples.
La intangibilitat dels Jans
En definitiva, el cementiri britànic és un tros d’història tarragonina més enllà d’un corpus lapidari ric en la seva diversitat de registres i un romàntic espai d’inhumacions. És testimoni de les sovint complexes relacions entre confessions (com reflecteix l’incident ‘Baker’ el 1832), de la indiscriminada violència dels conflictes bèl·lics, de la intensa activitat comercial al voltant del nostre port, de biografies en plenitud o frustrades prematurament, de la sepultura per a aquells que, estant de pas, van trobar un digne repòs etern en una llunyana ciutat costanera mediterrània.
Protegir, salvaguardar i difondre el patrimoni biogràfic, històric i material dels Jans és fer proselitisme d’aspectes inherents a la nostra història passada i recent de la mà indissoluble d’aquells que venint de lluny professaven una religió i costums no canònics a les nostres contrades. Altres cultures i per definició filosofies de vida que amb una mirada diferent, van enriquir amb la seva diversitat cosmopolita la societat d’acollida.
També el podeu llegir directament a la web en aquest enllaç.
