Tag Archive for: Tarragona

Rellegint les “Visions tarragonines”: El Banc d’Espanya

/in /by

Ja fa quinze anys què en Jordi Rovira ens va oferir aquest article, en el qual ens explicà la història de la seva construcció, la inauguració l’any 1929, els materials constructius emprats, les persones que hi varen intervenir, i algunes circumstàncies que va viure l’edifici durant la seva utilització com a seu de l’entitat bancària estatal, com la pèrdua de la corona reial de l’escut amb la República, o el fet més interessant per a nosaltres d’haver estat el lloc on es guardà la nina d’ivori trobada a la Necròpolis de la Tabacalera, primer dins la caixa forta i posteriorment en una vitrina, a la mateixa seu bancària.

Sobre aquesta nina d’ivori del segle III d. C. sabem que quan ja es va portar al Museu Arqueològic, lloc on li pertoca romandre, se’n va fer una còpia tan bona que molts arqueòlegs no podien distingir quina era la peça autèntica i quina era la còpia moderna, A vegades penso que més d’un s’hauria quedat amb el dubte de quina peça havia vist realment!

El que probablement en Jordi Rovira no es s’hauria imaginat mai (o potser sí) és que després de tants anys l’edifici del Banc d’Espanya continuaria avui sense un ús definit i sense projectes viables que el posin altre cop en valor, i no serà per manca de necessitats a la ciutat! És cert que ha acollit algun rodatge cinematogràfic o alguna exposició, però aquestes son actuacions molt temporals que no solucionen el problema.

Molts des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense hem pensat que l’edifici podria acollir la Biblioteca Provincial, ja què en els jardins de la part posterior es poden fer les ampliacions necessàries en el cas que l’espai actual no sigui suficient. Guanyaríem una Biblioteca al centre de la ciutat, a la que molts usuaris podrien accedir sense problemes i es posaria en valor un edifici molt emblemàtic de la ciutat. Ara, però, sembla que es parla de col·locar la Biblioteca Provincial a la zona de la Tabacalera, pràcticament en un extrem de la ciutat. Personalment penso que si finalment la Biblioteca s’instal·la a la Tabacalera li passarà com a l’estació de l’AVE a Perafort, que la seva ubicació provocarà la infrautilització d’aquest servei i no solucionarà les necessitats dels usuaris.

Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau

 

(Comentari a l’article de Jordi Rovira “L’edifici del Banc d’Espanya” publicat a La Vanguardia el 26 de març de 2010)

Rellegint les “Visions tarragonines”: Quan es pagava per entrar a la ciutat

/in /by

Aquestes darreres setmanes s’ha incoporat al llenguatge com a una paraula antiga que ha actualitzat la presència mediàtica quasi quotidiana del nou (de bell nou perquè ja ho havia estat) president dels Estats Units Donald Trump: aranzels. La paraula surt al DIEC i al Termcat, probablement manllevada de l’espanyol, i li donen un origen de l’àrab. Es refereix a les taxes que el govern Americà vol imposar als béns i mercaderies que entrin als Estats Units. Uns percentatges notables sobre el valor que tinguin tals béns vinguin d’on vinguin, però i especialment, els procedents de la Xina i alguns altres països asiàtics, creant això un daltabaix en el comerç internacional. Un comerç que ja fa unes dècades s’ha globalitzat, ha rebut aquestes imposicions amb una gran incertesa i neguit.

Jordi Rovira ens recorda en el seu article de La Vanguardia de quan l’entrada de béns (i la sortida) a la ciutat estava vigilada i taxada pels “burots”. La ciutat medieval i la moderna, encerclada per les muralles romanes, tancava les portes a la nit. De dia, qualsevol que volgués entrar, especialment si portava béns o queviures, era registrat i sobre l’estimat valor de les mercaderies, havia de pagar un tribut o “consum”. Evidentment que això encaria les mercaderies i això empipava a tothom. Com que el destí de la recaptació no semblava mai clar ni la ciutadania en tenia cap control, naturalment era un impost odiat i, en més d’una ocasió, en moments revolucionaris, es van cremar les casetes dels burots.

Dins les incerteses de la vida, ja es diu que només hi ha dues coses que són certes i inexorables: la mort i els impostos.

Xavier Allué

 

 

(Comentari a l’article de Jordi Rovira “Quan es pagava per entrar a la ciutat” publicat a La Vanguardia el 28 de novembre de 2008)

Col·loqui-Debat Arquitectura-Arqueologia cara a cara

/0 Comments/in /by

ARQUITECTURA I ARQUEOLOGIA: CARA A CARA

1er Col·loqui


15 de març de 2018 , 18.00 hores

Sala d’actes Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona, 

c/Sant Llorenç 20

 

 

 

Presentació. Després de molts anys d’una activitat arqueològica intensa a la ciutat de Tarragona, en els darrers temps es comencen a desenvolupar projectes d’adequació arquitectònica i musealització. Tarragona es troba en un procés incipient de transformació, formal i funcional, en què s’intenta adequar el seu Patrimoni al segle XXI. És un procés que porta retard i que pretén assolir uns nivells de qualitat d’acord amb el reconeixement de l’ UNESCO i amb una demanda creixent de turisme cultural.
Objectius. Plantegem la conveniència d’una sèrie de debats entre arquitectes i arqueòlegs que permeti un coneixement mutu i potenciï les relacions entre uns professionals que sovint no s’han relacionat. D’altra banda es vol construir un espai de debat permanent i independent, amb una visió a llarg termini en què tècnics que viuen o treballen a la ciutat puguin repensar el tractament que requereix el Patrimoni Arquitectònic Històric de Tarragona. Cal contrastar visions al voltant de l’arquitectura i construcció en zones d’alt valor arqueològic, establir límits coherents de treball i coordinar i facilitar l’accés documental arxivístic. Cal abordar la necessitat de simplificació documental i oferir idees a les administracions actuants i responsables de projectes i adjudicacions.

Llista oberta i ampliable dels temes de debat.

L’aportació arqueològica en els projectes arquitectònics i en el model de ciutat.
Una planimetria arqueològica oberta i en contínua actualització
Una Arquitectura integrada i respectuosa amb el Patrimoni
El POUM i els constrenyiments que provoca
La necessitat de finançar la diagnosi arqueològica prèvia
La transparència documental i arxivística
Anàlisis crítiques del passat i visions de futur
El grans agents del Patrimoni: responsabilitats i coordinació

Una proposta inicial de: Xavier Allué (Reial Societat Arqueològica Tarraconense); Enric Casanovas (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya – Tarragona); Josep M. Macias (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).

Col·loqui obert. Per qüestions d’aforament de la sala cal confirmar assistència a:   xallue@arqueologica.org

 

 

 

El cementiri del Jans

/2 Comments/in /by

En la línia de vetllar pel patrimoni històric de la nostra ciutat voldríem portar a l’atenció de tothom la situació actual del Cementiri dels Jans, fossar laic situat al que fou Camí Vell de l’Arrabassada, actualment Passeig de Rafael Casanovas, nùm. 26.

L’absència de tasques de manteniment de l’indret d’ençà les realitzades el 2008, fan evident l’abandonament. El creixement incontrolat de plantes i la mort d’algun arbre, com la palmera central, exageren l’efecte. El creixent ús del passeig per vianants i esportistes fa que un bon nombre de ciutadans coneguin i expressin els seus sentiments i greuges sobre el seu estat.

Recentment, l’associació BIBLIÒFILS DE TARRAGONA, agermanada amb la nostra societat, ha publicat un extraordinari volum: “El cementiri dels jans de Tarragona. Història d’un enclau britànic a la ciutat de Tarragona” del que són autors Jordi Rovira (†) i Òscar Martin (ISBN: 978-84-617-4719-1) profusament il·lustrat i que és una referència essencial pel coneixement del cementiri.

Tot i conèixer els condicionants de la propietat, entenem que l’ajuntament ha de prendre algunes mesures, si més no, elementals, per a la conservació i preservació del cementiri. Entre altres coses, fora molt convenient que, a l’exterior, hi figurés una placa o panell que expliqués l’indret i el seu significat a la història de la nostra societat.