Operació “coloms” al Pretori
Una imatge val més que mil paraules. En aquest lloc s’hi va fer una restauració que havia d’evitar la degradació de les façanes del Pretori per l’acció dels coloms. De moment, no sembla que l’assumpte estigui resolt.
“Conscenci i els còdexs màgics”
Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.
El següent text està relacionat amb l’article publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 19 d’octubre de 2012 titulat “Consenci i els còdexs màgics“.
Consenci i els còdexs màgics
Sens dubte que una de les novetats, pel que fa a la historiografia de l’antiguitat tardana a Tàrraco de les darreries del segle XX, va ser el descobriment de les cartes o epístoles de Conscenci a Agustí d’Hipona de l’any 419. En Jordi Rovira fa un magnífic relat tant del seu contingut com de la seva transcendència pel coneixement de la societat de Tàrraco en el segle V, presentant una metròpoli consolidada que encara conserva certa auctoritas del passat, en el vessant religiós i també civil, per la importància i rellevància dels personatges que es veuen implicats en l’afer, amb el fort component d’heretgia que suposava la tinença i coneixement dels còdexs “màgics” objecte del conflicte.
La primera notícia que jo vaig tenir d’aquests còdexs va ser en una conferència que el professor Dr. Pere de Palol, catedràtic d’arqueologia paleocristiana de la Universitat de Barcelona, pronuncià a la Facultat de Lletres de Tarragona (avui a la Universitat Rovira i Virgili). Era el curs 1982-1983 i aleshores em trobava cursant el cinquè any de la llicenciatura a Barcelona i vaig tornar a Tarragona, juntament amb altres alumnes del professor Palol tarragonins, per sentir la seva conferència.
Recordo el fort impacte que a tots els assistents ens provocà per les informacions i novetats que sobre aquell període de Tàrraco ens proporcionaven aquelles epístoles de Consenci, el fet de celebrar un Concili per jutjar un bisbe per presumpta heretgia, la descripció dels espais de l’episcopi tarraconense, la vinguda de l’autoritat militar de tota Hispania, el comes Asterius. Sortint de la conferència, vaig sentir com el professor Rodolf Cortés li deia al professor Pere de Palol “estem tots flotant!”. I és que la visió que tothom tenia de Tàrraco al segle V havia canviat completament.
I així ha estat des d’aleshores. En Jordi Rovira aportà al gran públic una valuosa informació sobre un període que havia quedat una mica enfosquit. Semblava que després dels grans emperadors (August, Adrià…) a Tàrraco pràcticament no passava res interessant. Però la important necròpolis paleocristiana, els diferents vestigis arqueològics, i les epístoles de Conscenci ens proporcionen una visió molt més real i acurada d’aquell període fascinant de la nostra història.
Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau
II Col·loqui al pati: La defensa de la ciutat
Us anunciem el segon Col·loqui al pati-jardí dedicats a la cultura i l’arqueologia.
Els dijous a les 19:00h.
Programa del segon Col ·loqui Obert de 2024:
Col·loquis al pati
De bell nou comencem els Col·loquis al pati-jardí dedicats a la cultura i l’arqueologia.
Els dijous al vespre.
Programa del primer Col ·loqui Obert/2024:
La RSAT debat sobre el futur dels Mongons
El passat 11 de juny l’Arqueològica va acollir la xerrada “Els Mongons: Patrimoni Cultural als barris de Ponent”, on l’historiador Hèctor Mir Llorente i el periodista tarragoní Fran Richart van parlar sobre l’experiència de recuperació i dignificació d’aquest despoblat medieval que avui en dia conserva l’ermita de Sant Julià i el Castell dels Mongons.
La presentació va anar a càrrec de l’historiador i arqueòleg Jordi López, coneixedor del lloc i on va realitzar l’any 1990 una intervenció en un jaciment ibèric al mateix polígon Riuclar, prop d’on es troba l’antic poblat dels Mongons. López va assenyalar com al llarg dels anys va poder comprovar l’espoli patit als Mongons amb la sostracció de les dovelles de l’arc d’entrada a l’església i fins i tot la destrucció total de l’ermita de Sant Isidre dels Castellarnau, datada en el segle XVIII.
Mir, soci del RSAT i autor de l’últim article dels Mongons publicat al butlletí de l’Arqueològica, va explicar els orígens del primer senyoriu de Tarragona que es remunten al 1149. L’historiador basa la seva investigació en els capbreus conservats, on ha pogut detallar els fogatges, les infeudacions i altres característiques per saber com es vivia en el primer terme fora de les muralles de Tarragona. Una llista de noms que comencen amb Guillem de Cervera al segle XII i acaben amb els Barceló venent el terme als cònsols de Tarragona al segle XVI.
Durant la seva intervenció, Mir va destacar la importància d’aquest feu dividit en parcel·les que originalment aplegava unes 280 hectàrees, i on encara no s’ha intervingut ni excavat. Mir va posar en solfa el nom del terme com els Mangons o Mongons i no pas com Montgons, basant-se en les primeres evidències documentals. El rec de la Roca, el Riu Clar i la via romana de Italia in Hispanias, van ser d’altres aspectes que Mir va accentuar com a singularitats de l’emplaçament, així com una pedrera medieval, les coves que poblen la zona i el parament d’opus spitacum conservat i visible en el mur del castell.
Per la seva banda, el periodista Fran Richart —també soci del RSAT— va abordar l’experiència de dignificació dels Mongons per part de l’AVV de Parc Riu Clar, que ha abanderat el procés de recuperació del poblat davant el seu estat actual d’abandonament. Una experiència gairebé inèdita en els últims anys a la ciutat de Tarragona, on són els mateixos veïns i veïnes de Ponent qui reclamen la conservació i desenvolupament dels Mongons com a parc arqueològic. Gràcies al moviment veïnal s’ha constatat que els terrenys són privats i que hi ha projectada l’ampliació d’un polígon industrial entorn l’antiga dominicatura.
La situació actual dels Mongons depèn de la configuració del POUM de Tarragona que decidirà la planificació urbanística de la ciutat pels pròxims 30 anys. Els Mongons està afectat pel pla parcial PPU-38, una ampliació que deixaria els Mongons aïllats del seu entorn natural. Aquest aspecte va formar part de la xerrada on es va parlar del valor dels entorns paisatgístics en les restes tarragonines.
Justament enguany, els Mongons fan 875 anys, una efemèride gens menyspreable i que data l’antiguitat dels primers pobladors del Ponent de Tarragona. Una xifra que es podria quedar curta, ja que les terres dels Mongons també estaven poblades en temps dels romans, formant part de l’ager Tarraconensis i fins i tot amb precedents des de l’epipaleolític.
“La farmàcia del Don”
Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.
El següent text està relacionat amb l’article publicats per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 24 de juliol de 2009 titulat “Una farmàcia de pel·lícula“.
La farmàcia del Don
Per aquells que no coneixem tan profundament la ciutat de Tarragona com l’enyorat amic Jordi Rovira, la lectura de l’article de la farmàcia del Don va ser tot un descobriment. No només pel significat que va tenir al llarg de dos segles aquell establiment, sinó perquè ocupava els baixos de l’edifici on rau la seu de la nostra Societat Arqueològica. El Jordi va recollir les dades que li oferia un altre tarragoní de soca-rel, Adolf Alegret, en la seu llibre Tarragona a través del siglo XIX, publicat l’any 1924. Alegret, també soci actiu de l’Arqueològica, havia fet una acurada descripció de l’establiment que va conèixer en la seva joventut, abans que tanqués definitivament cap el 1880.
Ara bé, què podem aportar nosaltres de nou d’una botiga tancada fa quasi 150 anys i de la que no queda altra cosa que la descripció d’Alegret? Cal pouar als arxius històrics, hemeroteques i biblioteques per descobrir noves dades, en una recerca que tenim en curs. Amb les dades dels llibres sagramentals de la Catedral hem pogut reconstruir tota la seqüència de farmacèutics, en total quatre generacions, que comença a mitjans del segle XVIII (no del XVII, com deia Alegret) i acaba amb l’últim representant de la família, Francesc Domingo, que s’havia esposat amb una Castellarnau i va morir el 1878. El va succeir el farmacèutic Malet que al cap de poc va desmantellar la farmàcia i va traslladar-se a Barcelona.
Un dels farmacèutics, el Dr. Joan Domingo Arnau (1768-1809), és sense dubte el representant més il·lustre. Va estudiar a Tarragona, Cervera, Barcelona i Madrid. Va conrear, a més de la farmàcia, les belles arts, les ciències naturals, la botànica i la química. El 1800 va retornar a Tarragona i es va dedicar al llarg de vuit anys a fer excursions per Catalunya per formar un autèntic museu, reunint un herbari amb milers de plantes, una col·lecció de minerals, fòssils, esquelets, animals dissecats i restes arqueològiques trobades a Tarragona, tot completat amb pintures i una biblioteca de més de 1.000 volums. Morí en l’epidèmia de 1809 i les seves col·leccions van quedar pràcticament destruïdes en l’assalt dels francesos a la ciutat el 1811.
Hi ha, encara, moltes més dades interessants que esperem publicar en un futur.
Jordi López Vilar
Xerrada col·loqui: Els Mongons: patrimoni cultural als barris de Ponent
El proper dimarts 11 de juny, la Sala d’Actes de la RSAT acollirà la xerrada col·loqui sobre Els Mongons, per col·laborar a la difusió del patrimoni cultural de la ciutat, que contempla també els barris de Ponent.
Serà a les 19:00h i hi parlaran el medievalista Hèctor Mir, el periodista Fran Richart i l’Associació de Veïns del Parc Riu Clar.
Us hi esperem!
Tertúlia dels Bibliòfils
Dijous, 6 de juny, a les 19:00h, es celebrarà la tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona, a la seu de la RSAT. Serà a càrrec del Dr. Antoni Jordà Fernández, i versarà sobre “Una mirada retrospectiva a la transició. La Diputació de Tarragona, 1976-1979“.
Conferència “Ora et labora” i visita-excursió al Reial Monestir de Santes Creus
El passat dijous 31 de maig, a les 19:00h, la Sala d’actes de la RSAT va acollir la conferència “Ora et labora“, a càrrec de Joana Virgili. Només va ser una pinzellada del per què del Monestir de Santes Creus; només una introducció dels motius que van portar a una comunitat provinent de Cluny a instal·lar-se en aquest lloc tan fèrtil com tranquil; només una mostra del reflex sobre l’arquitectura dels ideals cistercencs més purs; només una reflexió sobre el poder de la reialesa i la religiositat medievals; només una menció a la rellevància del patrimoni que tenim a casa nostra i que cal preservar. Ens va passar el temps volant, immersos en les seves explicacions, tan senzilles com clares i detallades. I tots vam pensar si no podríem haver estat una bona estona més aprenent sobre aquest lloc tan ric. No cal dir que la sala es va quedar petita per fer-hi cabre tots els assistents; va ser un èxit!
Dissabte, dia 1 de juny, era el moment de la visita al Reial Monestir de Santes Creus. L’audiovisual, recuperat després d’un temps aturat, ens va fer posar a la pell dels monjos que un dia hi dedicaren la seva vida i fe. I un cop acabat, l’acompanyament de la Serra, la nostra guia d’excepció, ens va ajudar a identificar tot el que havíem après el dijous. El recorregut, des de l’antiga Capella de la Trinitat i les estances primitives, passant pel palau reial (o de l’abat, segons el moment), comparant els dos claustres que té com a excepció aquest monestir, i observant les reformes del claustre antic, va cloure’s a l’interior de l’església, on l’entusiasme de la guia ens va fer posar la pell de gallina a més d’un quan descrivia les tombes de Pere el Gran i el seu almirall Roger de Llúria, de qui es diu que el va protegir en vida, i també un cop mort, restant als seus peus.
Amb aquesta activitat, emmarcada en les jornades de l’associacionisme cultural, es clouen les xerrades de primavera de l’any Jordi Rovira de la RSAT. A la tardor esperem poder-vos oferir noves activitats que siguin del vostre agrat i que responguin a un dels nostres propòsits: la difusió del patrimoni cultural, perquè sabem que allò que estimem, ho protegim.
La nova decoració de la Plaça del Rei
Recentment la plaça del Rei ha enriquit el seu aspecte amb la restauració de les façanes del Museu Arqueològic i del Castell del Rei. Malgrat el més que discutible coronament dels merlets de l’edifici militar medieval, no es pot dubtar que el resultat final, en conjunt, ha millorat. Potser per reblar el clau, l’Ajuntament ha decidit plantar unes torretes gegantines de vius colors junt a l’edifici històric. Que una cosa i altra no lliguen de cap de les maneres és evident; no es pot permetre la banalització d’un espai noble amb aquests artilugis. Els comentaris dels veïns i les riotes dels turistes en aquest sentit ja s’han fet sentir.
Un es pregunta qui ha près aquesta decisió. Definitivament alguna cosa hi ha que no funciona. En certa manera, aquest desencert n’evoca d’altres en relació a la jardineria de la Part Alta, com la plantació d’alzines al costat de la Catedral, que acabaran cobrint un espai que hauria de ser diàfan per a la contemplació del temple gòtic. O bé la gran alzina posada vora la creu de Sant Antoni que contribueix a tapar la façana de la Diputació i a la llarga acabarà essent un perill per a la pròpia creu del s. XVII.
Per acabar-ho d’adobar, la meitat dels margallons dels testos gegantins estan mig secs i, fins i tot, un de mort. Sense dubte, tot una metàfora de l’estat del patrimoni arqueològic nostrat.
