2ª Conferència. L’art renaixentista al Camp de Tarragona
Anna Serra i Sofia Mata ens il·lustren sobre l’art i l’arquitectura renaixentista al Camp de Tarragona. Interessant. I poc conegut
Presència a la Viquipèdia
Ampliant la nostra presència a la Internet, des de la Societat hem actualitzat la, més aviat succinta, pàgina de la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure en català de la Wikipedia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Societat_Arqueol%C3%B2gica_Tarraconense
Primera conferència del cicle d’enguany
Ahir vespre va començar el curs de conferències d’Arqueologia a la seu de la nostra societat. Els professors Josep M. Vergés i Manuel Vaquero ens van il·lustrar sobre els poblaments prehistòrics a les nostres contrades i les troballes artístiques del jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí. Seguides amb atenció, les xerrades van continuar amb un animat col·loqui que es va perllongar fins a quarts de deu.
Us animem a participar en les properes: cada dijous d’aquest mes d’abril a les 19.00h.
Memòria 2015
El text de la Memòria del proppassat any 2015 està publicat a aquest web, a la pestanya “La RSAT” (https://www.arqueologica.org/memoria-2015/)
Els sons del passat
![Música[1]](https://www.arqueologica.org/wp-content/uploads/2016/04/Música1.jpg)
Divendres passat es va presentar al Seminari, el Catàleg dels Fons Musical de l’Arxiu capitular de la Catedral, inventariat, digitalitzat i accesible a la Internet. L’arxiu el visiten a diari més de 200 persones d’arreu el món, que ara podrán consultar també les 1.422 partitures, obra dels Mestres de Capella i organistes que ha tingut la catedral des de el segle XVII fins la Guerra civil.
Com diu la periodista Victoria Bertran al seu article de Diari de Tarragona, això també és patrimoni de la ciutat.
..
Activitats (programa)
Cicle de visites guiades i conferències
(Clicar a sobre per a augmentar la grandària)
Junta General i Extraordinària
Junta general ordinària i Assemblea Extraordinaria
Aprovació dels nous estatuts
Dimecres 30 a les 19.00 hores
https://www.arqueologica.org/convocatories/
..
Uns cosins llunyans
No sorprèn que, de tant en tant, hom es troba per la vida familiars llunyans fins ara desconeguts. Més comunament per la coincidència de llinatges, cognoms, o simple coincidència en un lloc i un moment. Això passa de fa temps.
Uns d’aquestos “cosins” llunyans son els denisovans. Mai heu sentit parlar d’ells? Llunyans en el temps i en l’espai. Les referències ultrapassen els 40.000 anys BPT (“before present time“, abans d’ara). Fa temps, doncs. I les primeres referències corresponen a una cova de la República de l’Altai, a la Federació Russa, entre Kazakhstan i Mongolia, a uns 7.800 quilometres, anant cap a l’est. Es tracta d’una espècie d’homínid identificada per mitjà d’anàlisis d’ADN mitocondrial. El març del 2010, es va anunciar el descobriment de fragments d’os d’un individu jove a la cova de Deníssova, una zona la qual estava habitada pels neandertals i els humans anatòmicament moderns. I amb els que compartim una bona part del nostre genoma.
La revista Science publica aquesta setmana passada les troballes de porcions de DNA mitocondrial dels cosins Denisovans i Neanderthal al DNA d’individus actuals de la Melanesia, a Nova Guinea. El que es coneix com introgressió, indica intercanvis complexes de material genètic, prova genètica de convivència i mestissatge. Cosins.
..
(Imatges de la European Pressphoto Agency)
MNAT i MHT
Des del departament de Cultura de la Generalitat i l’Agència Catalana del Patrimoni s’està promovent la creació d’un espai de síntesi que permeti agrupar les dotacions dels museus de la Plaça del rei. Encara en fase d’estudi, el projecte contempla l’integració d’ambdós museus tan física com funcional, amb una part més important en l’arranjament del MNAT, pendent de fa temps pel que fa a climatització i accessos, més infraestructures de subministre elèctric i altres serveis.
Molt probablement podrá desaparèixer l’escala de connexió de l’entrada del MNAT, que mai ha tingut un ús racional.
Arqueologia contemporània
La Tàrraco monumental es pot contemplar des de molts llocs. La perspectiva, això que en diuen “skyline”, des dels turons cap al nord del municipi, és prou impressionant, característica: les torres de la catedral, el seminari, les muralles…
Però, de vegades, el primer pla ens recorda que la costum de deixar runes i escombraries no ha desaparegut de la nostra societat. Remenant deixalles també es pot fer un estudi dels usos i costums dels habitants de la Tàrraco contemporània. Però, com contemporània, no cal que ho facin arqueòlegs avesats en desenterrar matèria antiga. Basta que periodistes, els notaris i testimonis de l’actualitat, en siguin testimoni. Un passeiget d’ahir diumenge de Rams i no per cercar farigola, ens va portar a un indret de la zona coneguda com Terres Cavades, prop de les antigues pedreres del Llorito (per cert: Llorito, res de “loretos”) que DiariMés cita avui i nosaltres vam fer unes fotos que il·lustren aquesta entrada.
Els responsables, culpables, són evidentment els incívics que han llençat les deixalles. El responsable de mantenir net l’indret és el propietari del terreny. Però l’ajuntament és el responsable final de què això no passi, amb tots els mitjans al seu abast: reguladors, de vigilància i control, repressors i sancionadors, que no són pocs…
(Clicant sobre les fotos es poden veure ampliades)