La restauració de ruines monumentals en tres fotos

/1 Comment/in /by

Ara fa un any que uns brètols van pintar uns eslògans propagandístics a l’aqüeducte vell de la Mina. Per més solidaritat que poguessin despertar uns anarquistes empresonats més o menys repressivament, bé que podien haver trobat una altra manera de cridar l’atenció. Finalment l’ajuntament ha procedit a la neteja de les pintades.

Tant de temps s’han pres, que la bretolada ha quedat immortalitzada al Google Maps, com podeu veure a la seqüència de fotos: la primera de Google Maps, la segona de les tasques de neteja d’ara fa uns dies i la darrera d’avui, sota la pluja.
Aqueducte vell GoggleMaps

 

 

 

 

 

Aqueducte vell- reparacions

 

 

 

 

 

Aqueducte sota la pluja

 

 

 

 

 

Per cert, Google Maps identifica el carrer com “Avda. de Catalunya” (?)

Naumaquies – espectacles de batalles navals

/0 Comments/in /by

Naumaquia gravatAixò de la recreació històrica, ara tan de moda no és, ni de molt, un invent recent. Els nostres avantpassats romans ja en feien. Unes de les més espectaculars foren les naumàquies.

Naumàquia, paraula derivada del grec que en llatí s’escriu Naumachia, son les representacions de batalles navals que es feien a l’antiga Roma per diversió. De vegades aquestes simulacions es feien dins el recinte d’un circ o amfiteatre, que s’omplien d’aigua per a flotar petits (o no tan petits) vaixells, amb els que representar un combat naval. Altres vegades, però, es construïen estructures amb aquesta idea, anomenades també naumàquia, com un llac al costat del Tiber a Roma o al llac Fucinus.

De naumaquies es varen fer varies als segles I i II, No hi ha evidència clara de que a l’amphiteatre de Tarraco se’n fes mai una, tot i que Andrea Naugieri (1585), patrici venecià, escriu en un llibre de viatges, visitant diverses ciutats de la Provença i, també, de Catalunya, que al referir-se a l’amfiteatre de Tarragona dona per supossat que havia servit per a celebrar naumàquies. (Opera omnia quae quidem magna diligentia colligi potuerunt: Obra que no es podia fer amb més cura).

No ens imaginem omplint l’amfiteatre d’aigua, però igual algun día, si hi hagués diners, podriem veure una batalla naval romana davant de la platja del Miracle…

Adornos ibéricos de bronce

/0 Comments/in /by
Anillos__pendientes_y_brazaletes_argaricos_[La_Bastida_de_Totana]

L’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) restaura adorns ibèrics de bronze trobats en el jaciment del *Pontarró (La Secuita, Tarragona). La troballa va tenir lloc en 2012 arran d’una excavació d’urgència, i també es van trobar unes 6.000 comptes de collaret fetes de vidre, tot això en una sitja que podria tenir un ús ritual. L’ICAC restaura ara les peces de bronze, la gran majoria de les quals són adorns com a penjants, cadenes i agulles. L’objectiu de restaurar alguns materials de bronze és per la seva conservació, però sobretot, perquè una vegada nets es pugui extreure més informació arqueològica.

La responsable de la restauració, Anna Bertral és conservadora restauradora especialitzada en arqueologia i  investigadora adscrita del *ICAC que també ha coordinat el seminari “La conservació i restauració en l’arqueologia: una eina per a la recerca i la divulgació”.

L’estudi dels materials del *Pontarró s’emmarca en el projecte “Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament en la *Cesetania occidental durant la Protohistòria (I mil·lenni aC)”. Els treballs de restauració els finança el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

(L’imatge correspon a troballes similars a la regió de Múrcia)

Arqueologia de la violència

/0 Comments/in /by

MASSACRE 10000 ANYSEn la línia del post anterior trobem a l’edició d’avui del diari El PAIS una ressenya d’una excavació a l’Africa del que sembla ser la conseqüència d’unes morts violentes d’ara fa 10.000 anys. Es descriu com a una mostra dels orígens de la guerra. Sembla que això de la guerra ve de lluny, dissortadament. A les nostres contrades no som aliens a troballes similars, car la violència ens ha acompanyat tot sovint, des de l’edificació de les muralles de defensa fa 2100 anys fins a les fosses comunes de la Guerra civil.

 

 

 

La ciència, la veritat i la història

/0 Comments/in /by

images-1“La definició moderna de la ciència podria afirmar que es tracta d’un estudi sistemàtic de la natura a través del mètode científic. Això significa crear una hipòtesi i proves per determinar el grau en què pot explicar els resultats del mesurament. Una idea comuna és que els fets científics són la veritat, però en realitat, no totes les persones en la societat (o fins i tot la ciència) realment està d’acord sobre el significat de la veritat. Com a qüestió d’observació, cal dir que no importa si hom creu que la gravetat és real o està d’acord amb les lleis de la termodinàmica i electrodinàmica. En la ciència, aquests seran cert si hom està d’acord amb ells o no, si van ser cert o si hom sap sobre ells o no. Una perspectiva similar podria aplicar-se als esdeveniments històrics.
Moltes persones creuen que la veritat és relativa, que la veritat és diferent per a diferents persones, que depèn de la forma de veure les coses. Altres veuen la veritat com a objectiu, que la veritat no depèn de nosaltres o la nostra perspectiva. No hi ha dubte que moltes persones no estaran d’acord amb molts altres sobre la naturalesa de la veritat, sinó en la ciència, la veritat està determinada per la mesura i observació. El mesurament es considera la veritat i els models que utilitzem per compte de les observacions es consideren científica en la mesura que puguin explicar els mesuraments.”

Aquest text de Robert Hayes s’estén en consideracions sobre la importància de la Arqueologia i fins i tot la ciència forense per aproximar-se a la veritat històrica. Coincideix en el temps en la publicació a Diari de T. d’una notícia sobre la memòria històrica de la Guerra civil i la trobada de 25 fossars a diferents indrets de Catalunya, sumant-se als més de 350 descoberts al país últimament. (DdT, nº 10.341, 9gen2015, pp32)

El text de R. Hayes conclou: “Tot el camp de la ciència forense moderna i l’arqueologia ens han ajudat a corroborar una lletania dels esdeveniments històrics de tot el món i al llarg de tot el registre de la civilització. Felicitacions als que utilitzen el mètode científic per tal d’establir la validesa dels esdeveniments històrics”.