Una breu excursió per la vora mediterrània de la península m’ha dut a Cartagena, la Cartago nova i més endavant a Málaga. Ambdues ciutats mostren els seus teatres romans com a les joies arqueológiques més visitades. Be que una mica més preservats, apenes mantenen les grades i la subestructura, reconstruïts amb més o menys fortuna i molt discretament museificats.

Comparances a banda, cal recordar que teatres romans hi ha arreu i que les seves importàncies relatives depenen del context arqueològic que els envolti. No tant el seu ús com a recintes d’espectacles aprofitats a l’actualitat, que les arts dramàtiques modernes–o clàssiques reproduïdes–ja poden trobar acollida en altres instal·lacions.

Confiem que sabrem donar al nostre teatre romà l’ùs adient, incorporant-lo a tota la dotació monumental per a gaudi de tothom i en consonància amb els requeriments UNESCO per l’herència patrimonial mundial.