RESUM

Amb una nodrida assistència s’ha celebrat el debat col·loqui sobre les actuacions a la zona del circ romà corresponent a la plaça dels sedassos. Després d’una breu introducció de la regidora de Patrimoni Sra. Begoña Floria, la presentació a estat al càrrec del senyor Cristòfor Salom, tècnic de l’ajuntament que ha exposat els origens de les actuacions i l’evolució del projecte, completat amb la participación de l’arquitecte Sr. Iñaki Álvarez.

Diverses intervencions dels assistents han criticat el projecte amb diferents preguntes i aportacions que s’ha intentat recollir.

Les dades facilitades per l’Ajuntament de Tarragona informen que la intervenció al circ romà a la plaça Sedassos, té com a objectius essencials (textualment) “protegir el monument, generar una coberta a les voltes per facilitar l’accès a l’interior, crear un amfiteatre artificial (graderia) i trencar la barrera visual amb el carrer Ferrers”. Així i tot els mitjans de  comunicació que han recullit la notícia concentren l’atenció en la reconstrucció de les grades com l’aspecte potser més polèmic de l’actuació, reduint-la a una disjuntiva entre respectar la visualització original de les restes del monument o reconstruir la cavea permetent la visualització d’espectacles a la plaça Sedassos i ocultant així irremissiblement el que queda de caementicium de les citades grades. Aquesta dicotomia respecte del circ en part no és nova, ja es va donar per exemple en la intervenció del carrer Enrajolat, entre prioritzar la urbanització d’aquest carrer o deixar visible el visorium del circ. I tant més tenint en compta l’importància del jaciment de la volta llarga sota el carrer Ferrers, tan espectacular o més que l’actualment visitable sota el carrer Enrajolat, que encara queda per excavar i eventualment museïtzar.

El sentit de recuperar el volum de la grada en principi i tal com han comentat públicament els responsables municipals, respon a l’interés essencial de recuperar la funcionalitat del monument per acollir adequadament el públic que assisteixi als espectacles que es puguin portar a terme a la plaça Sedassos. I aquest creiem és l’error de plantejament de la intervenció, que no radica en una revalorització del monument per ell mateix, sinó en funció de la seva posible utilitat. És a dir, és una intervenció que s’ha fet no pensant exclusivament en el monument antic, sinó en la seva utilització, esdevenint element subsidiari a la posterior funcionalitat que se li vol donar, i que no és la contemplació de les voltes interiors que atresora sinó la d’espectacles a la plaça annexa. Així s’explica la contundència de la intervenció amb una superfície total de 450 m2, amb aquest gran impacte visual que implica reconstruir amb tècniques i materials contemporanis una grada de 191 m2 de superfície total, i ocultant forçosament la visió del que queda de les restes i del caementicium antic.

És evident que la pèrdua de grades del circ en aquest sector és significatiu, però creiem que no justifica ni l’impacte de la intervenció ni el cost econòmic (242.000 euros, dels quals el 75 per cent va a càrrec de l’1,5 per cent cultural). Si es volguès intervenir només amb la finalitat didàctica de facilitar la comprensió del monument, bastaria reseguir el perfil original de forma discreta en un lateral on precisament aquest es troba millor conservat, i no caldria ocultar la major part de l’estructura antiga. Sembla clar també que la potència de la intervenció, amb la reconstrucció de murs i les grades d’acer revestides de fusta fa que els costos econòmics d’una hipotètica intervenció de cara a la seva reversibilitat no sigui massa viable.

El projecte que està en fase de realització s’ha reduït considerablement, ocupant pricipalment la part central que originàriament era una estructura masisa de formigó que donava suport a les edificacions d’èpoques posteriors. Això deixa accesible la boca de la primera volta que restará visible des de l’exterior. La recreació de les grades amb una estructura de fusta d’acacia es suporta amb una obra de totxo que, si be actualmente és molt visible, s’espera que amb el temps adquireixi el mateix aspecte que altres actuacions que s’han fet a la Muralleta per aguantar les primers porxos del circ a la Rambla vella.

Tot i que el disseny pot permetre l’ús de les grades per a espectacles o demostracions, sembla que aquesta funció pot quedar d’alguna forma desactivada.

Pensem que és més prioritari musealitzar i facilitar la visita a l’interior de les dues espectaculars voltes a les que s’accedeixen des de les restes de Sedassos i que segurament són totalment desconegudes per ciutadans i turistes. Pel que fa a accedir a les grades del circ, cal recordar que tampoc s’hi accedeix a les grades del circ del carrer Enrajolat i no hi ha hagut crítiques al respecte.

Enlloc de qüestionables i potser innecessàries actuacions de reconstrucció de monuments, que sempre són susceptibles de discussió, és més urgent i prioritari desenvolupar actuacions oportunes d’obertura d’espais nous (volta del carrer Civaderia p.ex), altres anteriorment visitables amb imponents restes antigues (volta del Pallol tancada), així com encetar una política de compra d’immobles amb estructures monumentals en la mesura que es pugui, que segur dona més rendibilitat i impactes turístics a més llarg termini.

La posició de la RSAT es podria sintetitzar en que és tracta d’una intervenció que s’ha fet sense pensar en la revalorització del monument romà sinó, més aviat, subordinant-lo a la seva possible funcionalitat contemporània. Cal recordar que allò que és Patrimoni de la Humanitat és el Circ, i no unes grades contemporànies fetes sobre un circ. El que cal fer és ensenyar el que queda del monument, i no amagar-lo.

RSAT, 9 de juny 2017