Operació “coloms” al Pretori
Una imatge val més que mil paraules. En aquest lloc s’hi va fer una restauració que havia d’evitar la degradació de les façanes del Pretori per l’acció dels coloms. De moment, no sembla que l’assumpte estigui resolt.
Tag Archive for: Pretori
La nova decoració de la Plaça del Rei
Recentment la plaça del Rei ha enriquit el seu aspecte amb la restauració de les façanes del Museu Arqueològic i del Castell del Rei. Malgrat el més que discutible coronament dels merlets de l’edifici militar medieval, no es pot dubtar que el resultat final, en conjunt, ha millorat. Potser per reblar el clau, l’Ajuntament ha decidit plantar unes torretes gegantines de vius colors junt a l’edifici històric. Que una cosa i altra no lliguen de cap de les maneres és evident; no es pot permetre la banalització d’un espai noble amb aquests artilugis. Els comentaris dels veïns i les riotes dels turistes en aquest sentit ja s’han fet sentir.
Un es pregunta qui ha près aquesta decisió. Definitivament alguna cosa hi ha que no funciona. En certa manera, aquest desencert n’evoca d’altres en relació a la jardineria de la Part Alta, com la plantació d’alzines al costat de la Catedral, que acabaran cobrint un espai que hauria de ser diàfan per a la contemplació del temple gòtic. O bé la gran alzina posada vora la creu de Sant Antoni que contribueix a tapar la façana de la Diputació i a la llarga acabarà essent un perill per a la pròpia creu del s. XVII.
Per acabar-ho d’adobar, la meitat dels margallons dels testos gegantins estan mig secs i, fins i tot, un de mort. Sense dubte, tot una metàfora de l’estat del patrimoni arqueològic nostrat.
Preservant el patrimoni: el Pretori
Comencen actuacions per a consolidar la façana ponent del castell del Pretori, especialment la part de dalt, malmesa pels agents atmosfèrics i, també, els coloms i altres aus urbanes.
Aquest cop sense bastides que foradin la paret del monument.
(la foto és de Francesc Diaz)
La caiguda de l’Imperi romà
Unes quantes pedres dels carreus que formen la façana al carrer Sant Hermenegild de l’edifici conegut com el Pretori han caigut aquesta matinada. Fa uns dies es va alertar de la inestabilitat d’uns altres carreus en la façana ponent. El Pretori és una de les edificacions més emblemàtiques de les restes de la romanitat de Tàrraco. L’edifici formava part del fòrum provincial i s’ha recrescut en époques posteriors, medievals, com a castell. Fa un segle va ser presó i actualment acull part de les instal·lacions del Museu d’Història de Tarragona. La tradició l’ha assignat el seu destí com a seu del Pretori i, per una extensió, a la seva ocupació per qui, en un temps, va ser pretor de Tàrraco i després de Judea, Ponç Pilats. Aquest personatge bíblic històric tingué un notable protagonisme en la condemna a mort de Jesucrist. Anecdòtic és el seu recurs a rentar-se les mans davant d’un problema que li era incòmode. El gest ha esdevingut simbòlic de quan hom, especialment una autoritat amb responsabilitats públiques, vol desempallegar-se d’una d’aquestes responsabilitats.
La imatge de “la caiguda” de l’Imperi romà entra en la historiografía des de la publicació el segle XVIII de History of the Decline and Fall of the Roman Empire. pèr Edward Gibbon, (1782), si no m’erro. Amb això s’extén l’dea de que els imperis, estructures socials enormes, cauen. L’imperi inca, l’espanyol, l’anglès, l’austro-húngar, el sovietic, per citar uns quants, han caigut amb més o menys estrèpit.
Els edificis també cauen. Els vells, antics, però també de més recents. Dues forces inevitables: el pas del temps i la llei de la gravetat són els principals responsables. El pas del temps és inexorable i la gravetat sembla ser l’ùnica llei d’obligat compliment. És comprensible doncs que part de les restes arqueològiques pateixin desprendiments de part de les seves estructures. El que s’escau és que un plà de restauració i manteniment sigui actiu, ben conegut, es a dir, pùblic, que eviti, ni que sigui davant de l’inevitable, que un esdeveniment es torni en un ensurt. Que la diligència en les reparacions i les explicacions formin part de una quotidianitat per una població que ja sap que comparteix espais amb l’historia. Amb l’història d’un imperi que ja va caure 1500 anys ençà. I que per a la confiança dels ciutadans, ningú no se’n renti les mans.
XA/RSAT
MNAT i MHT
Des del departament de Cultura de la Generalitat i l’Agència Catalana del Patrimoni s’està promovent la creació d’un espai de síntesi que permeti agrupar les dotacions dels museus de la Plaça del rei. Encara en fase d’estudi, el projecte contempla l’integració d’ambdós museus tan física com funcional, amb una part més important en l’arranjament del MNAT, pendent de fa temps pel que fa a climatització i accessos, més infraestructures de subministre elèctric i altres serveis.
Molt probablement podrá desaparèixer l’escala de connexió de l’entrada del MNAT, que mai ha tingut un ús racional.