Tag Archive for: Patrimoni

Els veïns d’aqui al costat

Hispania nostra 40 aParet pel mig, la dependència que ocupen les modestes oficines de la nostra entitat toca la sala principal de l’edifici de l’antic Ajuntament de Tarragona. Un fantàstic arc apuntat de més de sis metres de llum tapat amb totxana simple separa els dos edificis. Si acostes l’orella a la paret, se sent fàcilment el que passa a l’altre costat.

A la planta de l’Antic Ajuntament s’inaugurà el proppassat dijous una exposició de fotografies i panells amb una selecció de monuments localitzats a l’estat espanyol: Hispania Nostra – 40. L’exposició celebra els quaranta anys de l’entitat HISPANIA NOSTRA. Es tracta d’una associació de caràcter no lucratiu, declarada d’utilitat pública. Amb el lema “Re-conociendo el Patrimonio español en Europa“, el seu objectiu és la defensa, salvaguarda i posada en valor del Patrimoni Cultural i Natural espanyol, en l’àmbit de la societat civil.

L’exposició, un xic atapeïda, la formen una trentena de panells amb fotos i text d’una selecció de monuments i llocs considerats patrimonials. Inclou, de les nostres contrades, el Circ i les oliveres mil·lenàries del territori del riu Sínia. Del circ fa esment de la Restauració que el 1995 va rebre el premi Europa Nostra.

A l’acte inaugural, qui signa aquesta entrada fou l’únic representant del poble que va assistir. A la foto al costat, surten el Director del Museu, la funcionària encarregada, la regidora de Patrimoni i la comissària de la mostra, amb un servidor de vostès. La foto la va fer un xicot jove, fill d’un dels presents. Malgrat la publicitat donada per l’ajuntament a les seves llistes de contactes i les xarxes socials, i que aquella tarda el carrer Major estava a vessar de gent com per la festa major, no va atreure ningú més.

No puc deixar de notar alguns aspectes que afegeixen peculiaritat a l’esdeveniment. Vaig preguntar si hi havia texts en llatí, puix que el títol sembla escrit en aquesta llengua. Al mig de la conversa es va apuntar, en parlar que l’exposició era itinerant per l’estat, “…porque esto es aún España…”. Això és part del problema amb els veïns del costat, els veïns de l’altra banda de l’Ebre. La tendència habitual és superposar l’antiga Hispània al regne d’Espanya recent i confondre termes. L’associació Hispania Nostra exclou de les seves activitats tots els monuments i llocs situats a Portugal, l’antiga Lusitània i part de la Hispània Ulterior imperial. Ni el paisatge de Sintra, ni el monestir dels Jerònims de Lisboa o, més recent, el poble i fortificacions d’Elvas. O els nuclis d’art rupestre del Vale do Côa. Potser no és més que la meva sensibilitat personal, però això no ens fa bons veïns…oi?

XA

 

 

Dossier patrimoni de Tarraco a “Viu a fons Tarragona”

RSAT membresLa revista  “Viu a fons Tarragona” ofereix un ample reportatge sobre la ciutat i el patrimoni de 28 págines i moltes fotografíes de la ciutat, els monuments i les persones que tenen influència en la seva preservació. Com indica l’enllaç, es pot veure a ISSUU.

A la foto, destacats membres de la Junta Directiva de la nostra entitat: F. Barriach, JMV Arbeloa, P. Alió, R. Gabriel y O.Martín

 

Mobiliari urbà i monuments

PixadorsAquesta societat s’ha manifestat repetides vegades en contra de la profusió de peces de mobiliari urbà a la nostra ciutat. Diferents administracions municipals sembla que hagin competit en omplir places i carrers d’andròmines de justificació diversa, utilitat limitada i patètica consideració estètica: quioscs, cartells, guixetes diverses, pilons, paradetes, parades de bus, contenidors diversos i fins i tot preteses obres d’art absolutament abominables. Un dia farem un recull d’imatges per contrastar opinions amb els nostres socis.

La darrera aportació consistorial a l’arqueologia contemporània són uns mingitoris de plàstic que han distribuït per zones de la Part Alta i, suposadament, amb motiu de les festes patronals. Sembla que la incontinència urinària que acompanya el consum immoderat de begudes condueix a la micció espontània i incontrolada en qualsevol racó i això empitjora durant les festes.

Tot entenent el problema i a banda de la peculiaritat de què els urinaris només permeten l’ús als ciutadans dotats de bragueta, bàsicament mascles, l’enèsima aportació al desordre acumulatiu d’artefactes municipals sembla una aportació sobrera.

Desitgem que la imaginació edilícia en trobi d’altres solucions.

Un article d’opinió sobre el Patrimoni (i el matrimoni)

Article aparegut a DiariMés del 25 de maig de 2015

Matrimoni i patrimoni-DiariMes 25MAY2015