Tag Archive for: MNAT

Arqueologia: com el pa que mengem

Objectes de PompeyaEl blog “Meridianos“, que es dedica a reportatges diversos, aporta una recepta per a l’elaboració de pa amb una recepta de fa 2000 anys. Concretament fa referència a un pa conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, precisament aquest museu arqueològic al que voldríem que es sembles el nou Museu Arqueològic Nacional a la Tabacalera.

Posats a fer reconstruccions històriques, dedicar una estona a fer pa té un especial atractiu. Bé que la formula o recepta aportada és quelcom complexa, amb ingredients que, estem segurs, no eren disponibles a l’època de l’Imperi, com el gluten per separat. Tampoc queda clar que el forner esclau de Q. Granio Verus tingués necessitat de barrejar tres classes diferents de farines. Les preferències d’un cereal o altre estaven més lligades a la disponibilitat que a la gastronomia, i el contingut de segó també depenia de les habilitats dels moliners.

El memorable és tenir evidència de què un 24 d’agost d’ara fa 1936 anys algú feia pa, sense sospitar que una erupció volcànica seria la fi del món, del seu món.

I el que si crec és que un museu arqueològic com cal ho necessitem com el pa que mengem…o menjàvem.

MNAT – Tabacalera – futuro

jardi verticalAra fa unes setmanes, concretament el 20 d’abril, ens fèiem ressò de la promesa de l’alcalde de promoure la dedicació de l’antiga Fàbrica de Tabacs a seu del Museu Nacional Arqueològic.

En un encertat article l’arquitecte-aparellador Enric Casanovas ( http://www.diaridetarragona.com/opinion-&-blogs/45438/tabacalera%10el-ultimo-desacierto ) ens recorda que el conjunt d’edificis de la Tabacalera ha esdevingut el terrabastall on van a parar tot allò que no saben on posar-lo. Mentrestant els milers (de fet, milions) de peces arqueològiques del MNAT dormen oblidades emmagatzemades a una nau del polígon industrial.

L’inici de la nova legislatura municipal no ha permès albirar grans canvis en l’inèrcia, per no dir inanició, dels projectes i, sobretot i precisament, la manca de projectes clars. Les consideracions econòmiques no haurien de preocupar-nos a una ciutat que ha llençat 50 milions d’euros a l’aigüera del pàrquing Jaume 1r (per cert, felicitacions als “Jaumes” avui 25 de juliol) i que ja porten 35 milions més enterrats a un mercat que, pel que sembla, no arribarà mai a funcionar. En tot cas, però, del que es tracta és de generar els diners de les fonts naturals d’inversió en cultura pública: la Generalitat de Catalunya, el govern de l’Estat i, també, els fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) que en el seu programa 2020 promou aquelles inversions que contemplin una transferència de coneixement a la població, per sobre de les faraòniques obres públiques que s’han fet fins ara. Al cap i a la fi, un Museu Nacional Arqueològic de la categoria que es pot muntar representa un projecte pel gaudi no només dels habitants de la regió, sinó dels milers de possibles visitants de tot el món, d’un entorn que és Patrimoni de la Humanitat.

No ens cansarem de recordar-ho..