Tag Archive for: excavacions

Prospeccions arqueològiques a l’aqüeducte romà del Francolí

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona (ICAC) ha iniciat les prospeccions arqueològiques a les parts fins ara ocultes de l’aqüeducte romà del Francolí. Diari Més de Tarragona es fa resó amb una nota de Redacció. “Les excavacions dutes a terme durant 2020 a diferents poblacions del Camp de Tarragona van permetre als investigadors determinar que l’aqüeducte del Gaià no és un sol aqüeducte sinó que es tracta de dos aqüeductes connectats. Ara han començat les tasques per intentar recuperar-los. Durant els primers dies, l’ICAC ha constatat que pràcticament dels 9 km de construcció de l’aqüeducte dins el terme de Tarragona estan destruïts o, en el millor dels casos, ocults per la vegetació. No obstant això, el tram millor conservat és el situat als números 47 i 49 de l’avinguda de Catalunya. Altres restes de l’aqüeducte es troben al Camí Vell de Valls. Aquí es detecten escassos indicis fins arribar a la zona de les Coves de la Pedrera. Passat el Pont del Diable i seguint cap el nord, la conducció està oculta per un espès bosc en una longitud de 3 km per entrar després a Sant Ramon i Sant Salvador, on la construcció dels barris n’ha fet desaparèixer 1,5 km. Finalment, en els darrers 500 m abans d’entrar en el terme municipal dels Pallaresos, es conserven alguns trams considerables. Els propers dies, els treballs de prospecció continuaran ara als termes municipals de Puigdelfí, Pallaresos i Perafort. També s’investigarà la zona al voltant del Pont del Diable, on alguns indicis apunten la possibilitat de noves descobertes.”

El membre de la Junta de la RSAT i Director del Butlletí, Dr. Jordi Lòpez, dirigeix el projecte juntament amb altres membres d l’ICAC i associats.

Esperem conèixer aviat els resultats de la prospecció.

 

 

 

La RSAT defensa ampliar l’excavació de l’Amfiteatre per llevant

DiariMés publica unes declaracions del president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, sobre l’ampliació de les excavacions de l’amfiteatre que el periodista i soci de la nostra entitat Carles Gosàlbez recull el següent reportatge.

“La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) defensa que la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre que es troba sota les Escales del Miracle és una bona oportunitat per recuperar una zona del monument poc coneguda i que coincideix amb un espai funerari d’època romana. El president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, va manifestar ahir a aquesta redacció que aquest sector «és molt important, perquè hi ha una de les portes monumentals de l’Amfiteatre». El monument romà té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena, de les Escales del Miracle i del col·legi públic del mateix nom. Arbeloa va recordar que la RSAT fa temps que proposa que aquest espai «s’ha de replantejar de cara al futur i, també, pensar com es reorganitza aquest entorn que pot tenir un gran potencial arqueològic i històric». Arbeloa va remarcar que «entenem que s’ha de delimitar la zona i que no es pot hipotecar el col·legi», i va afegir que en l’àmbit de l’arqueologia s’ha de posar la mirada a llarg termini.

El buidatge de la zona actualment oculta, per consolidar el monument, podria suposar la recuperació de 250 metres quadrats de l’Amfiteatre. La intervenció «permetrà conèixer el nivell de conservació de la porta monumental i si aquest accés té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena», va dir Arbeloa.

«Poden haver-hi sorpreses»
El president de la RSAT va comentar que «aquest sector de l’Amfiteatre i en direcció cap a la Punta del Miracle es va ocupar com a espai suburbà i es van fer enterraments entre els segles I i III. Arbeloa va recordar la troballa d’un sarcòfag «força interessant» al carrer Robert d’Aguiló, entre altres peces de gran valor arqueològic, on també va aflorar epigrafia funerària. «L’existència d’enterraments ja era coneguda al segle XVIII», va indicar.

El sector funerari existia abans de la construcció de l’Amfiteatre, en la qual es van aprofitar elements amb inscripcions romanes provinents dels enterraments. Arbeloa va subratllar que en una intervenció arqueològica en l’espai d’Amfiteatre que s’oculta en el subsòl, en una zona molt desconeguda des del punt de vista arqueolìgic, «podria haver-hi sorpreses». El potencial estratigràfic existent «pot significar que hi hagi restes ben conservades», tot i que «és una incògnita» el que pot estar amagat sota d’Arce Ochotorena, el col·legi públic i les Escales del Miracle. Arbeloa va recalcar que «podrien sortir restes importants o no fer-se cap troballa», però va ressaltar que cal «aprofitar» la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre més desconegut. «En teoria, el potencial arqueològic pot ser important», va indicar el president de la RSAT, i l’actuació que es farà pot començar a desvelar el contingut arqueològic del subsòl. Sí que se sap és que la zona va estar ocupada abans de la construcció del monument.

La informació que s’obtingui de la intervenció que es farà en l’entorn de la porta monumental i de l’església romànica pot aportar noves dades relatives a la construcció del monument i les característiques urbanístiques de l’espai que ocupa.”

(Foto de Google maps)

Un nou tram de l’aqüeducte romà del Gaià

Diari Més ens aporta la notícia dels treballs per a recuperar l’estructura de l’aqüeducte del Gaià, projecte d’excavació dirigit pel nostre company i investigador de l’ICAC, Dr. Jordi Lòpez.

El text diu: ”

Els treballs d’excavació arqueològica  en un sector de l’aqüeducte romà del Gaià, un dels dos que proveïa la ciutat de Tàrraco han permès documentar-ne un tram de quinze metres.  Tanmateix, les tasques dutes a terme han deixat al descobert només la part superior de la conducció, segons informa l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Les restes sobre les quals s’ha estat treballant es troben al terme municipal dels Pallaresos, en una zona verda de la urbanització Jardins Imperi.

La passada setmana finalitzaven els treballs d’excavació arqueològica i, segons l’ICAC, una part de la intervenció va dirigida a posar en valor el conjunt patrimonial de l’aqüeducte i facilitar-ne l’accés a la població «a fi que, especialment els veïns i veïnes dels Pallaresos, puguin gaudir-ne tot passejant per la zona», un cop les restes estiguin consolidades.

L’excavació ha permès documentar un tram de l’aqüeducte de quinze metres aproximadament. Tot i això, els investigadors calculen que en el mateix solar es conserven soterrats i ben conservats un total de 280 metres.

Segons l’ICAC, els arqueòlegs han pogut observar les mateixes característiques ja conegudes en intervencions anteriors. És a dir, es tracta d’un canal d’obra «cobert amb volta de canó per on hi circulava l’aigua, i amb suficient amplitud perquè els treballadors que efectuaven el manteniment poguessin baixar a fer les tasques de neteja o reparació».

La conducció s’ha trobat plena de terra i amb la volta ensorrada, de manera que només en alguns punts s’observa el seu arrencament. Els treballs han deixat al descobert també un pou de registre o arqueta per on s’accedia antigament al seu interior.

Els treballs arqueològics han tret a la llum només la part superior de la conducció, ja que els murs, en època romana, quedaven sota terra. L’interior no s’ha buidat, amb l’objectiu de protegir els arrebossats interiors i evitar que acabin caient.

Tot i això, en un dels extrems del tram excavat s’ha obert una cala que ha arribat al fons, «cosa que ha permès conèixer la seva secció completa, així com la naturalesa estratigràfica del rebliment de terra de l’aqüeducte», informen des de l’ICAC.

D’altra banda, els treballs no han trobat materials ceràmics que puguin contribuir a la datació de l’aqüeducte, tot i que es coneix que va ser construït en el segle I dC i que probablement va estar en servei fins el final de l’Imperi.

Aquesta actuació s’emmarca dins del projecte de recerca Aqua Augusta (que es centra en localitzar i documentar topogràficament i fotogràficament la conducció) i el projecte d’investigació quadriennal Els aqüeductes romans de Tàrraco, ambdós dirigits per l’investigador de l’ICAC Jordi López.

..

Petits indrets – II RABASSATS,

 Conferència dia 27 de juny, a les 19.00 hores. Sala d’Actes de la societat.

Conferenciants: Joan Canela (ICAC) i Carme Belarte (ICAC).

Títol: Rabassats, un establiment rural d’època ibèrica (Nulles, Alt Camp).

Els investigadors de l’ICAC Joan Canela i  M. Carme Belarte, presentaran el jaciment ibèric de Rabassats, situat a Nulles, que aquests darrers anys ha estat objecte de la seva total excavació i consolidació.

(Al febrer de 2015 ja vam fer una referència a aquest indret i l’excavació feta a les hores. Ara tenim l’informe final.)

Excavacions i troballes

Les suades estivals dels arqueòlegs que comentàvem fa uns dies, van donant els seus fruits. De de l’ICAC rebem notícia de les troballes a La Secuita. A l’excavació han participat una dotzena d’estudiants d’arqueologia del grau d’història de la URV, del Màster en Arqueologia Clàssica (URV/UAB/ICAC), de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció entre altres professionals del director del nostre Butlletí Dr. Jordi López (http://www.icac.cat/actualitat/noticies/2017/descoberts-al-forti-roma-de-la-secuita-una-gran-torre-tres-cisternes-i-la-muralla-oriental/). Corresponen a estructures d’un fortí de la primera meitat del segle I aC. Potser lligat a les guerres sertorianes en una época anterior a l’imperi, quan conflictes armats sovintejaren en aquesta part del món, representen una part de la història del món antic menys popularment coneguda, però molt interessant per a comprendre els orìgens de romanitat a les nostres contrades.

 

 

Excavacions al solar de l’antiga caserna de la Guardia civil

Ara fa uns dies vam  tenir la oportunitat de visitar el que sembla la fase final de les excavacions que s’han fet al solar on fis fa uns anys estava la “casa cuartel“, la caserna de la Guardia Civil a Tarragona. El jaciment està situat al començament del carrer López Pelàez cantonada amb la sortida del pàrquing sota el parc de Saavedra, antic baluard de època moderna. L’edifici va retornar a propietat municipal, absolutament degradat i es va enderrocar ara fa uns mesos. Abans de ser ocupat per la Guardia Civil havia estat un col·legi religiós construït a finals del segle XIX i tancat poc abans de la guerra civil.

Ens va atendre la directora de la excavació, l’arqueòloga Dra. Judit Ciurana qui va manifestar que les troballes havien superat les expectatives del començament. Tot pendent de datacions sembla que allí s’havia localitzat una construcció de una certa entitat per la consistència dels murs de base trobats, en part aprofitant la pròpia superfície rocosa del subsòl. Situat a extramurs de la muralla s’ha d’esbrinar quina dedicació va tenir en diferents èpoques.

El solar està destinant a la construcció d’habitatges social en un futur immediat.

(Foto de la publicació LA CIUTAT DE TARRAGONA)

 

Comencen les obres al Teatre Romà. Controversies

Els mitjans de comunicació aquesta setmana van plens de referències a l’inici de les obres del Teatre romà de Tàrraco. A la nostra entrada anterior recollim la notícia. Fins i tot la cadena nacional de televisió va emetre ahír un petit reportatge. També s’ha recollit la història de la recuperació del jaciment ara fa 40 anys i la lluita civil per a evitar la seva destrucció.

Surten però, a la llum, algunes controvèrsies sobre el projecte de restauració i, sobre tot el tractament del jaciment per a donar accés al públic i fer una reconstrucció virtual de les grades de la cavea. les reticències ja es van manifestar l’estiu passat a la premsa local per part dels experts JM Macias i Jordi Lòpez, Director del nostre Butlletí, proposant uns elements de reflexió.

Al Teatre s’han fet varies i intenses excavacions. Un històric fins al 1977 es pot trobar publicat al nostre Butlletí ( http://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/viewFile/315146/405273) per en Jaume Massó.

Esperem que el resultat final no ens faci penadir-nos de la feina feta.

 

( A la foto, un acte en defensa del Teatre als anys 70, quan tots érem molt més joves…)