La revista “Viu a fons Tarragona” ofereix un ample reportatge sobre la ciutat i el patrimoni de 28 págines i moltes fotografíes de la ciutat, els monuments i les persones que tenen influència en la seva preservació. Com indica l’enllaç, es pot veure a ISSUU.
A la foto, destacats membres de la Junta Directiva de la nostra entitat: F. Barriach, JMV Arbeloa, P. Alió, R. Gabriel y O.Martín
El passat dissabte 14 de novembre al matí un nodrit grup d’una quarantena de persones va poder visitar la Biblioteca del Seminari. El Sr. Sergi Guardiola en qualitat de tècnic de la biblioteca, ens va fer una exaustiva i didàctica guia per aquestes modernes dependències i nous serveis de l’antic Seminari Pontifici. En aquest sentit, dins de l’obra social de l’Ésglésia, tots els tarragonins i tarragonines tenen al seu servei una moderna i segurament per a molts desconeguda biblioteca amb tots els requisits imprescindibles en una instal·lació d’aquest tipus, i a la lliure disposició de tots els ciutadans. La nostra sorpresa per l’ingent tasca de revalorització de l’edifici i equipaments no va quedar aquí sinó que va fer un salt qualitatiu en la visita a l’antiga biblioteca del Seminari, on es custòdia en òptimes condicions i en un ambient enigmàtic, una quantitat ingent de llibres (uns 120.000 volums) corresponent també a incunables, pergamins i manuscrits que es remunten a l’època medieval. També vam poder gaudir de la presència del director de la biblioteca Mn. Albert Viciano Vives qui ens va obrir gentilment les portes de bat a bat. Hem d’agrair l’afectuosa rebuda i l’atenció cordial que en tot moment aquestes persones i la institució que representen han professat vers l’Arqueològica per poder dur a terme aquesta activitat.
La segona part de la visita, en aquest cas fugaç i per sorpresa pel públic assistent, va consistir en l’accés (gràcies a la gentilesa de Mn. Antonio Martínez Subías, responsable del patrimoni artístic i documental del Capítol catedralici) a un espai ben diferent a l’anterior, tot i que també curosament custodiat per l’Església. Ens vam dirigir al claustre de la Catedral per entrar dins les antigues cases dels Canonges, lloc on es conserva un magnífic llenç de mur romà d’uns 8 metres d’alçada de l’antic temenos o recinte de culte, corresponent a la terrassa superior del fòrum Provincial de Tàrraco. Aquest mur d’impecable factura romana en opus quadratum i carreus encoixinats encara conserva perfectament algunes de les finestres idèntiques a les que s’han documentat en altres immobles de la part Alta, com a la seu del col·legi d’Arquitectes per posar un exemple.
Amb aquesta última visita guiada finalitza el programa previst dins les activitats de Tardor’2015 organitzat per l’Arqueològica. Hem d’agrair el suport donat per les diverses institucions i persones que desinteressadament s’han ofert a ensenyar i explicar elements del patrimoni tarragoní i de l’entorn sovint desconeguts pel públic general.
Així mateix tal i com va posar de manifest la nostra Presidenta la Sra. Pilar Alió, atès la bona acollida per part del públic assistent a les visites i al cicle de conferències, es preveu la realització de noves activitats d’aquest tipus dedicades als socis de cara a la primavera i amb l’arribada del bon temps.
El passat dia 10 de novembre Dr. D. Jordi López Vilar (ICAC) y Dra. D.ª Diana Gorostidi Pi (ICAC / Universitat Rovira i Virgili) presentaren una ponència sobre “El colegio apostólico visigodo de Sant Miquel de Terrassa (Barcelona) al SEMINARIO DE ARQUEOLOGÍA, ARTE E HISTORIA MEDIEVALES que amb el títol de “La iconografía de los apóstoles y su evolución en la Edad Media” Hispánica tingué lloc al Museo Nacional Arqueológico de Madrid
Amb un títol invers (Del paper a les pedres) la nova edició en paper de la revista Fet a Tarragona, es presentà aquest dimarts passat al vespre a l’Espai Turisme, amb un dossier dedicat al patrimoni, en motiu del quinzè aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de la Tàrraco romana com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
Recomanable.
(A la foto el catedràtic Ruiz de Arbulo, el director de la revista Ricard Lahoz y el membre de la nostra societat Francesc Barriach, que intervingueren a l’acte de presentació)
Dins el cicle de visites guiades de tardor que des del mes d’octubre l’Arqueològica organitza pels socis, el dissabte 7 de novembre va tenir lloc la “Ruta Lorcada”, un recorregut per diferents espais que Federico García Lorca (juntament amb Salvador Dalí) va veure en la seva ‘incògnita’ visita per les festes de Santa Tecla de 1935. Començant a l’Arxiu Històric a l’antiga Tabacalera on la Maria Elena Virgili ens va fer un resum de l’exposició organitzada a tal efecte, i després de visitar part de la Necròpoli, el nombrós grup es va dirigir en autobús fins al Passeig Arqueològic. Les explicacions es van intercalar amb la lectura de poemes magistralment interpretats per l’actriu tarragonina Mercè Rovira. També es va fer un recorregut a peu per la part Alta amb l’objectiu de conèixer les activitats que diverses institucions han realitzat en el present homenatge en record del poeta andalús. D’aquesta manera es va poder entrar a l’Antic Ajuntament, la seu de l’Arqueològica, el Museu d’Art Modern i el Teatre Tarragona. Aquesta ruta s’emmarca dins un congrés organitzat per Maribel Calle de la URV amb la presència d’importants especialistes en la vida i obra de Lorca, com Gabriel Pozo, Pepa Merlo, i sobretot la il·lustre Antonina Rodrigo. Cal agrair a les diferents institucions l’esforç i recursos destinats per portar a bon terme aquesta iniciativa cultural, i especialment a l’artista Josep Maria Rosselló. La devoció lorquiana li ve de lluny, però serà a partir de conèixer a través de Jordi Rovira Soriano la famosa entrevista que Lluís de Salvador li fa a Lorca per l’estrena de l’adaptació de la “Dama Boba” de Lope de Vega (amb la interpretació de Margarida Xirgu) i la seva misteriosa anterior visita, que es va anar gestant en la seva ment inquieta i fecunda aquest homenatge en el 80 aniversari de la seva presència tarragonina. Pensem que aquest ha estat un just record al músic, dramaturg i poeta granadí que va quedar meravellat per la gent de Tarragona, la festa, i la seva romanitat, regalant-nos frases lapidàries que quedaran per la posteritat respecte un patrimoni que per ell era “Roma pura”.
Dins del cicle de visites guiades de tardor el passat dissabte 31 d’octubre un grup d’unes 30 persones entre socis i interessats, van poder gaudir d’una extensa visita al conjunt arquitectònic del castell del Catllar amb les precises explicacions del Sr. Josep M. Gavaldà i el Sr. Josep Saragossa. Un dels fets destacables d’aquest conjunt és l’existència d’una seqüència d’hàbitat contínua que des d’un punt de vista diacrònic va de l’edat del bronze fins l’actualitat. També els llargs treballs d’excavació i restauració, així els importants recursos emprats, han salvat segurament de la degradació o fins i tot destrucció un important llegat arquitectònic i arqueològic, en un esplèndid exemple a seguir en la preservació i difusió del patrimoni històric. Actualment l’oferta no es limita solament a la visita al monument ja que és també el Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià, i disposa d’unes òptimes instal·lacions amb terrassa panoràmica inclosa disponible per revertir en la cultura i el gaudi dels seus conciutadans.
Seguint amb el cicle de Visites Guiades de Tardor organitzat per la nostra entitat, el dissabte 24 d’octubre un grup d’uns cinquanta socis va poder gaudir de les detallades explicacions del nostre guia-arqueòleg Jordi López Vilar, i també del nostre secretari Oscar Martín, en la visita al conjunt monumental de la necròpoli paleocristiana. En primer lloc vam recórrer l’exposició “El Món de la Mort. Síntesi prefigurativa del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona”, on s’atresora un recull de les peces arqueològiques més representatives trobades en les diferents excavacions, per després continuar a l’exterior amb la resta de la necròpoli. El plat fort però va tenir lloc amb l’accés a espais tancats al públic durant més d’una generació com les criptes i sobretot l’antic Museu inaugurat el 1930 construït per iniciativa de Mn. J. Serra i Vilaró. Vam poder gaudir també d’un amfitrió d’excepció amb la presència i explicacions del Sr. Xavier Llovera, de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural que molt gentilment ens va obrir les portes i ens va informar puntualment sobre el pla d’acció futur en el patrimoni arqueològic i monumental sota les competències de la institució que ell representa.
Fa anys una visita similar despertava emocions diverses a Angel del Arco, que el 1923 escrivia el text adjunt sobre la cripta dels tres màrtirs:
(Clicar “read more“)
La segona cadena de RadioTelevisión Española ens ha regalat una excel·lent producció sobre l’enginyeria romana, amb realitat virtual i unes explicacions acceptables (i algun error mínim). Es pot veure al podcast de TV2 o directament a la següent adreça de la Intenet: ow.ly/2bvX5F
Durant la visita a la pedrera romana del Mèdol es va comentar l’ús que se li va donar per a la celebració de concerts en el passat. Les evidències històriques són escasses, però d’algunes en tenim relats i foto:
16 de Setembre de 1930
EL I CONCIERTO-NATURA DE “EL MEDOL”, CONSTITUYE UN EXITO COMPLETO
No nos equivocábamos días atrás al afirmar que el I Concierto Natura de “El Mèdol”, había despertado el más vivo interés en Tarragona y aún fuera de ella. La realidad lo ha demostrado en forma fehaciente, pues el éxito de concurrencia no pudo ser mayor, dadas las posibilidades del terreno para la colocación de sillas.
RITA BROSA
Rita Brosa, la admirable pianista de tierras tarraconeses, también por lo mismo que es nacida en Reus, fue para los oyentes una simpática revelación, que causó en todos la impresión más favorable. Pese a la dificultat que ofrece siempre la ejecución de obras de concierto en un piano nuevo, supo dar a la interpretadas tal relieve y brillantez que no era posible exigir más. Sus dotes interpretativas, su temperamento y su maestría, quedaron de manifiesto, tanto en los estudios de Chopin (cuyas melodías tenían un especial encanto al palpitar en aquel romántico recinto surgido de las aladas manos de la artista) como en el “Suspiro” de Litz, “Mallorca” de Albéniz y la “Danza del Molinero” de Albéniz.
La labor de Rita Brosa, exquisita y sobria como corresponde a quien conoce y siente los secretos y recursos del arte pianístico sin abusar nunca de ellos con irrespetuosos efectismos, satisfizo plenamente al auditorio, que la hizo objeto de tantas demostraciones fervorosas de asentimiento y simpatía, como obras ejecutó en la parte del programa a ella confiada. Y digamos para el final que en una fiesta de la acusada espiritualidad de esta que reseñamos, nada podía producir al público más halagadora y adecuada impresión, que la causada por el arte de esta pianista que además de ser una excelente artista, es una bella y encantadora mujer.
EL SERVICIO DE AUTOMNIBUS
No fue este servicio todo lo perfecto que hubiera sido de desear, por la actitud poco razonable que adoptó, según se nos dice, el dueño o encargado de alguno de los carruajes. Este hecho, y el accidente ocurrido a uno de los coches que debía recoger a los últimos espectadores en su regreso a la capital, ocasionó algunas molestias, que se vieron agravadas por la lluvia que, providencialmente, cayó cuando ya el concierto había terminado y se hallaban en Tarragona la inmensa mayoría de los concurrentes al mismo. Aquel mismo accidente, originó cierto contratiempo a unas familias que acompañando a la admirable pianista Rita Brosa, debían ser conducidas por aquel carruaje desde esta ciudad a la Canonja, de cuerdo con lo establecido por la Comisión organizadora. En el fondo, fue debido todo esto al hecho de haber tenido que ser aplazado el Concierto, pues en la fecha 21 de Agosto en que debía primeramente celebrarse, por la mayor duración de la tarde y seguridad del tiempo, el regreso de la concurrencia hubiérase podido efectuar en forma perfectamente normal.
17 de Setembre de 1930
OPINIONES AJENAS SOBRE EL I CONCIERTO-NATURA DE “EL MÈDOL”
Como estaba anunciado, el domingo tuvo lugar en “El Mèdol” un concierto a cargo de la pianista Rita Brosa y de Juan Gibert, violoncelista, y a beneficio de la colonia escolar de la playa del Milagro que sostiene la Junta provincial antituberculosa.
Un viaje en autobús desde Tarragona, con las deficiencias de organización propias de tales casos; rosario de automóviles en la carretera; bocinazos a granel; Cantón y Shanghai en sendos letreros sobre unas barracas; los chinos no se ven pero se vislumban; a lo largo de la cinta asfaltada, piedras blanas, antipáticas, que marcan las lindes de los cotos de caza, exclusivismo. Un éxito de público, no una multitud, pero sí una estupenda selección.
“El Mèdol”. Manifestación a través de los siglos de la grandeza romana y del sentido patricio de los romanos; elegancia de línea, aún en esa aguja que se yergue altiva en competencia con pinos y cipreses. El romanticismo perdió uno de sus mejores escenarios: los románticos no supieron apreciar esta “trouvalle”. Chateaubriand de haberlo visitado, hubiera situado en su recinto el último capítulo de “El último abencerraje”. El concierto, algo de buen tono y verdadero recreo de espíritu. Rita Brosa tocó con mucho sentimiento y dominio del mecanismo, entre otras composiciones, “La danza del molinero” de Falla, a la que supo imprimir su verdadero sabor, y “Mallorca”, la conocida obra de Albéniz, que bordó primorosamente. Juan Gibert, acompañado por aquella, sacó un estupendo partido de la obra de Turina “Jueves santo a media noche” y del intermezzo de “Goyescas” del malogrado Granados, realizando una verdadera filigrana en la “Canción India” de Rimsky-Korsakoff.
Ambos artistas recibieron calurosos aplausos de la concurrencia.
En resumen, un éxito completo y de todos.
