Teatre – s romans

Una breu excursió per la vora mediterrània de la península m’ha dut a Cartagena, la Cartago nova i més endavant a Málaga. Ambdues ciutats mostren els seus teatres romans com a les joies arqueológiques més visitades. Be que una mica més preservats, apenes mantenen les grades i la subestructura, reconstruïts amb més o menys fortuna i molt discretament museificats.

Comparances a banda, cal recordar que teatres romans hi ha arreu i que les seves importàncies relatives depenen del context arqueològic que els envolti. No tant el seu ús com a recintes d’espectacles aprofitats a l’actualitat, que les arts dramàtiques modernes–o clàssiques reproduïdes–ja poden trobar acollida en altres instal·lacions.

Confiem que sabrem donar al nostre teatre romà l’ùs adient, incorporant-lo a tota la dotació monumental per a gaudi de tothom i en consonància amb els requeriments UNESCO per l’herència patrimonial mundial.

 

 

Dones i Arqueologia

L’Observatori de la Igualtat de la URV publica anualment, des de 2009, un calendari dedicat a dones que han estat rellevants en un àmbit de coneixement determinat. El calendari de l’Observatori fa visible el nom d’aquelles dones que han contribuït a l’avenç de la ciència. Enguany dedicat a Dones i Arqueologia , és una proposta de l’Observatori per la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili pel respecte al principi d’igualtat entre dones i homes. En aquesta ocasió ha estat realitzat per un equip d’expertes en Arqueologia i en aspectes de diversitat del Departament d’Història i d’Història de l’Art de la universitat tarragonina.

 

Comencen les obres al Teatre Romà. Controversies

Els mitjans de comunicació aquesta setmana van plens de referències a l’inici de les obres del Teatre romà de Tàrraco. A la nostra entrada anterior recollim la notícia. Fins i tot la cadena nacional de televisió va emetre ahír un petit reportatge. També s’ha recollit la història de la recuperació del jaciment ara fa 40 anys i la lluita civil per a evitar la seva destrucció.

Surten però, a la llum, algunes controvèrsies sobre el projecte de restauració i, sobre tot el tractament del jaciment per a donar accés al públic i fer una reconstrucció virtual de les grades de la cavea. les reticències ja es van manifestar l’estiu passat a la premsa local per part dels experts JM Macias i Jordi Lòpez, Director del nostre Butlletí, proposant uns elements de reflexió.

Al Teatre s’han fet varies i intenses excavacions. Un històric fins al 1977 es pot trobar publicat al nostre Butlletí ( http://www.raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/viewFile/315146/405273) per en Jaume Massó.

Esperem que el resultat final no ens faci penadir-nos de la feina feta.

 

( A la foto, un acte en defensa del Teatre als anys 70, quan tots érem molt més joves…)

 

 

 

Teatre romà, finalment

ANNUNTIO GAUDIUM–potser no tan–MAGNUM, però deu n’hi do: han començat les obres de rehabilitació de les restes del Teatre romà de Tàrraco (foto)

Com anunciat, aquest matí han començat les actuacions sobre el jaciment. Un reportatge de Carina Filella al diari EL PUNT-AVUI (http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1037266-inici-d-obres-al-teatre-de-tarraco.html aparegut a començament d’any, explica que l’autor del projecte és Antoni Gironès, que ha plantejat no només una revaloració de les restes romanes, sinó tota una actuació urbanística que ha de convertir els aproximadament 6.000 metres quadrats que ocupa el jaciment en “un espai públic que serà travessable com a parc arqueològic”. La museïtzació de les restes hi planteja un element d’una gran estructura de ferro que reproduirà la cavea i que permetrà que el visitant entengui l’envergadura de l’antic teatre. Un altre dels elements centrals serà el Centre d’interpretació que es construirà a la cantonada dels carrers Sant Magí i Caputxins.

El pressupost es de 701.154 euros, que aporten la Generalitat i, s’espera, el Ministeri de Foment, a través del programa de l’1% cultural. El termini de les obres és cap a l’estiu, quan comença la temporada turística forta.

Esperem donar un seguiment de les obres.

 

 

 

Annuntio vobis gaudium magnum: habemus… edició digital del Butlletí!!!

Comencem el nou any portant el nostre Butlletí al nou món del segle XXI. Finalment hem acabat la tasca de digitalitzar tota la col·lecció dels Butlletins de la Societat i, des del dia 1 de gener, està disponible en .pdf en el repositori RACO  Revistes Catalanes amb Accés Obert . Inicialment, des del darrer número corresponent al 2013 fins al, anant cap enrrera, 1973. La resta, fins al primer de 1901, estaran disponibles ben aviat. L’accés és, doncs, obert i lliure per a tothom. El repositori permet l’ús de paraules per a la cerca al títol, autors, resum, termes de l’ndex i text complet, o bé per anys,  i força ràpidament.

A més queda obert a cercadors com Google Scholar, i esperem que aviat ho sigui des d’altres plataformes.

Aquest esforç, dins del nostre compromís de transferència del coneixement, ha estat posible per la feina i inestimable disposició de l’editor del Butlletí, Dr. Jordi López, el comitè editorial del Butlletí, i la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i els seus Serveis Territorials a Tarragona.

 (Clicar a l’imatge per a visualitzar una pàgina al RACO. Precisament el nùmero 23 del Butlletí a la imatge inclou l’article “El Butlletí arqueològic: la gran aportació de la bibliografía tarragonina de la RSAT, del que fou autor el nostre traspassat president Jordi Rovira, on explica la trascendència de la nostra publicació)

 

 

 

Feliç any 2770 a.u.c.

Que el proper any us sigui propici a tots, any 2770 AB URBE CONDITA, es a dir d’ençà la construcció de la ciutat de Roma.

La RSAT us desitja a tots Bones Festes!!

Als socis i amics, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense desitja a tothom unes Bones Festes, siguin Nadal, Hanukkah, Kwanzaa o Saturnalia, que ja fa més de 20 segles que celebrem el solstici a Tàrraco.

 

El Fòrum Provincial de Tàrraco, ocult per les terrasses del bars

terrasses-a-la-pl-les-colsEl fòrum més gran de l’Imperi romà és a Tarragona i constitueix un dels monuments de la llista del Patrimoni Mundial de la ciutat. Com a tal, ha de ser protegit i s’ha de facilitar la seva visibilitat de cara a que la població i el turista puguin gaudir d’aquest grandiós monument avui immers en els carrers de la Part Alta.

No obstant això, la proliferació de terrasses aquests últims mesos ha provocat una invasió de tendals, ombrel·les i altres elements similars que han acabat ocultant parts considerables del monument. Aquest creixement descontrolat fa impossible, avui dia, i especialment els caps de setmana i en temporada alta, contemplar i fotografiar el monument.

Un breu recorregut pels carrers descobreix una realitat que les administracions (Ajuntament i Generalitat) no haurien d’haver permès. Sortim de la plaça del Rei on, com a única excepció, encara es pot admirar íntegrament el Castell del Rei. Quan enfilem el carrer Santa Anna, passat el campanar de la Trinitat, una sèrie de taules amb ombrel·les i cartells tapen la vista d’una notable mur de carreus del segle I dC. La plaça del Fòrum ja és tot un poema, amb un mar de taules, cadires i ombrel·les que impossibiliten el simple pas, a més d’ocupar il·legalment el llarg banc que segueix la línia del carrer Merceria. Els mur romà queda darrera tot tipus de veles, i inclús s’ubiquen taules sobre les mateixes pedres romanes.

El següent pas és la plaça de les Cols, on una sèrie de tendals fixes tapen completament el grandiós mur romà de forma que s’ha tornat ara invisible. Tampoc se’n lliura la magnífica porta romana de la plaça Pallol, amb taules i veles al costat mateix. Finalment, les restes de la plaça Rovellat també han estat ocupades recentment per taules i cadires a tocar de les mateixes pedres.

Aquesta situació és indigna, atempta contra el patrimoni i dóna una visió tercermundista de la ciutat. La llei marca que les restes monumentals han de poder ser contemplades i de cap manera poden quedar ocultes a tots pels interessos particulars d’uns pocs. L’administració ha d’actuar ja i posar ordre a aquesta situació que se li ha escapat de les mans.

(J.L.)

 

 

Visitar el castell del Catllar

imgres-2Amb la Fundació Castell del Catllar de la que la RSAT forma part, s’ha acordat oferir l’entrada gratuita als membres de la societat al Centre d’Interpretació dels castells del Baix Gaià.

 

 

Les termes de Sant Miquel

solar-de-les-termesArticle de Carles Gosàlbez a DiariMés: Les termes de Sant Miquel, dues decades sota una capa de grava  Ai!, el patrimoni…

(A la foto de DiariMés, el solar abandonat)