Reunió del Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya. 2026-2030

/in /by

El passat 30 de maig de 2025 va tenir lloc una reunió per a la preparació del Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya. 2026-2030, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la qual hi van participar arqueòlegs de la demarcació de Tarragona juntament amb professionals de l’arquitectura, la restauració de béns culturals o la història, a la qual hi va ser convidat el president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

La reunió es va celebrar en el Conjunt Arqueològic de Centcelles (Constantí, Tarragonès) i corresponia a una de les sis taules territorials creades a l’efecte, amb la finalitat de recollir, de la manera més àmplia possible, les reflexions sobre la situació i  les necessitats del sector, així com els reptes i possibles accions entorn les qüestions següents: Governança, Actuacions preventives, Recerca, Protecció, Finançament i foment, Gestió de la informació i difusió, Entorn professional i formació, i Materials, conservació i analítiques. 

Les aportacions de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense van incidir, entre d’altres qüestions, en la necessitat d’actualitzar la normativa sobre el Patrimoni Cultural Català, atès que l’actual Llei data de 1993, i la incorporació com a membres de ple dret en els òrgans decisius sobre el Patrimoni Cultural de la societat civil mitjançant les associacions proteccionistes del Patrimoni, com és l’Arqueològica. Concretament es va indicar les Comissions Territorials del Patrimoni Cultural com un òrgan imprescindible en el qual intervenir.

Les aportacions de la Taula territorial de Tarragona, juntament amb la de la resta de taules territorials, contribuirà a la elaboració del Pla d’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya, amb l’horitzó posat en l’any 2030.

 

Visita guiada a Centcelles (Constantí)

/in /by

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense, juntament amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas, de Torredembarra, vam realitzar una visita a les restes romanes de Centcelles, Constantí, el passat 27 d’abril de 2025. 

Les explicacions sobre el conjunt van anar a càrrec del secretari de la nostra entitat, Òscar Martín, el qual va fer una molt ben documentada, extensa i profunda exposició tant dels orígens de les investigacions sobre Centcelles, des de les primeres noticies en època moderna fins l’actualitat.

També explicà les diferents interpretacions que en el decurs dels anys s’han anat fent sobre aquestes restes, com a vil·la senyorial o mausoleu, per exemple, així com la vinculació a estaments civils o religiosos.

La visita consistí en el recorregut per les diferents estances, amb especial deteniment a la sala de la cúpula, on es conserven els famosos mosaics, que van ser motiu de gran admiració per tots els assistents, i també a les diferents restes arqueològiques exteriors.

Volem agrair les facilitats ofertes pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona per la realització d’aquesta activitat a Centcelles, que aplegà una cinquantena de persones de les dues entitats.

 

 

Canvis a la Junta Directiva

/in /by

El passat dia 29 d’abril es va celebrar la Junta o Assemblea General ordinària de la nostra entitat, en la qual, entre altres qüestions, es va aprovar la Memòria de Secretaria corresponent a l’any 2024, l’estat de comptes i la previsió de pressupost per a aquest any 2025.

Així mateix, tal i com estableixen els Estatuts, es va procedir a la renovació parcial de la Junta Directiva, essent els càrrecs a renovar el de vicepresident, tresorer i quatre vocals. Es va presentar una única candidatura per a aquests llocs, que va ser aprovada per l’Assemblea. La candidatura estava formada per Jordi López com a vicepresident, Manel Crespo com a tresorer, i Lluïsa Serres, Conxita Rovira, Miquel Pujol i Jaume Teixidó com a vocals.
Amb tot, des de l’Arqueològica volem agrair la tasca i dedicació dels membres que fins ara formaven part de la Junta Directiva però que per motius personals no han continuat formant-ne part. Francesc Barriach, Manuel Güell i Antoni Pujol, per a tots ells el nostre reconeixement i estima. També agrair a Conxita Rovira la seva tasca anterior coma tresorera durant molts anys tot i que seguim comptant amb ella a la Junta Directiva com a vocal. Moltes gràcies!

La RSAT amb el festival Tarraco Viva 2025

/in /by

El festival romà de Tarragona, Tarraco Viva, celebra enguany la seva XXVII edició, dedicada a la Plebs. La RSAT hi col·labora, una vegada més, acollint una de les activitats organitzades: el monòleg històric que representa Paco Tovar i l’associació Tarragona 1800, i que porta el títol de “Hernández Sanahuja. Un pioner en la re-descoberta de Tàrraco”.

El cap de setmana del 17 i 18 de maig es van fer tres passis, i el proper cap de setmana n’hi haurà tres més:

Dissabte 24 a les 12:00h, en català

Dissabte 24 a les 17:00h, en castellà

Diumenge 24 a les 12:00h, en català

Les entrades es poden adquirir a la web de l’organització: HERNÁNDEZ SANAHUJA – Tarraco Viva

Rellegint les “Visions tarragonines”: Quan es pagava per entrar a la ciutat

/in /by

Aquestes darreres setmanes s’ha incoporat al llenguatge com a una paraula antiga que ha actualitzat la presència mediàtica quasi quotidiana del nou (de bell nou perquè ja ho havia estat) president dels Estats Units Donald Trump: aranzels. La paraula surt al DIEC i al Termcat, probablement manllevada de l’espanyol, i li donen un origen de l’àrab. Es refereix a les taxes que el govern Americà vol imposar als béns i mercaderies que entrin als Estats Units. Uns percentatges notables sobre el valor que tinguin tals béns vinguin d’on vinguin, però i especialment, els procedents de la Xina i alguns altres països asiàtics, creant això un daltabaix en el comerç internacional. Un comerç que ja fa unes dècades s’ha globalitzat, ha rebut aquestes imposicions amb una gran incertesa i neguit.

Jordi Rovira ens recorda en el seu article de La Vanguardia de quan l’entrada de béns (i la sortida) a la ciutat estava vigilada i taxada pels “burots”. La ciutat medieval i la moderna, encerclada per les muralles romanes, tancava les portes a la nit. De dia, qualsevol que volgués entrar, especialment si portava béns o queviures, era registrat i sobre l’estimat valor de les mercaderies, havia de pagar un tribut o “consum”. Evidentment que això encaria les mercaderies i això empipava a tothom. Com que el destí de la recaptació no semblava mai clar ni la ciutadania en tenia cap control, naturalment era un impost odiat i, en més d’una ocasió, en moments revolucionaris, es van cremar les casetes dels burots.

Dins les incerteses de la vida, ja es diu que només hi ha dues coses que són certes i inexorables: la mort i els impostos.

Xavier Allué

 

 

(Comentari a l’article de Jordi Rovira “Quan es pagava per entrar a la ciutat” publicat a La Vanguardia el 28 de novembre de 2008)

Visita guiada a la vil·la romana del Moro (Torredembarra)

/in /by

El passat dia 6 d’abril es va fer una visita a la vil·la romana del Moro, una activitat conjunta entre el Centre d’Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. La passejada va comptar amb una seixantena de socis d’ambdues entitats, i va ser guiada per l’arqueòleg Jordi López. Els assistents van poder apreciar les restes de les dues vil·les superposades que es troben a l’indret, observant les restes pertanyents a cadascuna de les fases, acabant amb les termes i la seva coneguda Tartana, que són les construccions més ben conservades del jaciment. Seguidament el grup es va desplaçar al Camí del Moro per contemplar les restes de l’aqüeducte que duia l’aigua a la vil·la, i que ha estat estudiat en el marc del projecte dels aqüeductes romans que s’està executant des de l’ICAC. Per acabar, els participants van poder contemplar les restes d’una altra vil·la romana, inèdita, que es troba en les proximitats.

 

Junta general ordinària (29 abr 2025)

/in /by

D’acord amb els articles 18.1, 19 i 24 dels Estatuts de l’entitat i l’Acord de la darrera sessió de la Junta Directiva, de 8 d’abril de 2025, es convoca als socis i sòcies de la RSAT a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper dimarts dia 29 d’abril de 2025, a les 19:00h, a la seu de la Reial Societat Arqueològica Tarragona, al carrer Major, 35, principal de Tarragona.

 

RSAT_Convocatoria_JGO_2025

Visita al MNAT rehabilitat

/in /by

Aquest dimecres, els socis i sòcies de la RSAT, hem gaudit de l’oportunitat de visitar l’edifici del Museu Nacional Arqueològic de Tàrraco. La seva directora, la Sra. Mònica Borrell, ens ha acompanyat per cadascuna de les sales de les diferents plantes del museu per mostrar-nos la rehabilitació arquitectònica que s’ha fet a l’edifici; alhora que ens il·lustrava el projecte de la futura exposició permanent. Hem conegut també l’intens procés de restauració pel que ha passat el mosaic dels peixos, així com la cúpula de la vila dels Munts. Finalment, ens han mostrat el projecte de rehabilitació integral de la Necròpolis de Tàrraco.

Des d’aquestes línies volem agrair a la Sra. Borrell i a tot el seu equip el tracte atent i professional que ens han ofert en la completíssima i minuciosa visita; la sensibilitat que han mostrat cap a la RSAT diu molt en favor dels principis que compartim, de defensa i protecció del patrimoni.

Tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona: Les pintures gòtiques de Ca l’Ardiaca

/in /by

L’Associació Bibliòfils de Tarragona es complau a convidar-vos a la Tertúlia titulada “Les pintures gòtiques de Ca l’Ardiaca”, a càrrec de la Dra. Emma Liaño Martínez, que se celebrarà a la seu de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense el proper dijous 27 de març de 2025 a les 19:00h.

 

Acte de presentació del llibre “El Pla Especial de la Part Alta de Tarragona”

/in /by

Ahir dilluns al vespre, els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat van acollir la presentació del llibre d’Antoni Pujol Niubó, titulat “El Pla Especial de la Part Alta de Tarragona. L’execució del PEPA i la seva influència en la millora urbana”. La sala d’actes estava plena de gom a gom, amb els familiars, els amics, els companys de carrera i de professió de l’Antoni, i també amb un nombrós grup de socis i sòcies de la RSAT.

A la taula acompanyaren l’Antoni el Director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Sr. Ricard Ibarra, qui va introduir l’acte; el conseller d’Urbanisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Sr. Nacho García, que va posar en valor les actuacions per protegir i ressaltar el patrimoni de la Tarragona romana; i el president de la RSAT, Sr. Joan Vianney Mª Arbeloa, qui va fer un acurat resum de les parts de l’obra. L’acte el va cloure l’Antoni, a través de la veu de la seva dona Glòria, fent un agraïment als presents, recordant la figura del president de la RSAT Jordi Rovira Soriano, i remarcant la transformació que va significar la recuperació d’una Part Alta molt empobrida, donant pas a la que actualment gaudim.

 

Compartim a continuació algunes imatges de l’acte:

 

 

Els socis i sòcies interessats en disposar d’un exemplar del llibre, poden passar per la seu de la RSAT contactant abans a través del correu informacio@arqueologica.org