La cata de la plaça del Rei

Ja va sent hora de donar-li un tractament a la cata arqueològica que està al costat nord de la plaça del Rei. El que potser fou un voluntariós projecte de donar visibilitat al substrat que pogués donar idea de fins on estava el terra del fòrum provincial i estructures adjacents, ha esdevingut una andròmina impresentable. L’opacitat del vidre, la manca d’il·luminació, la brutícia i el desordre amaguen una història d’abandonament i unes altres petites històries adjacents. La vora d’acer coreten, a joc amb la no gaire afortunada “moderna” i, alhora, esperpèntica, tanca del Pretori, a l’altra banda de la plaça, per la seva alçada, convidava a seure. Mala tria, sobretot a l’estiu quan el sol escalfava l’acer de tal forma que més d’un (o d’una) turista s’ha cremat el cul en seure-hi. Per evitar aquests accidents, el municipi va decidir rodejar l’andròmina amb una tanca de jardí de ferro, “cutre” i desescairada amb la peça, que si bé prevén les cremades de cul, no ha contribuït gaire a l’estètica del lloc. Més recentment, la propietària d’un establiment d’hostaleria proper, s’ha apiadat de la “cosa” i ha afegit una heura decorativa.

Durant un temps, al forat hi vivia un gat, del que una jove veïna en prenia cura i donava menjar. Un dia la veïna va marxar i s’endugué el gat. Un altre veí preocupat del fet que molts desaprensius hi llençaven brossa i envasos de plàstic, sobretot durant les festes, ho va tapar amb una pasta acrílica, d’aquestes color taronja de les que fan cobriment de mitjaneres.

Ens informen del departament de Cultura de l’ajuntament que ja han posat fil a l’agulla per donar-li un destí definitiu a la cata que sembla que serà la seva desaparició, cobrint els carreus descoberts, colmatant amb sorres el forat i restablint el paviment. Només queda per decidir quina partida pressupostària i de quin departament municipal se’n farà càrrec de l’obra, cosa que, com sabeu, no és mai fàcil…