Confinats però oberts al món

L’ajornament de la darrera activitat de la nostra societat ha quedat penjat sense explicació, que estimem deguda. Pels que ara ho llegeixin i els que ho facin al futur, la detenció brusca de l’activitat social ha estat causada per les ordres de confinament i estat d’alarma degut a una epidèmia, ara ja, pandemia, causada per un virus respiratori, el CoViD-19 (Acrònim de “COrona VIrus Disease, de l’any 2019) que està afectant molts països arreu del món. Les epidèmies i la ciència que les estudia, l’Epidemiologia, sempre han estat condicionades a un context històric. Des de les descrites per Hipòcrates fins a la Sida, passant per la pesta negra, la verola de fa 130 anys o la pandèmia de grip de l’any 1918, la humanitat s’ha enfrontat el repte de l’ominosa aparició de fenòmens que amenaçaven de destruir-la i, lamentablement i en algunes zones concretes arribaven a aconseguir-ho. Les pestes i epidèmies de l’antiguitat corresponen al registre històric de fenòmens epidèmics d’aparició més o menys sobtada i inesperada. Les epidèmies han estat responsables de l’aparició i desaparició de cultures i poblacions, de determinants de l’esdevenir històric com les guerres, ciutats assetjades o altres desastres.
Tarragona, l’antiga Tarraco romana, va quedar deserta al segle VIII de l’era cristiana i probablement va romandre abandonada durant més de tres-cents anys després d’una combinació de guerres i epidèmies que van destrossar el seu teixit social. Això però, per què el que es va perdre van ser els registres, sense els quals no es pot escriure la història. Les troballes arqueològiques de materials no peribles, com ceràmiques i estructures ens ajuden a entendre que potser l’abandonament no va ser tan total. Des d’aquest web confiem que d’aquesta nova plaga ens en sortirem i, mentrestant intentarem mantenir la comunicació, ara que la Internet ens permet viure i escriure la història connectats.

X.A./RSAT