Activitats de tardor – Conferències – Visites

Esdeveniments diversos han retardat la programació d’activitats de la societat durant el darrer trimestre de l’any. Algunes ja s’han celebrat, com la interessant visita a la vil·la romana de La Llosa a Cambrils i el Museu Molí de les Tres Eres que es va fer el 28 d’octubre, amb una nodrida assistència.

Tenim pendent la presentació del darrer volum 38-39 del Butlletí, ara ja imprés però que no ens ha arribat encara. Tan aviat com els butlletins estiguin disponibles anunciarem la seva presentació formal.

CONFERENCIES:

  • 15 de novembre, dimecres, a les 19:30 h. Conferència “L’assentament protohistòric de La Cella (Salou, Tarragonès). Un port-of-trade al litoral cessetà”, per Jordi Diloli, Ivan Cots i Jordi Vilà.
  • 22 de novembre, dimecres, a les 19:30 h. Conferència “La pedrera romana del Mèdol. Darreres novetats”, per Anna Gutiérrez Garcia-M. i Jordi López Vilar.

Ambdues es faran a la sala d’actes de la nostra seu, carrer Major 35, pral.

VISITA ARQUEOLÒGICA:

  • 25 de novembre, dissabte. Visita als jaciments del Bosc de la Marquesa: Embarcador romà de la Roca Plana, pedrera de la Punta de la Creueta i torre de Mas Grimau. Punt de trobada: Urbanització de la Mora c/ Baix Llobregat cantonada amb c/ Baix Camp, a les 11:00 h. Guia: Jordi López Vilar.

NOTA PELS SOCIS:

Aquest anunci s’ha enviat també per correu electrònic a tots els socis que ens han facilitat la seva adreça. Seria molt convenient que aquells que no ho hagin fet, ens la facin arribar per tal d’agilizar la tramesa de notícies i anuncis.

E-mail: informacio@arqueologica.org 

Preservar la creu de terme

Com a conseqüència a l’arrencada de la mèlia centenària que hi havia davant de la Diputació per la ventada de fa uns dies, la creu de Sant Antoni queda molt més visible. I ara es fa evident la qualitat del grup escultòric, al temps que augmenten les preocupacions per la seva conservació. Salvada per la sort, en caure l’arbre cap a l’altre costat, ara el major perill per al monument és la contaminació atmosfèrica i l’erosió.

Potser es temps de pensar de fer una bona còpia amb materials resistents com són les actuals resines amb pols de marbre o similars, i que l’original es pugui conservar al Museu d’Història de Tarragona, degudament acompanyada de la informació pertinent. L’estudi, fet ja fa molts anys pel Dr. Sánchez Real, mostra una obra escultòrica remarcable que cal protegir abans no sigui massa tard.

 

 

La mèlia, el creuer de Sant Antoni i altres petits desastres

Ja fa anys que des de la RSAT hem fet clams per la reducció botànica ornamental al jardí de Sant Antoni, tot just davant del que fou Casa de beneficència i ara Palau de la Diputació Provincial, per tal de protegir el creuer allí estant i que pateix cops de les branques quan fa vent. El creuer, datat de més de 400 anys (1604), és una peça arquitectònica preciosa que, al llarg del segles s’ha mogut a l’entorn fins a ocupar el lloc actual, amb la mala fortuna de quedar massa prop dels arbres veïns, que dificulten la seva visió. Costums i devocions han canviat amb el temps, i ara és excepcional que algun caminant s’apropi al creuer i faci una pregària per haver arribat al seu destí.Dels creuers a les cruïlles se’n pot fer molta literatura puix que carreguen molta història també.

Els fenomens meteorològics han pres aquest cop l’iniciativa i les ventades han tirat a terra l’arbre que, segons registres, havia estat plantat a la mateixa època de la creu de terme, al que se’n deia el jardí del general.

Les ventades han malmès altres arbres i algunes de les tanques petites a l’entorn del circ. Algunes que, tot plegat, haurien de desaparèixer perquè només tapen les vistes del monument.

 

Esdeveniments: l’alcalde, la directora del MNAT, Theodor Hauschild

Aquest web ha romàs silent unes setmanes per raons diverses, algunes no separables dels esdeveniments que viu el país.

Pel mig s’han produït altres, com la visita formal del proppassat 15 de setembre d’alguns membres de la Junta Directiva al senyor Alcalde de la Ciutat Josep Fèlix Ballesteros, visita dedicada presentar els projectes per a la celebració del 175 aniversari de la societat i els compromisos que prendrà la ciutat.

L’ altre va ser la visita a la nostra seu, el 27 de setembre, de la nova directora del Museu Nacional Arqueològic, Mònica Borrell Giró, amb qui es va mantenir una interessant conversa sobre el futur del MNAT, tan immediat per les obres i trasllat provisional, com a llarg termini sobre el museu a la Tabacalera.

I just avui, l’aparició a la seu en carn mortal, de l’insigne arqueòleg Theodor Hauschild, fill predilecte de Tarragona, Creu Sant Jordi, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i gran amic de la nostra societat. Ens congratulem de què continua bé de salut i actiu a la seva edat, i ens ha promès tornar de visita en uns mesos, potser el proper estiu.

 

 

La llei

Aquests dies que tant sentim parlar de la llei, les lleis i els seu compliment, el suport de la democràcia, els compromisos a que la llei obliga, sense entrar en temàtica jurídica de la que potser no tenim coneixements interpretatius suficients, venim a entendre que les lleis han de ser prou clares com per a que les entengui tothom, i que el compliment obliga igualment a tothom: persones físiques, es a dir, la gent, les organitzacions i associacions de varies o moltes persones, les entitats, les empreses, les administracions, i, sobre tot, l’estat.

A continuació reproduïm el text de l’article 35 de la Llei 9/93,  de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, quelcom a tenir present. No estem segurs que aquesta llei i,concretament aquest article, es respecti com cal.

Article 35                                                  
 Criteris d’intervenció                                      
 -1 Qualsevol intervenció en un monument històric,  un jardí
 històric,  una  zona arqueològica o una zona paleontològica
 d’interès nacional ha de respectar els criteris següents:   
   a) La conservació,  la  recuperació,  la  restauració, la
 millora i la utilització del bé han de respectar els valors
 que  van  motivar  la  declaració, sens perjudici que pugui
 ésser autoritzat l’ús  d’elements,  tècniques  i  materials
 contemporanis  per a la millor adaptació del bé al seu ús i
 per a valorar determinats elements o èpoques.
   b) S’ha  de   permetre   l’estudi   científic    de   les
 característiques     arquitectòniques,     històriques    i
 arqueològiques del bé.
   c) S’han de conservar les  característiques  tipològiques
 d’ordenació  espacial,  volumètriques  i  morfològiques més
 remarcables del bé.
   d) És prohibit de reconstruir totalment o  parcialment el
 bé,   excepte   en  els  casos  en  què  s’utilitzin  parts
 originals, i de fer-hi addicions mimètiques que en falsegin
 l’autenticitat històrica.
   e) És prohibit d’eliminar parts del bé, excepte en el cas
 que  comportin  la  degradació del bé o que l’eliminació en
 permeti una  millor  interpretació  històrica.  En  aquests
 casos,   cal   documentar   les  parts  que  hagin  d’ésser
 eliminades.
   f) És prohibit de col·locar publicitat, cables, antenes i
 conduccions  aparents en les façanes i cobertes del bé i de
 bastir instal·lacions de  serveis  públics  o  privats  que
 n’alterin greument la contemplació.
 -2 Les intervencions en els  conjunts  històrics  d’interès
 nacional han de respectar els criteris següents:            
   a) S’han de mantenir l’estructura urbana i arquitectònica
 del  conjunt i les característiques generals de l’ambient i
 de la silueta paisatgística. No es  permeten  modificacions
 d’alineacions,     alteracions     en     l’edificabilitat,
 parcel·lacions  ni  agregacions  d’immobles,  excepte   que
 contribueixin  a  la  conservació  general del caràcter del
 conjunt.
   b) Són    prohibides    les    instal·lacions    urbanes,
 elèctriques, telefòniques i qualssevol altres, tant  aèries
 com   adossades  a  la  façana,  que  s’han  de  canalitzar
 soterrades. Les antenes  de  televisió,  les  pantalles  de
 recepció d’ones i els dispositius similars s’han de  situar
 en llocs en què no perjudiquin la imatge urbana de part del
 conjunt.
   c) És  prohibit   de   col·locar-hi   anuncis   i  rètols
 publicitaris.  Els rètols que anuncien serveis públics, els
 de senyalització i els comercials han d’ésser harmònics amb
 el conjunt.
 -3  El volum, la tipologia, la morfologia i  el  cromatisme
 de  les intervencions en els entorns de protecció dels béns
 immobles d’interès nacional no poden  alterar  el  caràcter
 arquitectònic  i  paisatgístic  de  l’àrea  ni pertorbar la
 visualització  del  bé.  En  els  entorns   dels   immobles
 d’interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres
 que  comporti  una  alteració greu de la geomorfologia i la
 topografia   del   territori    i    qualsevol    abocament
 d’escombraries, runa o deixalles.

 

.

Aigües

Al repositori de publicacions ACADEMIA s’acaba de penjar l’article de Joaquin Ruiz de Arbulo  “Aguas míticas, aguas sagradas, aguas curativas y aguas canalizadas en la antigüedad grecolatina“, com a capítol d’introducció a “Aquae sacrae, agua y sacralidad en la Antigüedad”, una publicació editada a Girona el 2011. Es tracta d’un recompte notablement cult, profusament acompanyat d’un seguit d’imatges al càrrec, si se’ns permet ser possessius, del nostre catedràtic, de la nostra universitat i soci de la nostra societat. De ben segur que, especialment, el seu caràcter divulgatiu ùs interesarà.

 

 

Final de campanya a l’Abric Romaní de Capellades – IPHES

Ahir va concloure la campanya d’estiu que l’IPHES fa de ja una pila d’anys al jaciment neandertal de l’Abric Romaní. Ara, el jaciment de la Cinglera del Capelló aporta més de 12.000 restes de fauna i eines de pedra de fa sobre 60.000 anys, segons informa l’Institut  http://iphes-noticies.blogspot.com.es/2017/08/el-jaciment-neandertal-de-labric-romani.html .

Esperem properament comptar amb una presentació-resum al llarg de curs.

 

La bellesa no està a l’interior

La Part Alta de Tarragona conté un bon nombre d’edificis emblemàtics i monumental. I també altres que no ho són tant. Més de dos mil anys d’història ha fet que els habitants de la ciutat, des de l’antiga Tàrraco a l’actual capital la vida a dut a molts canvis i reconstruccions. L’ocupació del que va ser el Fòrum provincial ha estat molt activa i des de la reconstrucció medieval molts edificis es van construir sobre les runes d’altres. L’actual nivell de terra està uns tres o quatre metres per sobre del nivell del terra a l’època alta imperial. Molt probablement, fenòmens de tipus “karstic” han arrossegat terres i deixat altres elements en situacions de desequilibri. Això, mes la poca consistència d’alguns fonaments ha fet sovintejar ensorraments d’edificis.

Els dels carrers Cavallers-Riudecols, Compte, d’en Mediona, Misser Sitges, Calderers i altres, i l’abandonament d’altres, singularment per la seva situació, com Ca l’Ardiaca o Ca l’Agapito, són mostres evidents i que van passant els anys sense que se’ls hi doni alguna solució adequada. Cert que es tracta de propietats privades i que, amb la crisi de la construcció, no deu ser fàcil invertir o rendibilitzar les propietats. Però de ben segur que l’autoritat municipal té prou recursos legals i administratius per posar remei al qual sembla configurar una ciutat víctima d’una catàstrofe.

 

 

El que no sabíem del Teatre Romà de Tàrraco

Com recordareu, el passat 6 d’abril vam celebrar a la seu de la RSAT un col·loqui sobre el teatre romà de Tàrraco, monument tants anys abandonat a la seva (mala) sort i sobre el que existia un projecte de recuperació. També recordareu que les administracions implicades i convidades al col·loqui, van declinar la seva participació. Tot i així, la concurrència va generar un ric debat amb les aportacions de diferents professionals de l’arqueologica i l’arquitectura i altres membres de la nostra societat, exposant criteris diversos sobre les actuacions programades. (Veure les entrades d’aquest blog del 6 d’abril, 5 d’abril, 9 de gener, 28 d’octubre de 2016, 26 d’octubre  i potser alguna més anterior)

Just avui, el digital PORTA ENRERA publica una ample reportatge de R. Marrassé sobre un informe dels tècnics municipals sobre el monument, elaborat l’any passat, que mereix lectura detinguda. El reportatge recull els aspectes més substantius de l’informe, que és notablement crític sobre el projecte i els materials emprats per a la recuperació del teatre.

Sembla que caldrà replantejar tot el projecte abans de que ens trobem un nyap de difícil reconducció.

 

 

Els Munts

La Vanguardia d’aquest dissabte ofereix un interessant reportatge sobre la Vil·la del Munts (http://www.lavanguardia.com/encatala/20170805/43329885017/residencia-empereador-adria.html ) sobre la realitat i l’actualitat del monument, tot ell encara pendent d’amples actuacions arqueològiques, però ja molt espectacular.

 

 

(Foto de V. Llurba)