Aquesta setmana han començat les obres de reparació del sector de la muralla que, per la part de dins, correspón a la Baixada del Roser. S’ha instal·lat una grua i aviat es procedirà a ajustar la bastida. Mentre durin les obres la circulació des de la placeta de Sant Joan i la del Pallol estarà interrumpuda.
..
Recordem des de aquí els excel·lents documentals sobre la enginyeria roamna recentment editats per la cadena de televisió La 2. http://www.e-digivision.net/ingenieriaromana/esp/ingenieriaromana.html. Els videos també estan disponibles al portal Youtube ( https://www.youtube.com/watch?v=KVn36Z4zuT8)
..
Aquests dies hem vist la conclusió de la restauració del bec de l’oca de la popular estàtua del nen amb l’oca que ocupa la font a l’entrada des de la Rambla Nova del Passeig de les Palmeres.
La estàtua és una reproducció atribuïda a l’escultor grec Beothus de Calcedònia i de la que hi ha reproduccions a diferents museus i indrets del món. Un nen molt jove amb una oca, una de les moltes còpies romanes d’un original en bronze hel·lenístic dels anys 160 a.C. es va trobar a Roma el 1789 i transferida al palau Braschi, després va vendre el 1812 a Munic i ara és a la Gliptoteca muniquesa. Beothus es va destacar per les seves representacions de nens. L’oca era l’ocell sagrat d’Afrodita. Existeixen còpies al Museu Capitolí, a Munic, el Museu del Vaticà i el Louvre. Hi havia dues reproduccions en bronze al jardí d’entrada de l’antiga Tabacalera, que van ser robades quan l’edifici es va abandonar.
Als anys quaranta del segle passat (1948) uns mariners borratxos d’un vaixell holandès la van destruir completament. En denunciar-ho, el capità del vaixell es va comprometre a pagar la reconstrucció que es va fer al taller de marbres Melendres per Ignasi Pallàs, autor de nombroses làpides i figures del cementiri, sobre un model de l’escultor Josep Pujol i Muntaner (Torredembarra,1893-1978)
Més recentment, uns brètols van trencar el bec de l’oca, pel que brolla un sortidor d’aigua, i que ara s’ha reconstruït, Sobre un model de l’escultora francesa establerta a Tarragona Beatrice Bizot, la restauració ha estat al càrrec de la nostra sòcia, la restauradora Olívia Merelo (a la foto)
(FB/XA)
Antoni Mir i Cassases fou el segon president d’aquesta societat del 1866 al 1867 i contribuí decisivament, en unes èpoques difícils, a la preservació del patrimoni arqueològic de Tarragona.
Recentment se l’ha incorporat a la Galeria de Metges Il·lustres catalans (http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=KJM ) que promou el Col·legi de Metges de Barcelona.
Antoni Mir és esmentat en diferents moments de la història de la Societat Arqueològica i les seves obres citades al catàleg de les nostres publicacions, sovint esmentat com “el metge Mir”, puix que la seva condició de metge va prevaldre al llarg de tota la seva vida.
Acaben de concloure les obres d’arranjament de la terrassa del pati de la nostra seu, Amb l’eliminació de les estructures de ventilació de les dependències de La Caixa situades als baixos de l’edifici, recuperem un espai de més de 60 metres quadrats diàfan, que pot permetre la seva utilització per activitats socials a l’aire lliure, especialment als estius. Les obres s’han fet per gentilesa de CaixaBank amb qui mantenim unes relacions de bons veïns. Si, de mica en mica, es pot ordenar el jardí, eliminar restes de runa i plantes parasitàries dels murs, despondrem d’un espai exterior molt agradable que contribueixi a la bona acollida de la nostra seu als socis i visitants.
Recordem als socis que l’últim número del Butlletí Arqueològic (Vols. 34 i 35, 2013) està disponible a la seu de la societat pels socis. Igualment estan disponibles números anteriors sobrants, en el cas que hagin de completar la col·lecció.
El reconeixement de Patrimoni Mundial dels monuments de la Tàrraco romana no és un premi. És un compromís. Un compromís amb tota la humanitat de què preservem aquest patrimoni, el respectem i fomentem el seu reconeixement. Això requereix la implicació de tothom. Voluntàriament i generosa. I les institucions tenim l’obligació de difondre el missatge, estimular el coneixement i, amb això, comprometre a tothom.
Dissortadament no és fàcil aconseguir aquest compromís. Com mostren les imatges adjuntes, el monument dels herois de 1811 al bell mig de la Rambla nova continua servint per a penjar calces i tendals dels mercaders ambulants i els responsables d’establiments d’hostaleria ocupen les restes arqueològiques amb estris i mobiliari sense la més mínima consideració. La responsabilitat és de tothom, però l’autoritat per a implementar les mesures de protecció escau a l’ajuntament i al cos de la Guàrdia Urbana.
..
Clicar per a agrandir
Difusió internacional de la recerca arqueològica al Camp de Tarragona
La Fundació Privada Mútua Catalana es fa ressó del conveni que mantenen amb la nostra societat per a l’edició i difusió del Butlletí Arqueològic.
http://fundaciomutuacatalana.org/noticies/?p=679
