Acord Marc per la posada en valor del Patrimoni Mundial de TÀRRACO

Actuacions TeatreA finals de l’any passat, concretament el 4 de desembre de 2015 es va publicar l’ ACORD MARC PER LA POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI MUNDIAL DE TÀRRACO que signaven l’Agència Catalana del patrimoni cultural i l’Ajuntament de Tarragona. Està disponible aquí (ACORD MARC). Si el baixeu, veureu que és un elegant document d’una cinquantena de pàgines, convenientment il·lustrat que va recollint un seguit de conceptes que veiem repetits als àmbits del patrimoni com és el relat, o l’espai de síntesi. 

Es recullen actuacions realitzades de 2010 a 2015 valorades en 10 milions d’euros. I, al final, apareixen unes propostes inversions al Teatre romà (clicar la foto per ampliar) per l’any en curs, de més de 700.000 euros. Mirem-us ho

.

La destrucció del patrimoni arqueològic, crim de guerra

Mali destrucctionEl tribunal penal internacional de L’Haia jutja per primer cop la destrucció del patrimoni com a crim de guerra. Ahmad al-Faqi al-Mahdi seurà demà al banc dels acusats en el primer judici de la història per destrucció de patrimoni protegit per la Unesco. La fiscalia sosté que el processat va cometre “crims de guerra” entre el 30 de juny i l’11 de juliol del 2015 amb “atacs contra edificis dedicats a la religió i monuments històrics” a Mali. Els jutges consideren que Al-Mahdi “va exercir un paper actiu durant l’ocupació de Tombouctou”.

La destrucció de monuments per motius religiosos en el context de les guerres protagonitzades per fanàtics islamistes han dut a danys irreparables dels Budes de Baimian a l’Afganistan al 2001 o de l’arc de triunf de Palmira a Siria l’any passat

Una novetat judicial que cal divulgar perquè el nostre patrimoni no està lliure d’atacs o, si més no, de negligències igualment condenables.

 

 

 

Commemoració de la mort d’August

imagesSembla que avui podem commemorar el 2002 aniversari de la mort d’Octavi Cèsar August a Nola, al costat de Nàpols, A August devem la construcció de la ciutat monumental de la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. I el mes d’agost. Festa major!!!

 

 

 

Els veïns d’aqui al costat

Hispania nostra 40 aParet pel mig, la dependència que ocupen les modestes oficines de la nostra entitat toca la sala principal de l’edifici de l’antic Ajuntament de Tarragona. Un fantàstic arc apuntat de més de sis metres de llum tapat amb totxana simple separa els dos edificis. Si acostes l’orella a la paret, se sent fàcilment el que passa a l’altre costat.

A la planta de l’Antic Ajuntament s’inaugurà el proppassat dijous una exposició de fotografies i panells amb una selecció de monuments localitzats a l’estat espanyol: Hispania Nostra – 40. L’exposició celebra els quaranta anys de l’entitat HISPANIA NOSTRA. Es tracta d’una associació de caràcter no lucratiu, declarada d’utilitat pública. Amb el lema “Re-conociendo el Patrimonio español en Europa“, el seu objectiu és la defensa, salvaguarda i posada en valor del Patrimoni Cultural i Natural espanyol, en l’àmbit de la societat civil.

L’exposició, un xic atapeïda, la formen una trentena de panells amb fotos i text d’una selecció de monuments i llocs considerats patrimonials. Inclou, de les nostres contrades, el Circ i les oliveres mil·lenàries del territori del riu Sínia. Del circ fa esment de la Restauració que el 1995 va rebre el premi Europa Nostra.

A l’acte inaugural, qui signa aquesta entrada fou l’únic representant del poble que va assistir. A la foto al costat, surten el Director del Museu, la funcionària encarregada, la regidora de Patrimoni i la comissària de la mostra, amb un servidor de vostès. La foto la va fer un xicot jove, fill d’un dels presents. Malgrat la publicitat donada per l’ajuntament a les seves llistes de contactes i les xarxes socials, i que aquella tarda el carrer Major estava a vessar de gent com per la festa major, no va atreure ningú més.

No puc deixar de notar alguns aspectes que afegeixen peculiaritat a l’esdeveniment. Vaig preguntar si hi havia texts en llatí, puix que el títol sembla escrit en aquesta llengua. Al mig de la conversa es va apuntar, en parlar que l’exposició era itinerant per l’estat, “…porque esto es aún España…”. Això és part del problema amb els veïns del costat, els veïns de l’altra banda de l’Ebre. La tendència habitual és superposar l’antiga Hispània al regne d’Espanya recent i confondre termes. L’associació Hispania Nostra exclou de les seves activitats tots els monuments i llocs situats a Portugal, l’antiga Lusitània i part de la Hispània Ulterior imperial. Ni el paisatge de Sintra, ni el monestir dels Jerònims de Lisboa o, més recent, el poble i fortificacions d’Elvas. O els nuclis d’art rupestre del Vale do Côa. Potser no és més que la meva sensibilitat personal, però això no ens fa bons veïns…oi?

XA

 

 

Nous carnets de soci

Carnet RSATJa s’ha començat a enviar els nous carnets de soci al domicili que figura en la base de dades de la Societat. Si no l’heu rebut, si us plau, envieu-nos un correu electrònic amb l’adreça actualitzada. A la nostra Pàgina web trobaràs les avantatges que representa disposar del carnet, a les que esperem afegir-ne de noves al futur immediat.

..

Excavacions a l’estiu

AtapuercaL’estiu és una bona època de l’any pel treball de camp dels arqueòlegs. El periòdic de la Fundació Atapuerca mostra al seu número de juliol referències a la seva campanya anual. Enllaç pels interessats.

http://kiosko.atapuerca.org/Kiosko.aspx?i=24917

Visita fugaç del conseller de Cultura, Santi Vila

Santi Vila, conseller de CulturaAhir dimecres (20 de juliol) el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va visitar Tarragona a tall de diverses activitats a la ciutat. Problemes de l’agenda política van escorçar la visita a només la primera part del matí, ajornant una anunciada visita a la nostra seu. La presidenta i el secretari van tenir però, l’oportunitat d’acompanyar-lo a la visita que va fer a la Necròpolis Paleocristiana i mantenir un breu diàleg, amb la promesa de tornar a veure’ns a una propera ocasió, que esperem que sigui aviat, atesos els diferents temes d’interès comú actualment actius.

Centcelles, unes termes romanes. Article d’Oscar Martín

Centcelles, el dibuix d'A. de Laborder, 1806“La magnificència de l’aparell decoratiu de la sala amb cúpula hemisfèrica en forma de fastuosa dermis musiva de temàtica cinegètica i cristiana, i la cerca de possibles analogies del cicle ico-nogràfic, ha focalitzat l’interès científic eclipsant potser l’estudi arquitectònic del monument. Creiem que el ric mosaic cupular ha condicionat d’una manera important les interpretacions funcionals i la cronologia del conjunt, desestimant prematurament altres possibilitats. A partir de l’anàlisi d’excavacions arqueològiques, de les tècniques constructives, i dels paral·lels arqui-tectònics es planteja la possibilitat que la gènesi i sentit inicial de Centcelles correspongui a unes termes romanes possiblement d’època alt imperial”

Així diu el resum de l’article d’Oscar Martín, al darrer número del nostre “Butlletí”, reproduït aquí en facsímil des de Academia.edu, un repositori d’articles científics, mentre acabem de digitalitzar i publicar la totalitat del Butlletí, per a benefici dels nostres socis i seguidors.

..

 

 

Article de Marc Mayer sobre una epigrafia del Baix Imperi

Greek formulaeLa publicació HUNGARIAN POLIS STUDIES (N. 22) From Polites to Magos, (Studia György Németh sexagenario dedicata) en homenatge del Prof. György Németh inclou un article de l’arqueòleg Marc Mayer sobre la influència de les formulacions gregues en dues inscripcions de Tarraco, de l’epoca del Baix Imperi. Aquestes publicacions “grises” com són els llibres d’homenatge, no són sempre fàcils de trobar a la bibliografia. Des d’aquí oferim la cita (EPIGRAPHY OF TARRACO: 417. Notes on the influence of Greek formulae in two inscriptions from Tarraco CIL II2 947 and 1108, en From Polites to Magos. Studia György Németh sexagenario dedicata, Hungarian Polis Studies, 22, Budapest-Debrecen 2016, pp. 199-203.) i l’enllaç (https://goo.gl/pkg1RO)

..

El respecte al Patrimoni

DespullatsLa primera setmana de juliol ha vist un seguit d’esdeveniments no del tot relacionats entre ells que preocupen com a mostra d’una manca de sensibilitat vers la nostra realitat històrica i, també, l’actual. El nostre president honorari, Rafael Gabriel, se’n fa resò en un article d’opinió. (Llegir més: clicar “Read more“, aquí sota)

 

 

 

Llegir més