Un aequipondium de pes excepcional i la balança pública del port de Tàrraco
La revista Archivo Español de Arqueologia publica un interesant article de Francesc Rodríguez Martorell i Joaquin Ruiz de Arbulo sobre un extraordinari pes, trobat a la façana del Port de Tarragona. Disponible aquí.
Homenatge a Rafael Gabriel
Aquest proppassat dimarts, dia 15, va tenir lloc l’acte d’homenatge al nostre President Honorari Rafael Gabriel i Costa. Amb la sala d’actes plena, Francesc Barriach va llegir una semblança del homenejat, a qui se li va lliurar un record de l’acte. Seguidament es va oferir una copa de cava als assistents.
Coincidit amb la celebració, DiariMés de Tarragona ha publicat una interessant entrevista que es pot llegir clicant aquí.
Rocòdrom al Fòrum
La quitxalla en fa sempre d’entremaliadures. Som els adults que hem d’ensenyar-los que es pot fer i que no. I sempre queda el recurs del “guàrdia de la porra“. Activitats esportives sobre part dels monuments no són recomanables. Entre altres coses perquè els riscs són imprevisibles i la responsabilitat recaurà sobre l’erari públic.
Més sobre el patrimoni històric
La imatge aqui al costat (clicar a sobre per a ampliar) reprodueix l’article publicat a Diari Mes per la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona posant l’accent en el valor estratègic del nostre llegat arqueològic. Important com a manifest de posicionament, just quan hem sentit qualificar de “casposa” la dedicació a la protecció i difusió del nostre patrimoni monumental, defineix la importància que l’ajuntament dona al Patrimoni. Bé que l’ajuntament ho manifesti i bé que vigili si al seu entorn i per les inquietuts que provoca l’incertesa del projecte dels Jocs Mediterranis del 2017, algun desinformat malinterpreta la realitat.
Precisament aquest mes es celebrarà a Tarragona, com ja hem anunciat des de aquí, el III Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic-Tarraco Biennal. I el tema elegit és el Circ de Tàrraco. Podem doncs recordar que la tradició de conteses esportives i espectacles populars tenen a la nostra ciutat una tradició de 2000 anys. Fins avui ens arriben la persistència de construccions arquitectòniques ùniques al món en quant a la seva conservació, i els testimonis epigràfics dels protagonistes de les curses de carros, Amb això també, l’evidència de l’afició i interés de la població de Tàrraco en les activitats lúdiques populars.
Tot desitjant el millor dels èxits als Jocs Mediterranis, s’haurà de veure si en 2000 anys més en quedarà un record documentable com el que ens aporta el Circ.
Arquitectura de Centcelles
El director del nostre Butlletí Jordi López, juntament amb J.M. Puche, publica a QUARHIS un documentat article titulat “Tècnica i Arquitectura tardoantiga de Centcelles”, disponible a l’enllaç del repositori ACADEMIA: https://www.academia.edu/29498650/T%C3%A8cnica_i_arquitectura_tardoantiga_de_Centcelles_Tarragona_._Observacions_i_primeres_reflexions
Centcelles és una de les peces del Patrimoni Mundial dels monuments de Tàrraco, que mereix una visita detallada. Una mica lluny del circuit turístic, és la menys coneguda.
La restauració del teatre romà: elements de reflexió
Tal com relatem al nostre post de 25 d’agost https://www.arqueologica.org/2016/08/25/acord-marc-per-la-posada-en-valor-del-patrimoni-mundial-de-tarraco/ l’Ajuntament i la Generalitat signaren un acord marc sobre el patrimoni monumental de la Tàrraco romana. Josep M. Macias i Jordi López oferiren a Diari de Tarragona unes reflexions( https://www.arqueologica.org/wp-content/uploads/2016/10/Teatre-roma-DT24JUN2016.pdf) que convé repassar. Les primeres impressions motivaren una certa preocupació entre els arqueòlegs professionals que recomanen, un cop netejat el jaciment, fer-ne les menys actuacions possibles per no desvirtuar la realitat.
Des d’aquest web acceptem comentaris i propostes tant dels socis com de tots els interessats en el tema.
Alguna cosa es mou al Teatre Romà de Tàrraco
Aquest proper dia 3 de novembre conclou el termini de presentació d’ofertes per a la Direcció, redacció dels informes i de la memòria i execució de la intervenció arqueològica al teatre romà de Tarragona. Això segueix la publicació el passat dia de santa Tecla de les activitats per a la Conservació – restauració de les restes arqueològiques del Teatre Romà de Tarragona corresponents als sectors de la cavea, l’orchestra, el proscaenium i el frons scaenae, així com del seu entorn immediat.. I això d’acord amb el projecte redactat per l’Àrea de Pintura Mural i Escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural dedica un pressupost de 104.989,91 € al primer i de 146.474,44 € al projecte de conservació. La proposta ha estat redactada per la fins recentment arqueòloga territorial Maite Mirò (Prescripcions tècniques en .pdf a l’ènllaç )
NOTA: Quan cliqueu als enllaços del web de la Generalitat acostuma a sortir una pantalla anunciant que “no és una connexió segura”. No en feu cas, funciona bé i no dona problemes
Arqueologia contemporània
Diari de Tarragona va publicar dissabte 22 d’octubre, un reportatge recollint les opinions de la nostra societat sobre La Savinosa http://www.diaridetarragona.com/tarragona/72890/la-arqueologica-critica-que-no-se-derriben-los-edificios-de-la-savinosa. El titular a primera plana anunciava que “La Arqueològica pide demoler los edificios de la Savinosa”. El Diari ha confós el contingut d’una conversa personal i informal referida a l’estat de conservació dels edificis de la Savinosa i les opinions en ella expressades amb un posicionament formal de la nostra entitat sobre el projecte de recuperació de l’antic Preventori, projecte que l’Arqueològica desconeix i sobre el qual no es pot pronunciar. Aquestes opinions foren expressades al final d’una llarga conversa amb el periodista Octavi Saumell sobre aspectes diversos de la protecció del patrimoni de la ciutat, que arrenca de l’escrit que la RSAT ha adreçat a l’ajuntament i del que fèiem referència ara fa uns dies: https://www.arqueologica.org/2016/10/07/la-proteccio-del-patrimoni-i-les-festes-a-la-part-alta/, i que era el motiu principal del contacte.
La dedicació mantinguda per la RSAT a la defensa del Patrimoni arqueològic ha estat principalment enfocada a la part més antiga: el llegat de la Tàrraco Romana, únic, extraordinari i en bona part reconegut fa quinze anys com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Ha estat la tradició des dels fundadors de la Societat, que van dur a la recuperació de importantíssimes peces arqueològiques, que la RSAT va custodiar fins a cedir-les en dipòsit a l’actual Museu Nacional Arqueològic per la seva cura i exposició. Però la societat també ha entès que la conservació i promoció del patrimoni inclou TOT el patrimoni i que la història i l’arqueologia reconeixen tots els períodes fins als temps actuals. La defensa de la nostra ciutat inclou realment tot el que és de tots i, també, allò que està en mans privades però que forma part del paisatge i l’estructura de l’àmbit on vivim.
La contemplació del creixent número d’estructures arquitectòniques que han perdut el seu ús, i que sembla que no som capaços de donar utilitat en la Tarragona actual ens resulta d’especial preocupació. Recentment un partit polític amb representació municipal va editar un llistat amb una quarantena d’edificis abandonats o sense ús conegut: La Tabacalera, La “Residencial”, la casa de l’Ardiaca, el modern edifici d’Obres del Port, el Banc d’Espanya, l’hospital “Casablanca”, entre d’altres, destacant pel seu abandonament de llarga durada “La Savinosa”. Uns quants d’ells van formar part d’una exposició de denúncia per una artista local (E.M. “De la A a la Z”, Tinglado del Port, 2016).
El nou concurs d’idees i projectes sobre “La Savinosa” ha adjudicat el premi a un equip d’arquitectes que preveuen la conservació i restauració de les ruïnes existents de l’antic Preventori antituberculós. El que queda dels edificis està molt més enllà de la seva possible reconstrucció. La part d’instal·lacions de conduccions i clavegueram inservibles i les estructures haurien de reconstruir-se totalment per ser dignes de conservació. I, el que és més preocupant, no sembla que s’hagi definit el possible ús a donar a la restauració dels edificis. Sense definir en primer lloc la seva finalitat i el que es pot o vol fer amb els edificis i els espais, és molt agosarat decidir com han de ser.
Independentment de l’estat de conservació dels seus edificis en l’actualitat, el conjunt de la Savinosa és una mostra de l’arquitectura de principis del segle XX obra de Francesc Monravà Soler, de línies simples i pràcticament racionalista, amb uns edificis singulars disposats simètricament, de gran força estètica, i una volumetria ben adaptada al paisatge que són dignes de conservació, motiu pel qual té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local.
La RSAT manté el seu interès per l’arqueologia de la ciutat en totes les seves èpoques i de fa temps que elaborem criteris de conservació, manteniment, ús i qualificació de les peces del nostre patrimoni. La ciutat del present és fruit de la ciutat del passat, i suport i bressol de la ciutat del futur.