La referència comú de “Edat de pedra” a un ample període de l’antigor, abans de l’existència de l’escriptura, depositària de la memòria, arrela en el fet de la troballa d’estris i materials de pedra. I això, alhora, determinant per la persistència de tals materials deguda a les seves característiques físiques.

Poc es parla però, del paper determinant que feren una miríada d’estris, objectes o estructures que, fets amb matèries vegetals, no han arribat als nostres dies i que puguin ser objecte d’estudi. És obvi que des dels primers homínids que fessin servir quelcom més que les seves mans i peus per ajudar-se a viure, ja fos com a útils, com aixopluc o altres estris, els materials més disponibles al seu abast fossin del regne vegetal. Lamentablement i per les mateixes raons òbvies, la persistència d’aquests materials queda limitada i les restes són molt més escasses.

Hauríem d’incorporar l’Edat de la Fusta (Wood Age) a la cronologia de la prehistòria. O, tanmateix, de TOTA la Història. (Bastons, mànecs de destral, llances, recipients, canoes, lean-tos i cabanes, teixits de lli, vímet, ratan, canya, cordes, etc.)