Operació “coloms” al Pretori
Una imatge val més que mil paraules. En aquest lloc s’hi va fer una restauració que havia d’evitar la degradació de les façanes del Pretori per l’acció dels coloms. De moment, no sembla que l’assumpte estigui resolt.
Tag Archive for: Restauració del pretori
La nova decoració de la Plaça del Rei
Recentment la plaça del Rei ha enriquit el seu aspecte amb la restauració de les façanes del Museu Arqueològic i del Castell del Rei. Malgrat el més que discutible coronament dels merlets de l’edifici militar medieval, no es pot dubtar que el resultat final, en conjunt, ha millorat. Potser per reblar el clau, l’Ajuntament ha decidit plantar unes torretes gegantines de vius colors junt a l’edifici històric. Que una cosa i altra no lliguen de cap de les maneres és evident; no es pot permetre la banalització d’un espai noble amb aquests artilugis. Els comentaris dels veïns i les riotes dels turistes en aquest sentit ja s’han fet sentir.
Un es pregunta qui ha près aquesta decisió. Definitivament alguna cosa hi ha que no funciona. En certa manera, aquest desencert n’evoca d’altres en relació a la jardineria de la Part Alta, com la plantació d’alzines al costat de la Catedral, que acabaran cobrint un espai que hauria de ser diàfan per a la contemplació del temple gòtic. O bé la gran alzina posada vora la creu de Sant Antoni que contribueix a tapar la façana de la Diputació i a la llarga acabarà essent un perill per a la pròpia creu del s. XVII.
Per acabar-ho d’adobar, la meitat dels margallons dels testos gegantins estan mig secs i, fins i tot, un de mort. Sense dubte, tot una metàfora de l’estat del patrimoni arqueològic nostrat.
Pilats (L’edifici del Pretori/MHT)
Hem tingut l’oportunitat de visitar les obres de restauració de l’edifici dit de Pilats o pretori, emblemàtic pel seu volum i estructura de les ruïnes del circ i el fòrum provincial de Tàrraco.
Després d’uns despreniments de pedres de les façanes, ara fa un parell d’anys es va aprovar un projecte de restauració finançat conjuntament per l’ajuntament i el departament de Cultura i Patrimoni. A punt d’acabar-se les obres, la direcció del MHT ens va convidar a girar una visita a les obres, abans de desmuntar la bastida utilitzada.
Acompanyats per l’arqueòloga municipal i el personal de l’empresa que està executant la restauració, vam enfilar-nos per la bastida pels vuit pisos fins al cap de munt, als merlets de la torre nord i comprovar les solucions per cobertura d’aigües, restauració de carreus malmesos, la modificació o eliminació dels nius d’aus i, més important, el descobriment d’una porta de comunicació a l’exterior que mena a la volta del sarcòfag, que probablement comunicava amb una torre nord (imatge del gravat del Laborde) desapareguda a les voladures de la guerra del Francès.
L’obra s’ha pogut concloure en terminis més breus que el compromís del projecte del contracte, malgrat un període d’aturada per respectar les nidacions de falciots a les parets (imatge de niu modificat). És aquest un tema de controvèrsia, ja que els falciots (Apus apus) són aus protegides, suposadament en perill d’extinció. La nidació a les parets del Pretori pels efectes de les deposicions i l’ocasional entrada d’aigua de pluja produeixen danys, sobretot de les argamasses i, eventualment de l’estructura. Tractant-se d’aus migratòries (trans-saharianes) és discutible que la seva protecció puntual a una edificació singular, antiga, emblemàtica, patrimoni de la Humanitat i, per tant, molt valuosa, ha de tenir significança diversa.
L’eficàcia i promptitud de les feines de restauració que s’han dut a terme tot i les dificultats contrasta amb els inacabables retards de les de l’edifici del Museu Arqueològic Nacional, just al costat i encara tancat després de més de quatre anys d’obres.
