En el segon article del periodista Rafa Marrasé sobre el desastre ocorregut a la Torre de Minerva, que aconsellem vivament de llegir (https://www.portaenrere.cat/2021/08/10/la-torre-de-minerva-la-historia-de-lultim-i-mes-gran-desastre-de-la-gestio-del-patrimoni-arqueologic-de-tarragona-mentides-i-grans-dosis-de-negligencia-i-demagogia/), apareix, en el tractament donat a la vegetació, el tema de les tapereres de la muralla.

Per posar el lector en antecedents, es va suprimir tota la vegetació que hi havia a la torre, excepte unes tapereres que creixen, justament, vora l’ara perforat relleu de Minerva.
Tot i que no queda clar si és o no una espècie protegida, és obvi que més protegit hauria d’estar el relleu romà, que com ja s’ha recordat en nombrosos mitjans és l’escultura romana més antiga fora de la península Itàlica, i per tant única en el seu gènere. A més, a la muralla hi ha altres llocs on creixen tapereres.

Aquest respecte extrem per les quatre tapereres de la torre contrasta amb el tracte donat a l’espectacular conjunt que creixia al baluard de Sant Antoni i que va ser eliminat fa uns mesos sense contemplacions, com es pot veure en la fotografia adjunta, que mostra el baluard totalment “pelat” de tapereres. Ara bé, estem davant d’una planta “persistent” i en el moment d’escriure aquestes línies ja han començat a créixer altre cop. La qüestió és saber que farà ara Patrimoni amb els nous rebrots, perquè dóna la impressió que no hi ha criteris definits amb el tractament que cal donar a la vegetació de la nostra foradada muralla.

..