Unes quantes pedres dels carreus que formen la façana al carrer Sant Hermenegild de l’edifici conegut com el Pretori han caigut aquesta matinada. Fa uns dies es va alertar de la inestabilitat d’uns altres carreus en la façana ponent. El Pretori és una de les edificacions més emblemàtiques de les restes de la romanitat de Tàrraco. L’edifici formava part del fòrum provincial i s’ha recrescut en époques posteriors, medievals, com a castell. Fa un segle va ser presó i actualment acull part de les instal·lacions del Museu d’Història de Tarragona. La tradició l’ha assignat el seu destí com a seu del Pretori i, per una extensió, a la seva ocupació per qui, en un temps, va ser pretor de Tàrraco i després de Judea, Ponç Pilats. Aquest personatge bíblic històric tingué un notable protagonisme en la condemna a mort de Jesucrist. Anecdòtic és el seu recurs a rentar-se les mans davant d’un problema que li era incòmode. El gest ha esdevingut simbòlic de quan hom, especialment una autoritat amb responsabilitats públiques, vol desempallegar-se d’una d’aquestes responsabilitats.

La imatge de “la caiguda” de l’Imperi romà entra en la historiografía des de la publicació el segle XVIII de  History of the Decline and Fall of the Roman Empire. pèr Edward Gibbon, (1782), si no m’erro. Amb això s’extén l’dea de que els imperis, estructures socials enormes, cauen. L’imperi inca, l’espanyol, l’anglès, l’austro-húngar, el sovietic, per citar uns quants, han caigut amb més o menys estrèpit.

Els edificis també cauen. Els vells, antics, però també de més recents. Dues forces inevitables: el pas del temps i la llei de la gravetat són els principals responsables. El pas del temps és inexorable i la gravetat sembla ser l’ùnica llei d’obligat compliment. És comprensible doncs que part de les restes arqueològiques pateixin desprendiments de part de les seves estructures. El que s’escau és que un plà de restauració i manteniment sigui actiu, ben conegut, es a dir, pùblic, que eviti, ni que sigui davant de l’inevitable, que un esdeveniment es torni en un ensurt. Que la diligència en les reparacions i les explicacions formin part de una quotidianitat per una població que ja sap que comparteix espais amb l’historia. Amb l’història d’un imperi que ja va caure 1500 anys ençà. I que per a la confiança dels ciutadans, ningú no se’n renti les mans.

XA/RSAT