Tag Archive for: ICAC

Donació de l’ICAC de la biblioteca de Simon Keay

/in /by

Donació llibres ICAC - Simon Keay 2023Recentment hem incorporat a la biblioteca de la RSAT tots aquests exemplars. Es tracta d’un lot de quasi 200 llibres d’arqueologia hispànica que hem rebut de l’ICAC. Són principalment monografies centrades en el món romà, tot i que també hi ha una part dedicada al món protohistòric. Al seu torn, aquests llibres procedeixen de la biblioteca de l’arqueòleg Simon Keay – traspassat fa poc -, i en estar repetits, l’Institut ha tingut la deferència d’oferir-nos-els.

Butlletí 2019

/0 Comments/in /by

El Butlletí Arqueològic número 40, corresponent al 2018 ja està disponible.

Es farà una presentació el proper dimecres 27 a les 19.00 hores a la nostra seu (C./ Major, 35, pral.) a càrrec dels editors de l’IPHES. Tots els socis estan convidats a assistir i recollir el seu exemplar.

Alföldy

/0 Comments/in /by

Ahir a les 13 hores, a l’ICAC, vam assistir a la presentació del llibre Géza Alföldy. Estudios tarraconenses, coeditat per l’ICAC i la URV en motiu del 25è aniversari de la universitat.

El volum és un homenatge a qui va ser el màxim especialista de la Tàrraco romana i doctor honoris causa de la URV. Aplega una dotzena llarga d’articles seus sobre les inscripcions de la ciutat, publicats originalment en alemany i algun en llatí, a més d’introduccions que els contextualitzen i actualitzen. Géza Alföldy. Estudios tarraconenses, coordinat per la professora de la URV i investigadora de l’ICAC Diana Gorostidi, ha comptat amb la col·laboració de nombrosos especialistes d’àmbit hispànic i ha tingut el suport del DAI (Institut Arqueològic Alemany). Jaume Massó, del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, ha glossat la figura de l’homenatjat i ha acabat afirmant que era “excepcional com a epigrafista i com a persona”. L’obra evidencia que “la recerca del professor Alföldy va ser pionera en molts àmbits de la història i de l’arqueologia de Tàrraco, de l’antiga província Tarraconensis i d’Hispània en general”, com de forma prou emotiva, ens ha il·lustrat Diana Gorostidi. 

Una peça bibliogràfica de gran valor, sobretot divulgatiu, de l’obra del, podem dir nostrat, prof. Alföldy.

 

Excavacions i troballes

/0 Comments/in /by

Les suades estivals dels arqueòlegs que comentàvem fa uns dies, van donant els seus fruits. De de l’ICAC rebem notícia de les troballes a La Secuita. A l’excavació han participat una dotzena d’estudiants d’arqueologia del grau d’història de la URV, del Màster en Arqueologia Clàssica (URV/UAB/ICAC), de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció entre altres professionals del director del nostre Butlletí Dr. Jordi López (http://www.icac.cat/actualitat/noticies/2017/descoberts-al-forti-roma-de-la-secuita-una-gran-torre-tres-cisternes-i-la-muralla-oriental/). Corresponen a estructures d’un fortí de la primera meitat del segle I aC. Potser lligat a les guerres sertorianes en una época anterior a l’imperi, quan conflictes armats sovintejaren en aquesta part del món, representen una part de la història del món antic menys popularment coneguda, però molt interessant per a comprendre els orìgens de romanitat a les nostres contrades.

 

 

Les parets parlen llatí. Cicle Antoni Agustí

/0 Comments/in /by

(Clicar a sobre per a ampliar)

 

Per cert, el programa no ho diu, però la sortida de la visita serà des de la seu de l’ICAC, plaça d’en Rovellat, s/n

El port romà de Tàrraco

/1 Comment/in /by

Aquest passat dimecres, 7 de febrer, es celebrà a la sala d’actes de l’ICAC el seminari internacional La recerca arqueològica al port romà de Tàrraco, organitzat conjuntament amb la Universitat de Southampton. El port romà de Tarragona està inclòs en el projecte Portuslimen – Rome’s Mediterranean Ports (2015-2018), dirigit per Simon Keay de la Universitat de Southampon. En el marc d’aquest projecte a finals de l’any 2015 es van dur a terme prospeccions geofísiques i geotècniques en la zona portuària de Tarragona. Actualment s’estan duent a terme tres tesis doctorals que tenen com a referència l’antic port de Tàrraco. Dels 67 ports més importants coneguts de tot el Mediterrani: ports, ancoratges o platges, per l’estudi s’han seleccionat 30, marítims o fluvials, naturals o edificats, amb dades arqueologiques, epigràfiques o esmentades en escrits històrics. Un d’aquestos és el port de Tàrraco, datat del segle III a.C. considerat com l’origen de la existència de la colònia.

Al seminari es van exposar els detalls de la metodologia, extensa i multidisciplinar i els resultats en clarificació de la terminologia, la iconografia, epigrafía y els conocimientos de la administración y gestión de los puertos. Tanmateix es van descriure l’existencia de sistemes portuaris que extenen l’activitat a l’entorn del port principal que, en el cas de Tàrraco inclouen estructures des dels Munts fins a Salou.

Un programa dens que aportà troballes arqueològiques a la zona baixa portuaria de Tàrraco, les troballes numismàtiques i d’altres que permeten conèixer la realitat del port al món antic, amb indicis que van més enllà del segle XIII, en contra de les escasament documentades idees d’un abandonament de la ciutat després de la invasió musulmana de la peninsula.

Una excel·lent activitat acadèmica de notable interés.

La restauració del teatre romà: elements de reflexió

/1 Comment/in /by

1391710217teatre-romaTal com relatem al nostre post de 25 d’agost https://www.arqueologica.org/2016/08/25/acord-marc-per-la-posada-en-valor-del-patrimoni-mundial-de-tarraco/ l’Ajuntament i la Generalitat signaren un acord marc sobre el patrimoni monumental de la Tàrraco romana. Josep M. Macias i Jordi López oferiren a Diari de Tarragona unes reflexions( https://www.arqueologica.org/wp-content/uploads/2016/10/Teatre-roma-DT24JUN2016.pdf) que convé repassar. Les primeres impressions motivaren una certa preocupació entre els arqueòlegs professionals que recomanen, un cop netejat el jaciment, fer-ne les menys actuacions possibles per no desvirtuar la realitat.

Des d’aquest web acceptem comentaris i propostes tant dels socis com de tots els interessats en el tema.

 

 

Presentat el primer biobanc del món amb ADN antic de mostres humanes

/0 Comments/in /by

2El 16 de juny del 2015 s’ha presentat a l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) el primer biobanc del món amb ADN antic de mostres humanes. El projecte, amb la col·laboració amb l’ICAC i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona(MNAT), està format per mostres humanes de diferents necròpolis de Tarragona del període romà i visigòtic d’entre els segles III i VII dC.

L’ICAC va estudiar i compilar les dades existents sobre la població funerària de l’antiga Tàrraco i en va extreure mostres dentàries d’esquelets d’entre els segles III i VII dC dipositats al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). És el moment que es generalitza el ritus de la inhumació en lloc de la incineració, un canvi clau per poder fer estudis paleoantropològics.

El biobanc d’ADN antic de l’IDIBAPS és una instal·lació científica formada per un conjunt mostres de material genètic dels habitants de Tàrraco, procedents de diferents necròpolis de l’àrea de Tarragona del període romà i visigòtic d’entre els segles III i VII dC. El biobanc posa aquestes mostres genètiques a disposició de la comunitat científica internacional per a  dur a terme estudis antropològics, de moviments migratoris i, fins i tot, de l’evolució genètica d’algunes de les malalties que patim actualment. Una instal·lació pública que obre nombroses possibilitats de col·laboració entre disciplines tan diverses com la biomedicina, l’arqueologia i la paleoantropologia.

La paleogenètica és una potent eina que tradicionalment s’ha utilitzat en l’estudi de l’origen, estructura i evolució de les poblacions antigues així com en l’estudi de l’evolució de les malalties modernes d’origen microbiològic. Fins ara, només hi havia col·leccions de material antic als museus d’història natural, consistents en teixits de diferents espècies animals per poder interpretar la diversitat genètica, estudiar la conservació o l’evolució de les diferents espècies en el passat o estimar les causes de les extincions. Així, no hi havia grans col·leccions de material genètic antic de mostres humanes.

(Del web d l’ICAC)