Aquest passatl 25 d’abril, el vicepresident de la RSAT, Joan-Vianney M. Arbeloa, va impartir la conferència sobre la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense i la normativa de protecció del patrimoni el 1844. L’exposició consistí en explicar els antecedents de les normes que protegien el patrimoni mitjançant Reials Ordres i circulars, el paper de les Reials Acadèmies de la Història i de Belles Arts de San Fernando, fins a la primera norma que podríem anomenar global en matèria de patrimoni històric, la Reial Cèdula de Carles IV de 1803, incorporada com a Llei a la Novísima Recopilación l’any 1805 i la seva prolongada vigència. S’exposà igualment l’estat del patrimoni, fruit de les circumstàncies especials de la primera meitat del segle XIX, com la Guerra del francès, les revoltes anticlericals, la desamortització de Mendizábal o la primera Guerra Carlina, i la necessitat d’articular mecanismes de protecció per part de l’Estat, amb diferents normes, fins la constitució de les Comissions de Monuments l’any 1844, amb una implantació d’àmbit provincial.

Com arqueòleg i com a jurista, Arbeloa va indicar que van ser precisament les característiques de les Comissions de Monuments provincials, amb les limitacions reals a l’hora de fer efectius els seus objectius, i també de pressupost, les que van afavorir la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense el mateix any 1844, a l’empara de les normes que facilitaven i incentivaven l’actuació de les persones privades en la tasca de recuperació del patrimoni.

..