Dotze mesos, dotze temes. In memoriam Jordi Rovira i Soriano.

El següent text està relacionat amb l’article publicat per Jordi Rovira al diari La Vanguardia del 14 de setembre de 2012 titulat “Theodor Hauschild, mestre d’arqueòlegs”.

Si en algun moment ha estat oportuna la tria d’un tema per exposar en aquesta secció, ara en tenim un exemple adient. El recent traspàs del Dr. Theodor Hauschild fa escassament un mes ens permet recuperar l’article que en Jordi Rovira li va dedicar en el seu moment, en el qual destacà la seva trajectòria professional i la seva vinculació amb Tarragona, que va mantenir més enllà de l’activitat merament arqueològica, amb l’amistat que va mantenir amb molts tarragonins, fruit de les llargues estades a la ciutat.

Tots els qui vam conèixer el Dr. Hauschild som testimonis del seu bon caràcter, proper i afable, sempre obert a escoltar els comentaris que li poguessis fer encara que vinguessin d’un recent llicenciat i arqueòleg novell, com en el seu dia va ser el meu cas. Jo només el recordo un cop força amoïnat per un article del Dr. Sánchez Real que qüestionava una cronologia que proporcionava Hauschild, sempre rigorós i metòdic, en base a l’estratigrafia documentada en l’excavació (crec que de la Torre de Minerva), perquè Sánchez Real havia trobat un document medieval que, llegit literalment, ho posava en dubte. En aquest cas sempre he pensat que la raó estava de la part de Hauschild.

El vincle de Theodor Hauschild amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense es va establir des del primer moment, contribuint amb els seus estudis a prestigiar el nostre Butlletí Arqueològic en publicar les seves descobertes i els resultats de les seves intervencions a la Part Alta de Tarragona. Crec també que la difusió dels seus estudis van afavorir l’interès de la comunitat científica d’aquell moment per la Tarragona romana, i els seus treballs van donar peu a noves investigacions arqueològiques, moltes de les quals es basen en les seves aportacions i en donen continuïtat actualment. Ell donà impuls a la recerca arqueològica de la ciutat, que des d’aleshores no s’ha interromput.

Tarragona té un deute amb el Dr. Hauschild tot i que en diferents moments li ha rendit els merescuts homenatges, tant la ciutat com l’àmbit universitari, i també la nostra entitat que li dedicà un Congrés i un Butlletí Arqueològic. Penso que ara seria el moment adient per dedicar-li també un carrer a la seva memòria perquè les futures generacions no oblidin la seva contribució al coneixement de Tàrraco.

Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau