ACTUALITZACIÓ DELS ESTATUTS DE LA REIAL SOCIETAT ARQUEOLÒGICA TARRACONENSE
JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ
En el decurs de la seva història, de més d’un segle i mig d’existència, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense s’ha hagut d’anar adaptant als canvis que s’anaven produint en el seu entorn i en el sí mateix de l’Entitat.
Així, des dels moments de la seva fundació, l’any 1844, fins l’actualitat els objectius de salvament i estudi del patrimoni de Tarragona, principalment d’època romana (que en els primers anys van ser prioritaris i literals, amb la intervenció directa dels membres de la Societat Arqueològica) s’han anat adaptant a la progressiva implicació de les administracions públiques, sovint esperonades per la pròpia Reial Societat Arqueològica Tarraconense, sense perdre mai l’objectiu final de salvaguarda, estudi i posada en valor del patrimoni arqueològic i històric de Tarragona, en el seu sentit més ampli.
D’aquí el paper fonamental –i fundacional– de la nostra Entitat en la constitució del Museu Arqueològic de Tarragona, al qual la nostra Societat hi aportà gran part del fons arqueològic de la seva propietat, així com les col·leccions dels seus primers membres, formades a partir d’actuacions de salvament en els moments de l’expansió urbana de Tarragona, a la segona meitat del segle XIX.
La vinculació de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense amb el Museu Arqueològic (avui Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) fou tal que fins i tot la seu de l’Entitat va arribar a establir-se en el propi Museu, el Butlletí Arqueològic va esdevenir el Órgano del Museo Arqueológico, i s’hi va deixar en dipòsit el fons bibliogràfic de la Societat, actualment ja reintegrat a la seu social.
L’adequació als progressius canvis ha motivat que en diferents moments de la seva història, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense hagi hagut de modificar els Estatuts per adaptar-se a noves situacions. L’any 1901, per exemple, amb motiu d’iniciar-se la publicació del Butlletí Arqueològic, es reformaren els Estatuts precisament per recollir aquest nou esdeveniment i es van editar en el primer número de la nova publicació.
Actualment ens trobem altre cop en un d’aquests moments en que cal adaptar els darrers Estatuts, de 1994, a la realitat d’una societat plenament democràtica, participativa i transparent, en la que també hi juguen un paper important les tecnologies de la informació. D’aquí la necessitat de modificar els Estatuts.