En el decurs de la seva història, de més d’un segle i mig d’existència, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense s’ha hagut d’anar adaptant als canvis que s’anaven produint en el seu entorn i en el sí mateix de l’Entitat.
Així, des dels moments de la seva fundació fins a l’actualitat, els objectius de salvament i estudi del patrimoni de Tarragona, principalment d’època romana, s’han anat adaptant a la progressiva implicació de les administracions públiques, sovint esperonades per la pròpia Reial Societat Arqueològica Tarraconense, sense perdre mai l’objectiu final de posar en valor el patrimoni en el seu sentit més ampli.
D’aquí el paper fonamental –i fundacional– de la nostra Entitat en la constitució del Museu Arqueològic de Tarragona, al qual la nostra Societat hi aportà el fons arqueològic de la seva propietat, així com les col·leccions dels seus primers membres, formades a la segona meitat del segle XIX.
La vinculació de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense amb el Museu Arqueològic (avui Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) fou tal que fins i tot la seu de l’Entitat va arribar a establir-se en el propi Museu; el Butlletí Arqueològic va esdevenir el Órgano del Museo Arqueológico, i s’hi va deixar en dipòsit el fons bibliogràfic de la Societat, actualment ja reintegrat a la seu social.
L’adequació als progressius canvis ha motivat que en diferents moments de la seva història, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense hagi hagut de modificar els Estatuts per adaptar-se a noves situacions. L’any 1901, per exemple, amb motiu d’iniciar-se la publicació del Butlletí Arqueològic, es reformaren els Estatuts precisament per recollir aquest nou esdeveniment i es van editar en el primer número de la nova publicació.
La darrera modificació, de 2023, reforma els estatuts de 1994 per adaptar-los a una societat més participativa i transparent.