A la ciutat de Tarragona, la capital històrica de l’antiga Província romana de la Hispània Citerior, les restes arqueològiques es fan presents des de sempre en l’entorn urbà. La sensibilitat per la conservació, estudi i dignificació d’aquest patrimoni arqueològic va portar un grup de tarragonins a fundar el 1844 una associació cultural anomenada Societat Arqueològica Tarraconense, aquesta impulsà la creació d’un museu propi que s’acabà integrant al que ara és Museu Arqueològic i realitzà excavacions arqueològiques, recuperació d’objectes i estimulà l’estudi de temàtiques tant al voltant de l’arqueologia com dels diferents períodes històrics. D’ençà 1901 publica la revista de l’entitat el “Butlletí Arqueològic” que té una amplia difusió en la comunitat científica d’arreu del món i que manté activa la difusió dels estudis arqueològics i històrics tant de l’àmbit local com de l’entorn de les comarques tarragonines. El 1916 la societat rebia de mans d’Alfons XIII el títol de Reial, que ha vingut mantenint des d’aleshores.
Al llarg de dècades ha participat en el salvament d’infinitat de jaciments arqueològics essent la veu crítica que s’ha alçat sempre en pro de la defensa del patrimoni cultural tarraconense. Popularment a la ciutat es coneix a la nostra societat com “l’arqueològica” i ha estat i continua essent la veu crítica i de referència obligada per a qualsevol tema relacionat amb la memòria històrica, l’arqueologia i en general que pugui afectar la ciutadania de Tarragona.
És la degana de les associacions culturals tarragonines i la setena del món en el rànquing de les societats de temàtica similar.
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense és una associació cultural sense ànim de lucre que té actualment unes 350 persones associades i un règim d’intercanvi del Butlletí Arqueològic amb 235 entitats, la qual cosa suposa la difusió de la informació de la Societat arreu del món.