Excavacions a l’estiu
L’estiu és una bona època de l’any pel treball de camp dels arqueòlegs. El periòdic de la Fundació Atapuerca mostra al seu número de juliol referències a la seva campanya anual. Enllaç pels interessats.
Visita fugaç del conseller de Cultura, Santi Vila
Ahir dimecres (20 de juliol) el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va visitar Tarragona a tall de diverses activitats a la ciutat. Problemes de l’agenda política van escorçar la visita a només la primera part del matí, ajornant una anunciada visita a la nostra seu. La presidenta i el secretari van tenir però, l’oportunitat d’acompanyar-lo a la visita que va fer a la Necròpolis Paleocristiana i mantenir un breu diàleg, amb la promesa de tornar a veure’ns a una propera ocasió, que esperem que sigui aviat, atesos els diferents temes d’interès comú actualment actius.
Centcelles, unes termes romanes. Article d’Oscar Martín
“La magnificència de l’aparell decoratiu de la sala amb cúpula hemisfèrica en forma de fastuosa dermis musiva de temàtica cinegètica i cristiana, i la cerca de possibles analogies del cicle ico-nogràfic, ha focalitzat l’interès científic eclipsant potser l’estudi arquitectònic del monument. Creiem que el ric mosaic cupular ha condicionat d’una manera important les interpretacions funcionals i la cronologia del conjunt, desestimant prematurament altres possibilitats. A partir de l’anàlisi d’excavacions arqueològiques, de les tècniques constructives, i dels paral·lels arqui-tectònics es planteja la possibilitat que la gènesi i sentit inicial de Centcelles correspongui a unes termes romanes possiblement d’època alt imperial”
Així diu el resum de l’article d’Oscar Martín, al darrer número del nostre “Butlletí”, reproduït aquí en facsímil des de Academia.edu, un repositori d’articles científics, mentre acabem de digitalitzar i publicar la totalitat del Butlletí, per a benefici dels nostres socis i seguidors.
..
Article de Marc Mayer sobre una epigrafia del Baix Imperi
La publicació HUNGARIAN POLIS STUDIES (N. 22) From Polites to Magos, (Studia György Németh sexagenario dedicata) en homenatge del Prof. György Németh inclou un article de l’arqueòleg Marc Mayer sobre la influència de les formulacions gregues en dues inscripcions de Tarraco, de l’epoca del Baix Imperi. Aquestes publicacions “grises” com són els llibres d’homenatge, no són sempre fàcils de trobar a la bibliografia. Des d’aquí oferim la cita (EPIGRAPHY OF TARRACO: 417. Notes on the influence of Greek formulae in two inscriptions from Tarraco CIL II2 947 and 1108, en From Polites to Magos. Studia György Németh sexagenario dedicata, Hungarian Polis Studies, 22, Budapest-Debrecen 2016, pp. 199-203.) i l’enllaç (https://goo.gl/pkg1RO)
..
El respecte al Patrimoni
La primera setmana de juliol ha vist un seguit d’esdeveniments no del tot relacionats entre ells que preocupen com a mostra d’una manca de sensibilitat vers la nostra realitat històrica i, també, l’actual. El nostre president honorari, Rafael Gabriel, se’n fa resò en un article d’opinió. (Llegir més: clicar “Read more“, aquí sota)
Comencen les obres de la muralla
Aquesta setmana han començat les obres de reparació del sector de la muralla que, per la part de dins, correspón a la Baixada del Roser. S’ha instal·lat una grua i aviat es procedirà a ajustar la bastida. Mentre durin les obres la circulació des de la placeta de Sant Joan i la del Pallol estarà interrumpuda.
..
Enginyeria romana – documentals
Recordem des de aquí els excel·lents documentals sobre la enginyeria roamna recentment editats per la cadena de televisió La 2. http://www.e-digivision.net/ingenieriaromana/esp/ingenieriaromana.html. Els videos també estan disponibles al portal Youtube ( https://www.youtube.com/watch?v=KVn36Z4zuT8)
..
El nen amb l’oca del Passeig de les Palmeres
Aquests dies hem vist la conclusió de la restauració del bec de l’oca de la popular estàtua del nen amb l’oca que ocupa la font a l’entrada des de la Rambla Nova del Passeig de les Palmeres.
La estàtua és una reproducció atribuïda a l’escultor grec Beothus de Calcedònia i de la que hi ha reproduccions a diferents museus i indrets del món. Un nen molt jove amb una oca, una de les moltes còpies romanes d’un original en bronze hel·lenístic dels anys 160 a.C. es va trobar a Roma el 1789 i transferida al palau Braschi, després va vendre el 1812 a Munic i ara és a la Gliptoteca muniquesa. Beothus es va destacar per les seves representacions de nens. L’oca era l’ocell sagrat d’Afrodita. Existeixen còpies al Museu Capitolí, a Munic, el Museu del Vaticà i el Louvre. Hi havia dues reproduccions en bronze al jardí d’entrada de l’antiga Tabacalera, que van ser robades quan l’edifici es va abandonar.
Als anys quaranta del segle passat (1948) uns mariners borratxos d’un vaixell holandès la van destruir completament. En denunciar-ho, el capità del vaixell es va comprometre a pagar la reconstrucció que es va fer al taller de marbres Melendres per Ignasi Pallàs, autor de nombroses làpides i figures del cementiri, sobre un model de l’escultor Josep Pujol i Muntaner (Torredembarra,1893-1978)
Més recentment, uns brètols van trencar el bec de l’oca, pel que brolla un sortidor d’aigua, i que ara s’ha reconstruït, Sobre un model de l’escultora francesa establerta a Tarragona Beatrice Bizot, la restauració ha estat al càrrec de la nostra sòcia, la restauradora Olívia Merelo (a la foto)
(FB/XA)
El metge Antoni Mir i Cassases a la Galeria de Metges Il·lustres catalans
Antoni Mir i Cassases fou el segon president d’aquesta societat del 1866 al 1867 i contribuí decisivament, en unes èpoques difícils, a la preservació del patrimoni arqueològic de Tarragona.
Recentment se l’ha incorporat a la Galeria de Metges Il·lustres catalans (http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=KJM ) que promou el Col·legi de Metges de Barcelona.
Antoni Mir és esmentat en diferents moments de la història de la Societat Arqueològica i les seves obres citades al catàleg de les nostres publicacions, sovint esmentat com “el metge Mir”, puix que la seva condició de metge va prevaldre al llarg de tota la seva vida.
Obres al pati- Recuperació d’espais
Acaben de concloure les obres d’arranjament de la terrassa del pati de la nostra seu, Amb l’eliminació de les estructures de ventilació de les dependències de La Caixa situades als baixos de l’edifici, recuperem un espai de més de 60 metres quadrats diàfan, que pot permetre la seva utilització per activitats socials a l’aire lliure, especialment als estius. Les obres s’han fet per gentilesa de CaixaBank amb qui mantenim unes relacions de bons veïns. Si, de mica en mica, es pot ordenar el jardí, eliminar restes de runa i plantes parasitàries dels murs, despondrem d’un espai exterior molt agradable que contribueixi a la bona acollida de la nostra seu als socis i visitants.