Diners pel MNAT
Una altra vista panoràmica de Tarragona al segle XXI
Ens hem acostumat a mirar la ciutat des del port. Per raons d’il·luminació amb llum de migdia, perspectiva i, també, l’accés des d’una façana, la vista de Tarragona des del moll ha estat model per artistes i fotògrafs. Les vistes aèries, fotografies històriques, també ens mostren la ciutat des del mar. Com que el turó de la ciutat fa baixada, es veuen millor els diferents nivells que permeten identificar edificis i altres detalls. Les visions antigues, de van Wyngaerde o dels geògrafs militars francesos als segles XVII i XVIII miren la ciutat des d’altures pròximes en les quals les muralles ocupen un loc preeminent.
Oferim aquí una imatge recent, des de l’aire i des de llevant, de J. Moncusí, facilitada pel seu pare, soci de la nostra entitat, que segur que sorprendrà. El cercle de les muralles queda evident pel joc de sombres i llums.
Imatges de la presentació de la recreació de la Tarragona medieval
Presentació del dibuix de la Tarragona medieval
Dimarts 15 de gener a les 18 hores, a la seu de la nostra societat (RSAT-Carrer Major, 35 pral.) es presentarà el dibuix de la Tarragona Medieval d’Hugo Prades, editat per l’empresa Itinere.
Esteu convidats.
Bon Any Nou 2019
2019
La darrera entrada d’aquest web recodaba un mal any, un títol potser no gaire afortunat per aquestes dates.
El desig de la Junta Directiva és que aquest nou any del calendari, 175è de la nostra ja llarga història sigui propici a tots i que el poguem compartir amb felicitat.
Un mal any: 536 a.D.
Sovint fem reflexions sobre la part més fosca de la història de Tàrraco, cap al final de l’edat antiga. Recentment la revista Science ha publicat un article sobre el “pitjor any per a viure” i aporta els arguments arqueològics per a demostrar-ho (Archeology doi: 101126/science.aaw0632) (https://www.sciencemag.org/news/2018/11/why-536-was-worst-year-be-alive).
Les marques als gels tant dels Alps com a Groenlandia donen evidència d’erupcions volcàniques que van cobrir l’atmosfera de cendres que provocaren una “edat del gel” a la que es sumaren els efectes de la peste de Justinià. Hauriem de ser capaços de evidenciar el que tot això va produir a la nostra ciutat. Obrim espai als “Comentaris”
El món clàssic i l’art.
Dins de les activitats del 175è aniversari de la RSAT i amb el títol: El món clàssic i l’art. El fons del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona es presentarà una conferència a càrrec de la Directora del Museu d’Art Modern, Sra. Rosa Ricomà i Vallhonrat, sobre l’influència del món antic sobre l’art modern i contemporani a les nostres contrades.
Dimarts dia 18 de desembre, a les 19.00 hores, a la sala d’actes de la nostra seu.
XXXIV TERTÚLIA DELS BIBLIÒFILS DE TARRAGONA
El proper dia 13 de desembre es celebrarà la XXXIV TERTÚLIA DELS BIBLIÒFILS DE TARRAGONA. Els socis de la RSAT estan convidats. El senyor MARTÍN GARRIDO MELERO, notari, ens il·lustrarà sobre:
“El BEATO DE LIÉBANA Y ‘LOS BEATOS’. RECORRIDO HISTÓRICO”
A les 19.00h, a la sala d’actes de la nostra seu
José Sánchez Real, homenatge als 100 anys del seu naixement
Dins de les celebracions del 18è aniversari del nomenament dels monuments de la Tàrraco romana com Patrimoni Mundial per la UNESCO, s’ha celebrat un col·loqui sobre la figura de José Sánchez Real, Doctor en Química, professor d’institut, arqueòleg i notable membre de la nostra societat.
El programa de les Jornades inclou la primera edició d’un col·loqui nomenat Gent de pedra picada en el qual es recorda la tasca d’una persona que ha destacat en la defensa del patrimoni de la ciutat i que ja no està entre nosaltres. Enguany s’ha dedicat al Dr. José Sánchez Real, amb motiu del centenari del seu naixement. Hi participaren: el Sr. Jaume Massó, director del Museu Salvador Vilaseca de Reus i president del Centre de Lectura de Reus, el Sr. Jaume Felip Sánchez, farmacèutic, historiador, medievalista i nebot del Dr. José Sánchez Real, el Sr. Francesc Barriach, vocal de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i Dr. Xavier Allué, vocal de la RSAT i antic alumne del Dr. Sánchez Real.
José Sanchez Real (1918-2008) va ser destacat soci de la RSAT, membre de la Junta directiva molts anys i director del Butlletí Arqueològic, on figuren varies de les seves nombroses aportacions al coneixement del patrimoni de la Tàrraco romana. Escriptor inquiet i prolífic, la seva producció inclou des de temes de Química i Física, la seva professió, a historiografies de personatges tarragonins, especialment metges de l’edat moderna. Una part dels seus articles estan recollits als volums “Obra menor” editats pel lamentablement mig desaparegut Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.
(A les imatges, una del prof. Sánchez Real a la seva maduresa i un altre dels participants a la mesa rodona, d’esquerra a dreta, senyors Massó, Allué, Felip, Barriach i Joan Menchón, arqueòleg municipal que presentà l’acte)
Una interessant i preocupant visita a l’amfiteatre
Convidats per la regidoria de Cultura de l’ajuntament de Tarragona ahir uns quants membres de la Junta Directiva vam tenir l’oportunitat de visitar l’actual situació de l’amfiteatre. Motivat per l’aparició d’esquerdes en l’estructura de la graderia, l’ajuntament està realitzant tasques d’avaluació dels danys i dels riscos que poden afectar el monument.
Lamentablement, les troballes són notablement preocupants. Tota l’obra de reconstrucció realitzada als anys 70 del passat segle està en una situació precària. L’aparició d’esquerdes mostra la inestabilitat de la fonamentació que, quan s’ha excavat, es comprova que està assentada en munts de runa (vegeu foto) no reblida que, a sobre, ha perdut probablement per les filtracions d’aigua, d’una bona part de les sorres. Les pedres de les parets no tenen cimentació, sustentades per terra compactada que, en alguns punts se’t queden a les mans.
En espera dels informes tècnics, arqueològics i arquitectònics, s’albira la possibilitat que s’hagi de retirar tota l’estructura de reconstrucció de les grades, que és la que acull als espectadors quan hi ha celebracions o actes. Un greu problema que, realment, pot ser una oportunitat per a consolidar el jaciment, completar les excavacions pendents del camí romà d’accés i altres.
Tant els estudis, informes com la possible actuació reconstructiva no serà barata. Recomanaríem endegar les actuacions per a declarar el problema en tota la seva magnitud i proposar a les autoritats de la Generalitat i l’estat un pla especial i extraordinari de tractament del monument amb una també especial consideració pressupostària.