El proper dijous, dia 9 de maig, a les 19.00h. i a la sala d’actes de la RSAT es celebrarà la conferència:
Les Muralles de Tarragona. De fortificació a monument.
a càrrec de Pilar Bravo i Joan Menchon, del Museu d’Història de Tarragona i dins les activitats de Tàrraco Viva que acaba d’iniciar la seva XXI edició. L’accés és gratuït, limitat a l’aforament de l’espai.
Ahir tarda es va celebrar l’anunciat col·loqui sobre el patrimoni de Tarragona amb els partits polítics del consistori que es presenten a les propers eleccions municipals aquest mes.
Hi van ser presents els senyors/senyores Ruben Viñuales de Ciutadans, Eva Miguel de la CUP, Pau Ricomà d’ERC, Dídac Nadal del PDeCat, Maria Elisa Vedrina del PPC i Begoña Floria del PSC. Les seves aportacions van ser seguides per una nodrida audiència que també va incoporar opinions, idèes i suggeriments.
El Patrimoni arqueològic ocupa un lloc important al programa dels partits, pel que ens diuen, però es troben a faltar propostes concretes, efectives i consistents. Que els monuments estiguin oberts al pùblic, que les actuacions estiguin pactades i que és necessari un consorci entre les diferents administracions per coordinar les tasques, son qüestions del passat. Les mancances econòmiques van sobrevolar tot el discurs.
Des de l’Arqueològica esperem que després de les eleccions, l’ajuntament resultant afronti tot el tema del Patrimoni arqueològic amb més eficàcia i amplitud.
(A la foto, la taula de participants)
Tal i com s’havia anunciat, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense organitza un col·loqui entre els partits polítics o agrupacions que es presenten a les properes eleccions municipals.
En principi es convoca als partits que han tingut representació al consistori que ara s’acaba. Aquest col·loqui es seqüència del que es va celebrar la tardor passada en el que l’Arqueològica va presentar les seves preocupacions i desitjos en el marc del nostre 175 aniversari, efemèride que estem celebrant enguany. Per les dificultats d’ajustar calendaris tenint en compte les actuals eleccions al Parlament espanyol i el quasi solapament de les campanyes electorals, finalment hem triat el
Dijous 2 de maig, a les 17.00h. i a la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura, al carrer Major, nùm. 14
La dinàmica del col·loqui, després de una introducció a l’acte, inclou una breu (un minut) presentació dels participants, seguit d’un torn d’intervencions d’explicació de projectes o propostes de 5-6 minuts, i a continuació, un col·loqui obert. la durada de l’acte no ha de superar els 90 minuts.
L’acte és obert, per descomptat als socis de la RSAT, al pùblic en general interessat i als mitjans de comunicació.
..
Aquest passatl 25 d’abril, el vicepresident de la RSAT, Joan-Vianney M. Arbeloa, va impartir la conferència sobre la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense i la normativa de protecció del patrimoni el 1844. L’exposició consistí en explicar els antecedents de les normes que protegien el patrimoni mitjançant Reials Ordres i circulars, el paper de les Reials Acadèmies de la Història i de Belles Arts de San Fernando, fins a la primera norma que podríem anomenar global en matèria de patrimoni històric, la Reial Cèdula de Carles IV de 1803, incorporada com a Llei a la Novísima Recopilación l’any 1805 i la seva prolongada vigència. S’exposà igualment l’estat del patrimoni, fruit de les circumstàncies especials de la primera meitat del segle XIX, com la Guerra del francès, les revoltes anticlericals, la desamortització de Mendizábal o la primera Guerra Carlina, i la necessitat d’articular mecanismes de protecció per part de l’Estat, amb diferents normes, fins la constitució de les Comissions de Monuments l’any 1844, amb una implantació d’àmbit provincial.
Com arqueòleg i com a jurista, Arbeloa va indicar que van ser precisament les característiques de les Comissions de Monuments provincials, amb les limitacions reals a l’hora de fer efectius els seus objectius, i també de pressupost, les que van afavorir la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense el mateix any 1844, a l’empara de les normes que facilitaven i incentivaven l’actuació de les persones privades en la tasca de recuperació del patrimoni.
..
La RSAT ha estat honorada participant com abanderats dels Aspirants de la Confraria de la Purísima Sang a la processó de Divendres Sant.
El nostre Vice-President, el senyor J.V.M. Arbeloa va ser acompanyat per la tresorera C. Rovira i la sòcia Ll. Serres com cordonistes.
.
Dins del cicle d’activitats amb motiu del nostre 175è aniversari en proper
Dijous 25 d’abril, a les 19.00 hores i a la nostra Sala d’Actes
pronunciarà la conferència “La fundació de la RSAT i la normativa de protecció del Patrimoni al 1844” el nostre vicepresident Joan Vianney Maria Arbeloa.
S’acaba de signar, finalment, el conveni amb l’Agència Catalana del Patrimoni que, entre altres coses, permet l’accés gratuit als museus i recintes gestionats per l’administració (MNAT, Necropolis, Centcelles, Els Munts), als socis de la RSAT.
Només cal acreditar-se amb el carnet de soci i el DNI.
Ens congratulem d’aquesta disposició, de fa temps desitjada, sobre tot tenint en compte la considerable part del material del MNAT que és de la nostra societat, cedit en el seu día com a part del patrimoni de la ciutat.
.
Les troballes arqueològiques relatades per n’Ada Lasheras en la seva interessantíssima conferència d’ahir revelen que l’activitat, les construccions i per tant la població de la part baixa, del suburbi portuari de Tàrraco s’estenen ben dins dels segles VII, VIII i fins i tot IX. El relat detallat de les construccions i la disposició urbanística del suburbi portuari mostra al llarg de les èpoques republicana, alta imperial, i posteriors, l’existència de carrers alineats amb la línia de costa, la presència d’edificacions diverses, algunes de caràcter industrial o comercial i altres residencials. Això dóna evidència d’una notable activitat al llarg de centenars d’anys que mostra l’importància continuada del port.
Tots entenem que el port, l’accés marítim al món, ha estat i, 22 segles després, continua essent la raó principal de l’existència de la nostra ciutat. La presència de restes arqueològiques que mostren habitabilitat al llarg de l’antiguitat tardana i qüestiona la creença mantinguda d’un abandonament de la ciutat a l’alta edat mitjana.
Encara ens queda molt per aprendre.
Aquest proper dimarts dia 26 a les 19.00h. tindrem una nova conferència dins del curs del 175é aniversari a càrrec de la Dra. Ada Lasheras González, de l’ICAC, amb el tìtol:
“Més enllà del moll: el barri portuari de Tarraco (segles II aC – VIII dC)“.
El port ha estat la porta de Tarragona al món vint-i-dos segles i encara hi ha molts secrets a conèixer. A l’antigüetat clàssica va ser la porta d’entrada de la Romanitat a Hispània.
El proper divendres, a les 19 hores de la tarda del día 22 de març es celebrarà la XXXVena tertúlia dels Bibliòfils de Tarragona a la sala d’actes de la nostra seu (C/. Major, 35, a la Part Alta).
Adam G. Quigley, nascut a londres i resident a Tarragona des del 2006, ha desenvolupat una exhaustiva recerca a diversos arxius del Regne Unit en l’estudi de variada documentació relacionada amb la ‘Guerra de la Independencia’ o ‘Guerra del Francès’ a Catalunya, especialment Tarragona. Ens il·lustrarà sobre: “ANTES MORIR QUE RENDIRSE”, TESTIMONIS BRITÀNICS DEL SETGE DE TARRAGONA DE 1811.
L’endemà dissabte, a les 10.30h. es farà una visita als llocs més significatius dels esdeveniments històrics del del setge.