Setè tinent d’alcalde Conseller de Patrimoni, Joventut, Cooperació i Habitatge
Pel registre: sembla que s’ha perdut en el temps, però abans que esclatés la realitat de la epidemia de CoViD-19, el proppassat dimecres 4 de març, una delegació de membres de la Junta Directiva, presidida per Joan Vianney Arbeloa, es va entrevistar amb el Conseller de Patrimoni del nostre ajuntament, senyor Hermán Pinedo (a la foto). Per cert, el senyor Pinedo és arqueòleg de formació.
La reunió es va celebrar a les dependències de la conselleria de Patrimoni a la Casa-palau Castellarnau. Programada de feia algun temps va permetre debatre sobre diferents qüestions, unes actuals i altres de molt antigues de forma ampla i distesa, des de la situació d’alguns monuments més emblemàtics com l’amfiteatre o la muralla, les grades postisses del circ a Sedassos, el teatre o el forùm de la colònia, fins a temes més administratius com les subvencions o la participació de la RSAT a la Comissió de Patrimoni.
Es va acordar mantenir un contacte freqüent i una possible agenda.
Després ha passat el que ha passat i el que hem de fer és apuntar-nos ho i activar-lo tan bon punt sigui possible. Que com ja hem dit, aquesta societat, en 176 anys ha sobreviscut tres o quatre guerres civils, dues repùbliques, sis monarques, dos (o tres) dictadures, una munió d’alcaldes i unes quantes epidèmies com la verola a finals del segle XIX, un parell de colera (1910), la grip del 1918, l’any de la fam (com si no hagués estat més que un), i altres ensurts. Continuem.
https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2020/03/Hermán-Pinedo.gif446476rsathttps://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.pngrsat2020-03-23 11:02:012020-03-25 07:47:23Contactes amb l’Ajuntament (passat perfecte)
L’ajornament de la darrera activitat de la nostra societat ha quedat penjat sense explicació, que estimem deguda. Pels que ara ho llegeixin i els que ho facin al futur, la detenció brusca de l’activitat social ha estat causada per les ordres de confinament i estat d’alarma degut a una epidèmia, ara ja, pandemia, causada per un virus respiratori, el CoViD-19 (Acrònim de “COrona VIrus Disease, de l’any 2019) que està afectant molts països arreu del món. Les epidèmies i la ciència que les estudia, l’Epidemiologia, sempre han estat condicionades a un context històric. Des de les descrites per Hipòcrates fins a la Sida, passant per la pesta negra, la verola de fa 130 anys o la pandèmia de grip de l’any 1918, la humanitat s’ha enfrontat el repte de l’ominosa aparició de fenòmens que amenaçaven de destruir-la i, lamentablement i en algunes zones concretes arribaven a aconseguir-ho. Les pestes i epidèmies de l’antiguitat corresponen al registre històric de fenòmens epidèmics d’aparició més o menys sobtada i inesperada. Les epidèmies han estat responsables de l’aparició i desaparició de cultures i poblacions, de determinants de l’esdevenir històric com les guerres, ciutats assetjades o altres desastres. Tarragona, l’antiga Tarraco romana, va quedar deserta al segle VIII de l’era cristiana i probablement va romandre abandonada durant més de tres-cents anys després d’una combinació de guerres i epidèmies que van destrossar el seu teixit social. Això però, per què el que es va perdre van ser els registres, sense els quals no es pot escriure la història. Les troballes arqueològiques de materials no peribles, com ceràmiques i estructures ens ajuden a entendre que potser l’abandonament no va ser tan total. Des d’aquest web confiem que d’aquesta nova plaga ens en sortirem i, mentrestant intentarem mantenir la comunicació, ara que la Internet ens permet viure i escriure la història connectats.
X.A./RSAT
https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2020/03/images.jpg164308rsathttps://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.pngrsat2020-03-21 18:15:572020-03-21 18:16:08Confinats però oberts al món
https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2020/03/IMG-20200309-WA0006-713x1024-1.jpg1024713rsathttps://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.pngrsat2020-03-10 11:47:332020-03-12 12:12:05Ajornada la XXXIX Tertùlia dels Bibliòfils
La H. Consellera de Cultura amb la Junta Directiva de la RSAT
Aquest proppassat divendres 28 de febrer, la Consellera de Cultura, Hble. Sra. Mariàngela Vilallonga ens va fer l’honor de visitar la nostra seu, en seqüència dels contactes mantinguts amb motiu del 175 aniversary de la nostra entitat. Després de conversar amb els membres de la Junta, va signar el libre de visites.
https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2020/03/Consellera-2020-3.jpg10771436rsathttps://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.pngrsat2020-03-01 20:35:272020-03-01 20:35:34Visita de la Consellera de Cultura a la seu de la RSAT
Després de diverses reclamacions i queixes, entre elles la nostra (https://arqueologica.org/2019/01/29/el-poc-que-queda-de-laqueducte-del-gaia/) l’Ajuntament de Tarragona ha netejat el tram d’aqüeducte romà que hi ha a l’antiga carretera de Sant Pere i Sant Pau. Agraïm al conseller Pinedo que hagi fet la gestió, tot i que demanem sobretot una segona actuació per tallar els arbres que creixen damunt mateix del monument i que amb les seves arrels l’estan destruint.
Queda feina encara.
https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2020/02/Aqueducte-a-SpSp.jpg10771436rsathttps://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.pngrsat2020-02-28 09:02:202020-02-28 09:02:31Actuacions a l’aqueducte romà a Sant Pere i Sant Pau
La Junta Directiva de la RSAT es reuneix formalment un cop al mes per tractar del funcionament dia-a-dia de la societat i afers econòmics, acadèmics o administratius de la protecció del patrimoni arqueològic. D’axiò hi ha evidència continuada a les actes de la Junta. No gaire imatges, però. La d’avui mostra la reunió d’aquest dimarts 11 de febrer del 2020. Els assistents, d’esquerra a dreta són: Manel Güell, Contxi Rovira, Jordi Lòpez, Francesc Barriach, Pilar Alió, Oscar Martín, Joan Arbeloa, Rafael Gabriel, Eloi Henàndez i Joan Quijada. Absents Diana Gorostidi, molt enfeinada i Antoni Pujol temporalment a altres pastures nordafricanes, i l’autor de la foto, Xavier Allué.
Aquest dijous 6 de febrer s’ha presentat al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona el llibre “La Mancomunitat de Catalunya a les Comarques Tarragonines, Projectes i Realitats” del que és autor el nostre company de Junta i amic Manel Güell i Junkert, juntament amb Eugeni Perea. Dins la col·lecció “Ramon-Berenguer IV” aquesta obra, que no dubtem en qualificar de monumental, a les quasi 900 pàgines recull, com diu la presentació el que “restà com un llegat estructural, arquitectònic, pedagògic i cultural especialment valorat, però i sobretot, la percepció en la memòria col·lectiva dels catalans d’una notòria capacitat d’autosuficiència i apoderament“. I, afegim nosaltres, d’especial rellevància en els moments històrics actuals.
Passat un segle, ben bé es pot considerar una peça d’arqueologia social que anunciem a tots els interesats.
https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2020/02/93b83f40-15da-43d6-b89b-7286d7ced380.jpg558804rsathttps://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.pngrsat2020-02-07 19:50:252020-02-07 19:50:34La Mancomunitat de Catalunya a les comarques tarragonines
Dins dels nombrosos actes de conmmemoració del 50è aniversari de la mort de Mon. Joan Serra Vilaró, arqueòleg i canonge, es farà una conferència el dimecres 29 de gener
Serra i Vilaró i Tàrraco, a càrrec del catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, Prof. Dr. Joaquin Ruiz de Arbulo
Lloc: Sala d’actes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Hora: 19.00 h.
https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2020/01/Serra-Vilaró-1879-1969.jpg18381299rsathttps://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.pngrsat2020-01-28 12:18:452020-01-28 12:19:4050è aniversari de la mort de Mn. Joan Serra Vilaró
DiariMés publica unes declaracions del president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, sobre l’ampliació de les excavacions de l’amfiteatre que el periodista i soci de la nostra entitat Carles Gosàlbez recull el següent reportatge.
“La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) defensa que la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre que es troba sota les Escales del Miracle és una bona oportunitat per recuperar una zona del monument poc coneguda i que coincideix amb un espai funerari d’època romana. El president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, va manifestar ahir a aquesta redacció que aquest sector «és molt important, perquè hi ha una de les portes monumentals de l’Amfiteatre». El monument romà té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena, de les Escales del Miracle i del col·legi públic del mateix nom. Arbeloa va recordar que la RSAT fa temps que proposa que aquest espai «s’ha de replantejar de cara al futur i, també, pensar com es reorganitza aquest entorn que pot tenir un gran potencial arqueològic i històric». Arbeloa va remarcar que «entenem que s’ha de delimitar la zona i que no es pot hipotecar el col·legi», i va afegir que en l’àmbit de l’arqueologia s’ha de posar la mirada a llarg termini.
El buidatge de la zona actualment oculta, per consolidar el monument, podria suposar la recuperació de 250 metres quadrats de l’Amfiteatre. La intervenció «permetrà conèixer el nivell de conservació de la porta monumental i si aquest accés té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena», va dir Arbeloa.
«Poden haver-hi sorpreses» El president de la RSAT va comentar que «aquest sector de l’Amfiteatre i en direcció cap a la Punta del Miracle es va ocupar com a espai suburbà i es van fer enterraments entre els segles I i III. Arbeloa va recordar la troballa d’un sarcòfag «força interessant» al carrer Robert d’Aguiló, entre altres peces de gran valor arqueològic, on també va aflorar epigrafia funerària. «L’existència d’enterraments ja era coneguda al segle XVIII», va indicar.
El sector funerari existia abans de la construcció de l’Amfiteatre, en la qual es van aprofitar elements amb inscripcions romanes provinents dels enterraments. Arbeloa va subratllar que en una intervenció arqueològica en l’espai d’Amfiteatre que s’oculta en el subsòl, en una zona molt desconeguda des del punt de vista arqueolìgic, «podria haver-hi sorpreses». El potencial estratigràfic existent «pot significar que hi hagi restes ben conservades», tot i que «és una incògnita» el que pot estar amagat sota d’Arce Ochotorena, el col·legi públic i les Escales del Miracle. Arbeloa va recalcar que «podrien sortir restes importants o no fer-se cap troballa», però va ressaltar que cal «aprofitar» la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre més desconegut. «En teoria, el potencial arqueològic pot ser important», va indicar el president de la RSAT, i l’actuació que es farà pot començar a desvelar el contingut arqueològic del subsòl. Sí que se sap és que la zona va estar ocupada abans de la construcció del monument.
La informació que s’obtingui de la intervenció que es farà en l’entorn de la porta monumental i de l’església romànica pot aportar noves dades relatives a la construcció del monument i les característiques urbanístiques de l’espai que ocupa.”
(Foto de Google maps)
https://arqueologica.org/wp-content/uploads/2020/01/Amfiteatre-Google-maps.jpg757974rsathttps://arqueologica.org/wp-content/uploads/2024/06/Arqueologica-logo-izquierda.pngrsat2020-01-08 10:30:342020-01-08 10:31:04La RSAT defensa ampliar l’excavació de l’Amfiteatre per llevant
Aquest lloc web utilitza cookies. En utilitzar aquest lloc web i la seva informació i continuar navegant, vostè està acceptant aquestes cookies. Pot canviar-les a la configuració del seu navegador.
Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador en accedir a determinades pàgines web. Les cookies permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l'usuari. El navegador de l'usuari memoritza cookies en el disc dur només durant la sessió actual ocupant un espai de memòria mínim i no perjudicant l'ordinador. Les cookies no contenen cap mena d'informació personal específica, i la majoria d'aquestes s'esborren del disc dur en finalitzar la sessió de navegador (les anomenades cookies de sessió).
La majoria dels navegadors accepten com a estàndard les cookies i, amb independència d'aquestes, permeten o impedeixen en els ajustos de seguretat les cookies temporals o memorizades.
Sense el seu exprés consentiment –mitjançant l'activació de les cookies en el seu navegador– aquest lloc web no enllaçarà en les cookies les dades memorizades amb les seves dades personals proporcionades en el moment del registre o la compra.
QUINS TIPUS DE COOKIES UTILITZEM EN AQUEST LLOC WEB?
Aquest lloc web utilitza les següents cookies pròpies:
Cookies tècniques: són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través d'una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixin, incloent-hi aquelles que l'editor utilitza per permetre la gestió i operativa de la pàgina web i habilitar les seves funcions i serveis, com, per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d'accés restringit, recordar els elements que integren una comanda, realitzar el procés de compra d'una comanda, gestionar el pagament, controlar el frau vinculat a la seguretat del servei, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, comptar visites a efectes de la facturació de llicències del programari amb el qual funciona el servei (lloc web, plataforma o aplicació), utilitzar elements de seguretat durant la navegació, emmagatzemar continguts per a la difusió de vídeos o so, habilitar continguts dinàmics (per exemple, animació de càrrega d'un text o imatge) o compartir continguts a través de xarxes socials.
Cookies de personalització: són aquelles que permeten recordar informació perquè l'usuari accedeixi al servei amb determinades característiques que poden diferenciar la seva experiència de la d'altres usuaris, com, per exemple, l'idioma, el nombre de resultats a mostrar quan l'usuari realitza una cerca, l'aspecte o contingut del servei en funció del tipus de navegador a través del qual l'usuari accedeix al servei o de la regió des de la qual accedeix al servei, etc.
GOOGLE ANALYTICS COOKIES
Google Analytics: Emmagatzema cookies per poder elaborar estadístiques sobre el trànsit i volum de visites d'aquesta web. En utilitzar aquest lloc web està consentint el tractament d'informació sobre vostè per Google. Per tant, l'exercici de qualsevol dret en aquest sentit haurà de fer-ho comunicant-se directament amb Google.
DESACTIVACIÓ O ELIMINACIÓ DE COOKIES
En desactivar les cookies, alguns dels serveis disponibles podrien deixar de estar operatius. La forma de deshabilitar les cookies és diferent per a cada navegador, però normalment es pot fer des del menú Eines o Opcions. També es pot consultar el menú d'Ajuda del navegador on es poden trobar instruccions. L'usuari podrà en qualsevol moment triar quines cookies vol que funcionin en aquest lloc web.
Pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal·lat al seu ordinador: