Dins dels nombrosos actes de conmmemoració del 50è aniversari de la mort de Mon. Joan Serra Vilaró, arqueòleg i canonge, es farà una conferència el dimecres 29 de gener
Serra i Vilaró i Tàrraco, a càrrec del catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, Prof. Dr. Joaquin Ruiz de Arbulo
Lloc: Sala d’actes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Hora: 19.00 h.
DiariMés publica unes declaracions del president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, sobre l’ampliació de les excavacions de l’amfiteatre que el periodista i soci de la nostra entitat Carles Gosàlbez recull el següent reportatge.
“La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) defensa que la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre que es troba sota les Escales del Miracle és una bona oportunitat per recuperar una zona del monument poc coneguda i que coincideix amb un espai funerari d’època romana. El president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, va manifestar ahir a aquesta redacció que aquest sector «és molt important, perquè hi ha una de les portes monumentals de l’Amfiteatre». El monument romà té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena, de les Escales del Miracle i del col·legi públic del mateix nom. Arbeloa va recordar que la RSAT fa temps que proposa que aquest espai «s’ha de replantejar de cara al futur i, també, pensar com es reorganitza aquest entorn que pot tenir un gran potencial arqueològic i històric». Arbeloa va remarcar que «entenem que s’ha de delimitar la zona i que no es pot hipotecar el col·legi», i va afegir que en l’àmbit de l’arqueologia s’ha de posar la mirada a llarg termini.
El buidatge de la zona actualment oculta, per consolidar el monument, podria suposar la recuperació de 250 metres quadrats de l’Amfiteatre. La intervenció «permetrà conèixer el nivell de conservació de la porta monumental i si aquest accés té continuïtat en el subsòl de la plaça Arce Ochotorena», va dir Arbeloa.
«Poden haver-hi sorpreses»
El president de la RSAT va comentar que «aquest sector de l’Amfiteatre i en direcció cap a la Punta del Miracle es va ocupar com a espai suburbà i es van fer enterraments entre els segles I i III. Arbeloa va recordar la troballa d’un sarcòfag «força interessant» al carrer Robert d’Aguiló, entre altres peces de gran valor arqueològic, on també va aflorar epigrafia funerària. «L’existència d’enterraments ja era coneguda al segle XVIII», va indicar.
El sector funerari existia abans de la construcció de l’Amfiteatre, en la qual es van aprofitar elements amb inscripcions romanes provinents dels enterraments. Arbeloa va subratllar que en una intervenció arqueològica en l’espai d’Amfiteatre que s’oculta en el subsòl, en una zona molt desconeguda des del punt de vista arqueolìgic, «podria haver-hi sorpreses». El potencial estratigràfic existent «pot significar que hi hagi restes ben conservades», tot i que «és una incògnita» el que pot estar amagat sota d’Arce Ochotorena, el col·legi públic i les Escales del Miracle. Arbeloa va recalcar que «podrien sortir restes importants o no fer-se cap troballa», però va ressaltar que cal «aprofitar» la intervenció que es durà a terme en el sector de l’Amfiteatre més desconegut. «En teoria, el potencial arqueològic pot ser important», va indicar el president de la RSAT, i l’actuació que es farà pot començar a desvelar el contingut arqueològic del subsòl. Sí que se sap és que la zona va estar ocupada abans de la construcció del monument.
La informació que s’obtingui de la intervenció que es farà en l’entorn de la porta monumental i de l’església romànica pot aportar noves dades relatives a la construcció del monument i les característiques urbanístiques de l’espai que ocupa.”
(Foto de Google maps)
L’Arqueològica desitja a tots els socis, amics i simpatitzants unes bones festes del solstici (saturnalia) i un molt feliç nou any 2020 (2773 a.u.c., més o menys), just passat el nostre 175è aniversari.
Dimarts passat, dins les activitats del CLXXV aniversari de la nostra entitat es va fer l’acte de presentació del Butlletí d’enguany a la seu dels Serveis Territorials de Cultura. Amb una sala plena, la presentació va estar al càrrec de la Sra. Mònica Borràs, directora del MNAT, que va repassar els continguts de l’actual volùm i resaltar la importància d’una publicació més que centenària i la contribució que representa al coneixement de l’arqueologia de la ciutat i el territori.
Tot seguit es procedí al lliurament del Diploma de Soci de Mèrit a gairebé una cinquantena de socis amb més de 45 anys d’antiguitat a la Societat.
LLISTAT de guardonats
0001 Francisco de Paula París Ferré
0002 José Solé Armengol
0003 Joan Alió Ferrer
0004 Pere Valls Recasens
0005 Josep Maria Sanet Jové
0006 Joan Olivé Martí
0007 Enric Aragonès Valls
0008 Ramon Salas Roig
0009 Antonio Julio Fandos Marco
0010 Joan Salvadó Sorolla
0011 Salvador-Joan Rovira Gómez
0012 Jaume Masip Sabaté
0013 Joan Micó Cornado
0014 Josep Maria Gavaldà Colominas
0015 Francesc Barriach Molas
0016 Joan Pere Cadena Escute
0017 Rafael Pellicer Domínguez
0018 Javier Busquets Fontgibell
0019 Josep Lluís Gras Alcalde
0020 Joan Ribas Boix
0021 Eloy Hernández Fernández
0022 J. Walfida Pérez Martín
0023 Albert Vallvé Navarro
0024 Maria Teresa Montaña Martí
0025 Manel Sanromà Lucia
0026 Francisco Javier Marcos Teigeiro
0027 Adolfo Quetcuti Carceller
0028 Carlos Abelló Alfonso
0029 Ramon Marrugat Cuyas
0030 José Sabaté Guillemat
0031 Samuel Burguete Recasens
0032 José Solé Casellas
0033 Josep Ignasi Boada Gasulla
0034 Francesc Magarolas Jordà
0035 José María Capelladaes Rosell
0036 Vicente Morales Zaldívar
0037 Juan Antonio Pérez Sanjuan
0038 Josep Maria Sans Travé
0039 Francesc García Segarra
0040 Rodolfo Cortés Cortés
0041 Josep Sendra Navarro
0042 José Fortuño Bonet
0043 José Maria Sans Querol
0044 Rafael Gabriel Costa
0045 Maragda Terré Vidal
0046 Francesc Roig Queralt
0047 Theodor Hauschild
0048 Reial Club Nàutic de Tarragona 0049 Museu de Vilafranca
El proper dimarts, 10 de desembre, farem la presentació del darrer volum del Butlletí Arqueològic, núm. 41, corresponent a l’any 2019.
L’acte serà a les 19:00 hores, a la seu dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, al carrer Major, núm, 14.
La presentació del Butlletí anirà a càrrec de la Sra. Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
En el mateix acte farem lliurament de la distinció com a Socis de Mèrit als membres més antics de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Així mateix, els socis de la RSAT podran recollir el volum del Butlletí Arqueològic.
El proper dia 26 de novembre a les 18:00 hores,
als Serveis Territorials de Cultura (c/. Major, 14)
l’Hble. Consellera de Cultura, MariaÀngela Vilallonga Vives,
presentarà els actes d’homenatge a Mn. Serra i Vilaró, que s’han de desenvolupar entre el mes de novembre de 2019 i primera meitat de 2020.
Diari Més ens aporta la notícia dels treballs per a recuperar l’estructura de l’aqüeducte del Gaià, projecte d’excavació dirigit pel nostre company i investigador de l’ICAC, Dr. Jordi Lòpez.
El text diu: ”
Els treballs d’excavació arqueològica en un sector de l’aqüeducte romà del Gaià, un dels dos que proveïa la ciutat de Tàrraco han permès documentar-ne un tram de quinze metres. Tanmateix, les tasques dutes a terme han deixat al descobert només la part superior de la conducció, segons informa l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Les restes sobre les quals s’ha estat treballant es troben al terme municipal dels Pallaresos, en una zona verda de la urbanització Jardins Imperi.
La passada setmana finalitzaven els treballs d’excavació arqueològica i, segons l’ICAC, una part de la intervenció va dirigida a posar en valor el conjunt patrimonial de l’aqüeducte i facilitar-ne l’accés a la població «a fi que, especialment els veïns i veïnes dels Pallaresos, puguin gaudir-ne tot passejant per la zona», un cop les restes estiguin consolidades.
L’excavació ha permès documentar un tram de l’aqüeducte de quinze metres aproximadament. Tot i això, els investigadors calculen que en el mateix solar es conserven soterrats i ben conservats un total de 280 metres.
Segons l’ICAC, els arqueòlegs han pogut observar les mateixes característiques ja conegudes en intervencions anteriors. És a dir, es tracta d’un canal d’obra «cobert amb volta de canó per on hi circulava l’aigua, i amb suficient amplitud perquè els treballadors que efectuaven el manteniment poguessin baixar a fer les tasques de neteja o reparació».
La conducció s’ha trobat plena de terra i amb la volta ensorrada, de manera que només en alguns punts s’observa el seu arrencament. Els treballs han deixat al descobert també un pou de registre o arqueta per on s’accedia antigament al seu interior.
Els treballs arqueològics han tret a la llum només la part superior de la conducció, ja que els murs, en època romana, quedaven sota terra. L’interior no s’ha buidat, amb l’objectiu de protegir els arrebossats interiors i evitar que acabin caient.
Tot i això, en un dels extrems del tram excavat s’ha obert una cala que ha arribat al fons, «cosa que ha permès conèixer la seva secció completa, així com la naturalesa estratigràfica del rebliment de terra de l’aqüeducte», informen des de l’ICAC.
D’altra banda, els treballs no han trobat materials ceràmics que puguin contribuir a la datació de l’aqüeducte, tot i que es coneix que va ser construït en el segle I dC i que probablement va estar en servei fins el final de l’Imperi.
Aquesta actuació s’emmarca dins del projecte de recerca Aqua Augusta (que es centra en localitzar i documentar topogràficament i fotogràficament la conducció) i el projecte d’investigació quadriennal Els aqüeductes romans de Tàrraco, ambdós dirigits per l’investigador de l’ICAC Jordi López.
..
DIMARTS 12 de novembre • Conferència
a les 19h, a la sala d’actes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Canvis polítics al segle XVIII i inicis del XIX. Incidència en la impremta i el panorama editorial,
a càrrec de Montserrat Comas Güell, llicenciada en Hispàniques, bibliotecària i doctora en Història.
La implantació del decret de Nova Planta va modificar els hàbits dels gremis d’impressors i llibreters. Posteriorment, l’aprovació de les lleis d’impremta primer el 1810, enmig de la Guerra del Francès, i després el 1820, a l’inici del Trienni Liberal en un intent de normalitzar l’ús de la llibertat d’impremta, van suposar un canvi radical en la concepció tradicional de la llibertat d’expressió. Es va obrir un debat profund que va intensificar el posicionament social dels impressors. Tarragona i rodalies no va quedar-ne al marge.
